L’altra «excepcionalitat» de Les Naus d’Alacant: l’altura dels habitatges protegits per a discapacitats

A Les Naus, amb 140 habitatges protegits, la reserva legal per a persones amb discapacitat es va traduir en cinc pisos i tots van quedar ubicats a l’última planta. La dada crida l’atenció no només per l’altura, sinó perquè xoca amb el criteri funcional que sol guiar aquest tipus d’adjudicacions de facilitar l’accessibilitat quotidiana i reduir obstacles a l’entrada, la sortida o una possible evacuació. Sobre el paper, la llei obliga a reservar una quota (4%), però no fixa una planta concreta; a la pràctica, no obstant, la ubicació triada en aquesta promoció s’allunya del que apareix com a pauta habitual en la resta del mercat analitzat.

La comparació amb altres promocions d’habitatge protegit al País Valencià reforça aquesta idea. En nombrosos casos revisats fins al febrer del 2025, els habitatges accessibles o reservats per a persones amb discapacitat apareixen situats generalment en primeres plantes o en baixos. Des de promocions amb un pis en un primer fins a d’altres amb dos primers i diversos baixos, o fórmules repartides entre el primer i el quart, un per planta. El patró que es repeteix és que les reserves es concentren a les zones més fàcils d’accedir i, per tant, d’evacuar, no a les cotes més altes de l’edifici.

La mateixa tendència es manté en promocions més recents consultades per aquest diari. En els casos revisats, els habitatges reservats per a persones amb discapacitat se situen en planta baixa, a la primera i segona planta o repartides entre el primer i el quart, un per altura. El dibuix de conjunt amb prou feines canvia, fins i tot quan no es concentren tots a baix, la lògica que predomina continua sent la de les primeres plantes, no la dels àtics, i menys sent novens.

El president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat al País Valencià, Luis Vañó, veu poc justificable aquesta elecció com a criteri general. «Que siguin els àtics no té lògica», resumeix. Tot i que admet que un edifici amb un ascensor plenament adaptat podria salvar part de les barreres, insisteix que el normal és que aquests habitatges se situïn en plantes baixes. Segons el seu parer, col·locar la reserva en una planta alta es pot traduir en més dificultats d’accés i sortida i en una dependència crítica que tota l’accessibilitat vertical funcioni correctament, una cosa especialment sensible en situacions d’emergència, quan l’ús de l’ascensor sol estar prohibit pels experts.

Excepcionalitat

El secretari general de la patronal Provia, Jesualdo Ros, introdueix el matís que evita presentar el cas com una irregularitat automàtica. La normativa, segons assenyala, obliga a reservar un percentatge d’habitatges per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, però no fixa en quina planta han d’estar. Ara bé, des de la pràctica del sector admet que «la majoria de les vegades sí que solen estar en plantes baixes», en coherència amb una distribució diferent i amb més exigències d’accessibilitat. La seva lectura, per tant, no és que la ubicació en àtics sigui per si mateixa il·legal, sinó que s’aparta del que apareix com a solució més habitual.

La singularitat guanya pes a l’observar també qui va acabar ocupant la part alta del residencial. A més dels cinc àtics reservats per llei a persones amb discapacitat, entre els altres figuren com a propietaris el responsable de la mercantil que gestiona la cooperativa Fraorgi, Francisco Ordiñana; el president, la secretària i la vicepresidenta de la cooperativa, aquesta última mare de les filles d’un advocat vinculat a la societat; l’excunyada d’aquest lletrat; i les filles del responsable de l’assessoria que porta els assumptes fiscals del promotor. La concentració d’adjudicacions en aquest entorn, precisament a la franja més alta i cotitzada de la promoció, reforça l’estranyesa que la reserva legal per a persones amb discapacitat també es resolgués en aquests últims pisos.

El resultat és una fotografia difícil d’encaixar amb la lògica ordinària de l’habitatge protegit. No perquè la llei obligui a reservar una planta concreta per a les persones amb discapacitat, sinó perquè la pràctica habitual, el criteri d’accessibilitat i la mateixa lògica del sector apunten en una altra direcció. A Les Naus, no obstant, la reserva legal es va resoldre en àtics, en la part més cobejada d’una promoció ja sota sospita per la concentració d’adjudicacions en l’entorn de la cooperativa.

Requisits i informació

Per a l’accés a aquest tipus d’habitatges, segons la Generalitat, és necessari acreditar la «condició de persona amb discapacitat del titular o d’alguna persona integrant de la unitat familiar o de convivència», segons el decret vigent del Consell, similar a l’heretat del Botànic.

Notícies relacionades

La jutgessa de la dana prorroga la causa per les 230 víctimes mortals fins a l'octubre de 2026

Mañueco no descarta un govern amb Vox a Castella i Lleó

Quant a la promoció d’aquest tipus d’habitatges reservats, la Generalitat obliga ara els seus serveis territorials a adoptar les mesures oportunes per a la «difusió i coneixement de les possibles persones interessades». Unes mesures que «com a mínim» han d’incloure que el servei territorial remeti comunicació informativa a l’ajuntament en el qual s’ubiqui la promoció perquè la informació es publiqui al tauler d’anuncis digital durant un període de, com a mínim, sis mesos (davant els tres de l’anterior norma). I a més, la Conselleria d’Habitatge ha «de garantir-ne la difusió a través dels mitjans informàtics corresponents», tot i que el decret no entra en gaires més detalls.

Amb tot, si efectuats els tràmits anteriors els habitatges reservats a persones amb discapacitat no s’adjudiquen, el promotor pot sol·licitar autorització al servei territorial per a l’«enació, arrendament o cessió d’ús a qualsevol persona que reuneixi les condicions d’accés previstes en la legislació aplicable». En aquest cas, segons la Generalitat, tots els habitatges reservats estan ocupats per persones amb discapacitat.