Junts esfulla la margarida: els pros i els contres de tots els escenaris que maneja amb Sánchez

L’anàlisi de la situació dins de la cúpula és clar: la fase de negociació oberta amb el PSOE el novembre del 2023 no ha donat els fruits esperats. Dos anys després de la investidura del president socialista, la formació té la sensació que el cistell està massa buit com per poder vendre als seus electors que va valer la pena passar del ‘no surrender’ i de dir que a Sánchez no li comprarien «ni un cotxe de segona mà», a reunir-se amb els seus negociadors una vegada al mes a Suïssa.

El balanç, en el dia d’avui, és que la llei d’amnistia no ha permès la tornada de Puigdemont a Catalunya, que la delegació de competències en immigració no ha superat ni el primer tràmit al Congrés i que el català continua sense ser oficial a Europa. Cap de les tres qüestions depèn exclusivament del PSOE, però Junts creu que els socialistes podrien haver fet més. Aquest divendres hi va haver un primer moviment de pes per mirar de calmar les aigües: Alemanyava firmar una declaració en la qual es comprometia a «obrir un diàleg» per avançar en l’oficialitat del català a la UE. La resposta dels de Puigdemont, de moment, ha sigut el silenci.

Després de diversos ultimàtums i pròrrogues, el partit necessita marcar un punt d’inflexió en la relació i que els seus avisos no acabin com el conte de Pere i el llop. Sobre la taula, la formació té diversos camins per evidenciar que ha arribat «l’hora del canvi», com va verbalitzar aquest dimecres la líder del partit a Madrid,Míriam Nogueras, des de donar per trencada la negociació amb el mediador internacional i fer un boicot parlamentari, fins a afegir-se a una moció de censura instrumental. No són excloents els uns amb els altres, poden produir-se més d’un alhora, i fins i tot podrien transitar d’un escenari a l’altre en funció de com evolucioni l’envit.

Les reunions mensuals a Suïssa amb presència d’un mediador internacional van ser un dels màxims assoliments de Junts el 2023. El document firmat amb el PSOE era més una llista de desacords que de punts en comú, però els postconvergents van aconseguir que els socialistes acceptessin que en aquell espai es podia parlar del referèndum i de concert econòmic. A més, va suposar un reconeixement polític a la figura de Puigdemont.

No obstant, ben aviat els postconvergents van començar a denunciar que el discurs i els acords assolits al país helvètic no es corresponien amb el dia a dia al Congrés. A més, el fòrum va patir una patacada amb l’empresonament del principal negociador del PSOE, l’exsecretari d’organització Santos Cerdán. Però més enllà dels noms, l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero també ha tingut un paper molt preponderant, la sensació dels independentistes és que la taula no dona més de si. Una de les ruptures més factibles és que l’expresident doni per acabat el conegut com a pacte de Brussel·les i s’aixequi de la taula de negociació.

Trencar l’espai a Suïssa té un cost evident per a Junts, el de perdre un espai que els va costar molt armar i que els ha donat protagonisme mediàtic cada vegada que s’ha produït una trobada. Però si no hi ha un canvi en les votacions al Congrés, difícilment es veurà un punt i a part en les relacions. Des de l’inici de la legislatura, la formació va avisar que negociaria «peça a peça» i que els seus vots no podien donar-se mai per descomptats, per la qual cosa un pas més seria votar ‘no’ per sistema a totes les iniciatives plantejades per Sánchez.

Un boicot parlamentari seria una manera de marcar un abans i un després, però té diversos hàndicaps. El primer és que si se sotmet a votació alguna proposta positiva per als catalans, serà difícil per a Junts rebutjar-la. No recolzar-la podria tenir costos electorals, i votar al costat del PSOE provocaria problema de coherència davant militants i electors. A més, el partit liderat per Puigdemont podria caure en la irrellevància, ja que el seu principal poder institucional és al Congrés. A Catalunya no formen part de la majoria que sustenta el Govern i a escala municipal l’ajuntament amb més pes que lideren és el de Sant Cugat.

Sánchez no pot prescindir dels set vots de Puigdemont, ja que no existeix una majoria alternativa, però pot seguir en el Govern sense pressupostos i sense aprovar noves lleis. Dirigents postconvergents han dit en més d’una ocasió que si un president no és capaç de tirar endavant uns comptes, el lògic seria dimitir, però no han reclamat mai obertament unes eleccions anticipades.

Junts podria guardar-se la carta d’exigir uns nous comicis en cas que Sánchez comenci a perdre votacions a la cambra baixa. No obstant, si aquesta situació s’allarga en el temps podrien quedar atrapats pel seu propi discurs. A més, les enquestes no auguren un bon resultat al partit de Puigdemont, que justament busca amb aquest nou pols un revulsiu en ple pols amb Aliança a Catalunya. Una convocatòria anticipada d’eleccions al Congrés podria restar encara més rellevància política a la formació si els seus vots no són necessaris per conformar una nova majoria.

Finalment, l’opció més rupturista i a la pràctica l’única que pot fer caure realment Sánchez és la d’afegir-se a una moció de censura instrumental per convocar eleccions. Per aquest motiu, el partit ha evitat en les últimes setmanes tancar la porta a aquesta possibilitat, sempre que el candidat no sigui Alberto Núñez Feijóo. El primer a posar aquesta via sobre la taula va ser el vicepresident del partit, Antoni Castellà, però s’hi va referir com un «escenari teòric» que podria donar-se en funció de com reaccionés Sánchez a la ruptura de les negociacions, i diverses fonts consultades per aquest diari coincideixen que no serà la primera opció, ja que té diversos inconvenients.

Notícies relacionades

Turull demana als càrrecs de Junts estar «preparats»: «Venen moments complicats»

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Junts no pot convocar-la pel seu compte al no tenir els diputats necessaris per fer-ho, una desena part de l’hemicicle. Necessàriament, s’hauria d’aliar almenys amb el PP per presentar-la i sumar els vots de Vox posteriorment. A més, tot i que el candidat automàticament cridés a les urnes, seria president fins a la composició d’un nou executiu, un procés que podria allargar-se durant mesos. Difícilment trobaria un nom de consens i tindria costos per a tots els integrants de l’operació.

Puigdemont va prometre una tardor calenta i no hi ha dubte que així serà, el que queda per saber és quanta llenya està disposat a tirar al foc.