Junts insta a preparar-se els seus càrrecs davant "moments complicats"

Darrere d’aquest discurs es pot llegir entre línies un missatge de cara a la decisió que la formació prendrà i comunicarà dilluns vinent en relació amb el PSOE, però també davant l’auge d’Aliança Catalana que pronostiquen les enquestes. Amb aquest escenari al cap, Turull es va comprometre amb els seus alcaldes i càrrecs municipals a actuar contra la multireincidència, les ocupacions o "els fraus al padró", i va presentar Junts com el partit de la "centralitat" i les "solucions" davant "els del postureig" i els qui "volen incendiar-ho tot".

"El país no es pot permetre aquesta política que opta per la resignació, per deixar-se portar, per la inèrcia ni tampoc es pot permetre que al capdavant dels ajuntaments hi hagi forces polítiques que es recreen en el problema, que els aviven, que alimenten la divisió, l’odi i certs valors", va destacar, en una referència velada al projecte liderat per Sílvia Orriols.

El dirigent postconvergent també va aprofitar la trobada per reivindicar el paper dels alcaldes de Junts. Segons Turull, és "gràcies" a ells que es debat sobre aquests assumptes, i va celebrar que hagin insistit a "posar a sobre la taula la necessitat d’actuar en qüestions tan transcendents". "Són moltes les amenaces i els reptes que hem d’afrontar, però ens heu ensenyat que no en podem defugir cap", va afegir, alhora que reivindicava l’aposta per "afrontar els problemes de cara sense radicalismes".

Petició dels municipis

Les declaracions de Turull arriben després que alguns alcaldes de la formació hagin reclamat els últims temps a la direcció del partit que parli més de qüestions com la immigració o la seguretat. Precisament dilluns una delegació de l’Espai Municipalista liderada pel president de l’ens i alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, va viatjar a Waterloo per reunir-se amb Puigdemont, i unes setmanes abans una altra delegació d’alcaldes va fer el mateix amb Turull a Manresa.

Valls, que també va fer una intervenció durant la trobada d’ahir i va assegurar que la direcció del partit els "escolta" i "ha posat fil a l’agulla", a diferència del que segons fa l’executiu de Salvador Illa. "El Govern del PSC viu instal·lat en l’anunci permanent, en la foto i en el titular, però sense resultats reals", va denunciar durant un discurs.

Mentrestant, el compte enrere per a les eleccions municipals del 2027 s’ha activat. Malgrat que els comicis no se celebren fins d’aquí a un any i set mesos, els partits ja han començat a posar en marxa tota la maquinària per triar candidats. Segons es va anunciar ahir, la formació liderada per Carles Puigdemont ja ha elaborat un esborrany del reglament intern per a la designació d’alcaldables, tot i que la versió definitiva –ara entra en procés d’esmenes– no s’aprovarà fins al consell nacional del 29 de novembre.

Barcelona, el punt que concentra més mirades, té un tractament diferenciat dins de la normativa interna. Fa temps que la direcció del partit busca un candidat de consens, però ha hagut d’anar postergant la decisió perquè no acabava de trobar una aposta clara. I, ara com ara, el text manté obertes totes les vies: la proclamació directa, proposar un candidat que hagi de ser ratificat per l’assemblea o bé la convocatòria de primàries. La decisió es prendrà una vegada es rebin totes les precandidatures i els seus avals corresponents.

La voluntat inicial de la cúpula postconvergent era fer un fitxatge a l’estil de Xavier Trias fa dos anys. L’exalcalde va aconseguir guanyar els comicis fent pública la candidatura cinc mesos abans de la votació, tot i que no va poder aixecar la vara de comandament per una aliança in extremis entre el PSC, els Comuns i el PP que va portar Jaume Collboni a l’alcaldia. Aquesta vegada s’han sondejat figures com la de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, o la de l’exconseller Joaquim Forn. Tots dos, però, han declinat tornar a la primera línia política.

Martí, Rius i Argimon

En canvi, els qui sí que aspiren a liderar la llista són el líder actual del grup municipal, Jordi Martí, i el regidor i vicepresident del partit, Josep Rius. Martí és el substitut designat per Trias, mentre que Rius és una de les persones de confiança de Puigdemont. Si no s’aconsegueix un fitxatge d’última hora, previsiblement els dos companys de grup municipal podrien acabar competint en unes de primàries.

Notícies relacionades

El Govern defensa que la ruptura anunciada per Junts no alterarà ni el mandat de Sánchez ni el d’Illa

Així serà la consulta a la militància de Junts per trencar amb el PSOE: pregunta i dates

A banda de tots dos, també s’hi han mostrat disposats més excàrrecs de la formació, com ara Josep Maria Argimon, el qual figura en enquestes internes. També s’havia especulat amb altres com el de Victòria Alsina o fins i tot de Jaume Giró.

La capital catalana, com la resta de municipis, tindrà la seva pròpia Comissió Municipal Territorial (CMT). En el seu cas estarà formada per dos representants de l’executiva del partit. A més, hi haurà dos representants de la federació local, el seu president i el seu responsable de política municipal. Aquest òrgan, quan la direcció nacional doni l’ordre d’activar el mecanisme, serà el que s’encarregarà de posar en marxa la convocatòria per rebre les candidatures. Els aspirants hauran de tenir l’aval d’un mínim del 20% dels militants i simpatitzants de la ciutat.