"Amb Puigdemont hi mantinc una gran relació d’amistat"

Santi Vila (Granollers, 1973) es considera deixeble de Robert Baden-Powell i el seu sempre a punt, lema de l’escoltisme. La seva trajectòria política demostra, però, que aquesta disposició amb el fulard al coll tenia límits. Perquè l’exconseller va sortir de la política precisament perquè no estava ni a punt ni disposat a declarar la independència de Catalunya. Aquest diumenge fa just vuit anys que prenia la decisió d’anar-se’n no solament del Govern, sinó que aquest adeu va comportar el punt final a 18 anys en política. Va presentar la dimissió un vespre d’alt voltatge, en mig del polvorí de les hores prèvies a la declaració unilateral d’independència del 2017. Va mirar de frenar-la, però va fracassar en l’intent.

"Va ser molt difícil. Ho vaig fer amb la intuïció que de vegades per a alguns val més errar amb els teus que tenir raó i quedar-se tot sol. Jo vaig optar per ser conseqüent amb la meva manera de pensar i soc aquí, sa i estalvi", assegura amb un somriure d’orella a orella al campus La Salle, on exerceix com a professor d’història contemporània i de filosofia moral. Considera "pretensiós" verbalitzar que el temps li ha donat la raó, però els fets, assegura, "són els que són" i "ara la bandera identitària torna a ser a l’armari". N’és una prova que Gabriel Rufián "fa hispanisme" al Congrés i Junts "torna a reivindicar una agenda pragmàtica".

El cartell de ‘traïdor’

L’independentisme li va penjar a Vila ràpidament el cartell de traïdor perquè va baixar del vaixell mentre la resta del Govern se’n va anar de Catalunya o va acabar a la presó, però ell es considera ja reparat d’aquestes acusacions. "A partir del 2019, companys de Junts i empresaris que m’havien considerat un botifler em van trucar per dir-me que van ser injustos i despietats", relata. I fins i tot amb la cúpula del seu expartit manté vincles estrets. "Amb Carles Puigdemont hi mantinc una relació d’amistat i intimitat gran tot i tenir una discrepància política evident", confessa.

No havia passat ni un any de la seva abrupta sortida del Govern que, a banda de reprendre la vida acadèmica, va ser nomenat director general de la companyia Aigües de Banyoles. "Com Tirant lo Blanc, me’n vaig anar allà per refer-me de totes les ferides. Ja se sap, Banyoles és una arcàdia feliç", diu qui durant cinc anys, del 2007 al 2012, va ser alcalde de Figueres.

Menys conegut és que abans d’enrolar-se en les files de Convergència –i més endavant del PDeCAT–, Vila va militar a ERC durant vuit anys, tot i que sense arribar a tenir cap càrrec públic. "Hi ha una fatalitat històrica. Vaig deixar ERC quan es va declarar un partit nítidament independentista i això m’ha acompanyat tota la vida, perquè me’n vaig anar a Convergència i també va fer aquesta evolució", ironitza. I malgrat aquests dos desenganys, té enyorança per aquella etapa en la primera línia. "Sí, trobo molt a faltar la política. La vocació es porta per sempre. Soc una persona profundament política des que els pares em van apuntar als escoltes a set anys", confessa.

I la pregunta tot seguit és obligada: ¿hi voldria tornar? "Honestament, no em veig tornant a ser coses que ja he sigut. Amb tota la humilitat, no sabria dir on podria ajudar i en quin espai polític", respon deixant entreveure que algun sondeig hi ha hagut. No obstant, no ha amagat els últims anys la simpatia pel PSC. Va recolzar Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona a la campanya de les municipals del 2023 i, de fet, presideix en aquests moments el comitè assessor sobre infraestructures de Barcelona. "Del procés ençà, el PSC ha encarnat la centralitat política, també per incompareixença d’altres. Jo soc un progre, un liberal d’esquerres", sentència.

Més d’Illa que de Sánchez

Tot i que reconeix que és més de Salvador Illa –amb qui té una relació "cordial"– que de Pedro Sánchez, el qual li "costa entendre" i creu que hauria de plantejar-se "quin sentit té resistir" just ara que Junts és a les portes de decidir si hi trenca. Això sí, té clar que ell es va convertir en conseller gràcies a la confiança que hi va dipositar Artur Mas, de manera que afrontaria un dilema difícil si l’expresident fes el pas d’optar a l’alcaldia de Barcelona per més que el seu "compromís cívic" en aquests moments estigui amb Collboni.

Notícies relacionades

El Govern defensa que la ruptura anunciada per Junts no alterarà ni el mandat de Sánchez ni el d’Illa

Així serà la consulta a la militància de Junts per trencar amb el PSOE: pregunta i dates

"Segurament per al PSC soc massa sospitós cap a la dreta i per a Junts massa socialdemòcrata", resumeix per reafirmar-se com un vers lliure o, com ell mateix s’autodefineix, un "home frontera". En això s’empara per defensar "pactar amb tothom" sempre que es respecti la llei, assegura pensant en el paper de "frontissa" que creu que ha de tenir Junts amb Aliança Catalana.

Ara, quan entra a classe, Vila és per als alumnes només el professor. Ni l’exconseller que va saltar del vaixell després de l’1-O i que només va ser condemnat per desobediència ni el "moderat" que va mirar d’impedir que l’independentisme portés el pols fins al final. Ni heroi ni traïdor (dues paraules amb què va titular el seu llibre després de deixar el Govern de Puigdemont), ni tan sols un expolític. Vuit anys després, si algú recorda aquesta faceta del seu passat és perquè algun progenitor o avi ho expliquen a l’estudiant a tall d’anècdota. "No em coneixen de res, i això és una cura d’humilitat per als qui hem sigut servidors públics. Un dels vicis que s’alimenten en la política és la vanitat", afirma.