Álvaro Ortiz s’enfronta al judici per filtrar dades de la parella d’Ayuso

La causa, considerada per alguns com a històrica, es va iniciar al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, quan González Amador s’hi va personar el març del 2024 després de descobrir que dades confidencials de les comunicacions entre el seu advocat, Carlos Neira, i el fiscal responsable del cas de frau s’havien utilitzat en una nota de premsa de la Fiscalia de Madrid. El fiscal general és assenyalat com a responsable últim de la filtració de l’email complet a diversos mitjans de comunicació, fet que constitueix un possible delicte de revelació de secrets.

L’assumpte va acabar escalant el Tribunal Suprem per la condició d’aforat de García Ortiz. La defensa, que exerceix l’Advocacia de l’Estat, manté un altre relat ben diferent: les dades revelades no van vulnerar cap secret, ja que ja havien sigut difoses en la premsa abans de la nota de premsa, i a més la publicació d’aquest document obeïa a un objectiu lícit, com era combatre una notícia falsa que tenia el seu origen en el mateix responsable del Gabinet de Díaz Ayuso. L’assessor de la presidenta madrilenya, Miguel Ángel Rodríguez, actuant com a "aparell institucional de la Comunitat de Madrid", hauria difós que la proposta de pacte partia de la mateixa Fiscalia i després s’havia retirat "per ordres de dalt", a fi de presentar González Amador com a "víctima" del Govern.

Set magistrats

A partir d’avui, un tribunal del Suprem format per set magistrats, majoritàriament conservadors; Marchena, Del Moral, Berdugo, Lamela i Martínez Arrieta, amb les progressistes Susana Polo i Ana Ferrer, analitzarà aquestes dues tesis. La Fiscalia no acusa en aquest procediment, i argumenta en favor de l’absolució de García Ortiz de la mà dels Serveis Jurídics de l’Estat.

Davant d’aquests plantejaments, González Amador reclama quatre anys de presó per a García Ortiz, igual com el Col·legi de l’Advocacia de Madrid i Manos Limpias. L’Associació Professional i Independent de Fiscals eleva la seva petició a sis anys de presó.

La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem només va donar la raó a la Fiscalia i les defenses sobre una afirmació concreta de l’instructor, que va apuntar que García Ortiz va actuar "arran d’indicacions rebudes de Presidència del Govern". Per als magistrats, aquest extrem no ha pogut ser acreditat.

No obstant això, sí que han sigut cridats com a testimonis l’exlíder dels socialistes madrilenys Juan Lobato i qui va ser l’assessora en el Gabinet del president Pedro Sánchez en el moment que van tenir lloc els fets, Pilar Sánchez-Acera. Els missatges que tots dos es van intercanviar en el matí del 14 de març del 2024 podrien acreditar, segons les acusacions, que el Govern va tenir accés a l’email de González Amador abans que es publiqués en la premsa. Els dubtes sobre el moment exacte en què la informació va arribar als periodistes són clau en el cas, i per això fins a dotze informadors estan anomenats com a testimonis.

Notícies relacionades

Zapatero no dona per «definitiva» la ruptura de Junts i admet que el cas Cerdán «va impactar» en la relació

«Ja no puc més» i les altres frases del comiat de Mazón

La recerca dels correus va començar després de la publicació d’El Mundo, cap a les 21.30 hores del 13 de març, d’una informació que deia que el pacte per a González Amador havia partit de la Fiscalia. Segons conclou la instrucció, les dades del correu original que demostraven el contrari es van incloure en una informació incorporada a la web de la cadena SER a les 23.51 hores. "I això va ser possible perquè García Ortiz va rebre" de Pilar Rodríguez "còpia del mateix a les 21.59 hores", una vegada que al seu torn l’hi havia reexpedit a ella el fiscal del cas, Julián Salto, segons la tesi acusatòria.

Un altre punt clau és el registre inèdit al despatx del fiscal general, després que Hurtado assumís la instrucció del procediment. Tant el jutge com la sala d’apel·lacions han criticat amb contundència l’esborrament del mòbil que el fiscal general va fer dels dispositius electrònics confiscats, "tot i la seva posició institucional".