La dimissió de Mazón aviva el pols obert al PP per al seu relleu

El president de la Generalitat Valenciana llança la tovallola sense convocar eleccions / Els populars necessitaran el suport de Vox per investir un nou cap del Consell o hi haurà comicis a l’abril

Carlos Mazón, ahir, després de la declaració institucional en què va anunciar la seva dimissió com a president. | FRANCISCO CALABUIG

Carlos Mazón, ahir, després de la declaració institucional en què va anunciar la seva dimissió com a president. | FRANCISCO CALABUIG / Francisco Calabuig

6
Es llegeix en minuts
MATEO L. BELARTE

Carlos Mazón va llançar ahir la tovallola, i un any i cinc dies després de la dana va anunciar la seva dimissió com a president de la Generalitat Valenciana. S’aparta, però sense prémer el botó de l’avanç electoral, per la qual cosa continuarà governant en funcions fins que s’investeixi un nou candidat a les Corts, un procés per al qual el PP necessitarà el suport de Vox. L’opció preferida del PPCV passa per Juanfran Pérez Llorca, síndic (portaveu) a les Corts i número dos de la federació valenciana, si bé no convenç la direcció nacional dels populars. Si no hi ha acord amb Vox, la Comunitat Valenciana encararia unes eleccions cap a principis de l’abril del 2026. Mazón no va entregar l’acta de diputat, per la qual cosa almenys de moment reté l’aforament que el blinda davant la jutge.

"Ja no puc més", va dir l’encara cap del Consell en una declaració institucional des del Palau convocada gairebé sobre la marxa i que, coincidències, pràcticament es va encavalcar amb l’arribada de Maribel Vilaplana, la periodista que va dinar amb ell a El Ventorro el 29-O, als jutjats de Catarroja per declarar sobre què va passar en aquella trobada.

En la seva intervenció, Mazón va anunciar una dimissió que era un secret a crits després d’un cap de setmana d’especulacions i en què va mantenir la xerrada definitiva amb Alberto Núñez Feijóo. Malgrat estar prevista, la seva sortida no va estar exempta de moments de confusió, ja que no li va posar data durant el seu discurs i aquesta no es va formalitzar fins a sis hores més tard, quan va firmar l’escrit de renúncia i el va dipositar a les Corts.

Es va arribar a especular amb la possibilitat que Mazón, que va dir haver passat moments "insuportables" des del punt de vista personal, s’hagués agafat una baixa mèdica, cosa que el seu equip va desmentir però sense descartar-ho en el futur si així l’hi recomana el seu metge. Si així passés, la vicepresidenta primera, Susana Camarero, assumiria les funcions.

Des del pati gòtic del Palau de la Generalitat, Mazón va anunciar el seu adeu escortat pels seus consellers. No així pels líders provincials del partit, que van conèixer la decisió del president com la resta de valencians, a través dels mitjans. Mazón va admetre, un any després i per primera vegada, "errors propis" que el perseguiran "tota" la vida. Com no haver sol·licitat al Govern central l’emergència nacional o "sobretot" haver mantingut la seva agenda, un punt que ha defensat a capa i espasa fins fa pocs dies.

Aferrat al seu relat

Amb tot, va mantenir el seu relat de responsabilitzar l’Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) de la falta d’informació sobre el barranc del Poio i va evidenciar un profund malestar amb Pedro Sánchez, a qui va titllar de "mala persona", i al Govern del qual va atribuir una "campanya brutal" contra la seva persona: "Alguns han convertit en esport nacional el dir-me assassí".

Tot i que durant el cap de setmana es va especular que la dimissió anés acompanyada d’un avanç electoral, finalment Mazón opta per la decisió conservadora: intentar una transició ordenada però que queda en mans de Vox, a qui el PP atorga la clau de la Generalitat amb aquest moviment. Evitar les urnes també era l’opció preferida per Feijóo i fins i tot per càrrecs del Consell, sobretot d’acord amb les últimes enquestes. Amb la firma de la seva renúncia s’activa tot el procés parlamentari per elegir un nou president a les Corts, en el qual els populars necessitaran que els de Santiago Abascal recolzin el seu candidat en la sessió d’investidura.

Oficialment no ha transcendit el nom que el PP plantejarà per a aquesta presidència interina i que Vox haurà de recolzar, si bé el que sona amb més força és el de Pérez Llorca, actual síndic a les Corts, secretari general del PPCV i alcalde de Finestrat. Per ahir hi havia prevista una conversa entre el presidenciable i Núñez Feijóo, que, després de reunir la seva Executiva, va considerar "correcta" la decisió de dimitir de Mazón i, com l’encara president, va emplaçar Vox a facilitar la successió. Això sí, sense aportar noms.

Abascal, crític amb Feijóo

També va parlar Abascal, que va criticar Feijóo per "entregar un baló d’oxigen" a Sánchez, el "gran culpable de la dana", a l’acceptar la renúncia de Mazón, a qui va situar com un "boc expiatori" dels errors de l’Executiu central. El voxista va revelar una conversa amb Mazón prèvia a l’anunci de dimissió i va negar estar en contactes amb el PP per pactar aquest relleu a les Corts. Abans d’obrir negociacions, va demanar que els populars "primer s’aclareixin" sobre la successió.

Aquest ple d’investidura haurà d’estar fixat com a molt tard el 28 de novembre. A partir d’allà, si no hi ha acord, s’obre un altre termini de dos mesos des d’aquesta primera investidura fallida (fins a finals de gener) rere el qual es convocarien comicis, que caurien aproximadament a inicis d’abril. Tot el procés es pot avançar si hi ha acord entre PP i Vox.

El pols intern queda en estat latent. Els primers moviments, avançats per Levante-EMV, del grup Prensa Ibérica, dissabte, es van desencadenar abans de la mateixa dimissió. L’audaç moviment dels barons provincials i el mateix Pérez Llorca, amb coneixement i beneplàcit de Mazón, mirant d’imposar el candidat a la successió, no ha caigut gens bé a Génova.

Els presidents d’Alacant, Castelló i València, Toni Pérez, Marta Barrachina i Vicent Mompó, han volgut espantar el fantasma de la intervenció. O el que és el mateix, evitar que des de Madrid s’imposés l’alcaldessa de València, María José Catalá, amb importants suports a Madrid i a prop de Feijóo, obviant el sentir del partit a la Comunitat Valenciana.

Notícies relacionades

Des de fa 48 hores, cap dels dirigents provincials ha tingut contacte amb la direcció nacional. Confien que el temps refredi el malestar. Sobretot perquè quan s’encarrili la successió (si s’encarrila) a la Generalitat, s’hauria d’abordar l’altre front: la sortida de Mazón de la direcció del PPCV. El secretari general, Pérez Llorca, podria assumir la presidència, però un dels escenaris possibles és una gestora que treballi per organitzar el congrés regional, que Génova va ajornar sine die davant la dèbil situació de Mazón. En aquest escenari, el nom proposat per l’aparell valencià serà el de Mompó, president provincial de València.

Caldrà veure llavors què passa amb Catalá, que aparentment mira amb distància la batalla successòria. Era l’opció preferida per Génova per substituir Mazón, ja que, al ser diputada, pot ser investida presidenta de la Generalitat. Una cosa que no passa amb Mompó, per això en aquesta operació d’impulsar el líder provincial s’inclou Pérez Llorca com a interí. Des de l’entorn de l’alcaldessa de València ahir mantenien que Catalá no està per això, si bé admetien que el moviment a la seva esquena, mentre ella era a Nova York de viatge oficial, no ha caigut bé.