El Govern vincula la legislatura als fons UE i normalitza governar sense pressupostos

L’esdevenir de la legislatura es vincula més als fons del pla de recuperació que als mateixos Pressupostos. Pedro Sánchez justificava aquesta setmana la seva intenció d’esgotar la legislatura, tot i que no s’aprovin uns nous comptes públics, en què els actuals li permeten complir el seu full de ruta. Per a això al·ludia a la gestió d’aquests fons perquè «permeten créixer i transformar l’economia». D’aquí ve la prioritat a aprovar les reformes i les fites vinculades als desemborsaments del pla de recuperació.

En l’anterior ple del Congrés, el Govern va aconseguir salvar la llei de mobilitat sostenible, que contenia mesures pactades amb Brussel·les supeditades a un pròxim desemborsament de 10.000 milions d’euros dels fons europeus. En total, Espanya ha rebut ja més de 55.000 milions d’euros en transferències.

En l’horitzó queden pendents per desenvolupar fites del pla com en matèria d’habitatge. Alguns dels socis d’investidura, com ERC i Podem, van atiar en la sessió de control a l’Executiu aquesta setmana «el drama de la vivenda». El portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, va advertir Sánchez que podria convertir-se en la causa que «acabi amb el seu Govern». Des de Sumar es pressiona també perquè els crèdits tous del pla de recuperació de la UE es destinin a la construcció de més vivenda social. 

El rebuig de Podem a la pujada de l’impost al dièsel, al costat del PP i Vox, ja va tenir conseqüències el mes de juliol passat. El cinquè pagament dels fons es va retallar al voltant de 1.100 milions, principalment per no complir aquesta reforma fiscal dins del calendari pactat amb la Comissió Europea. A Hisenda avancen que no llancen la tovallola per tirar endavant aquest compromís, tot i que reconeixen les dificultats pels vetos creuats entre els socis.

Per a la supervivència del projecte d’aquest Govern de coalició es fa així més apressant complir les reformes vinculades als fons UE que a aprovar nous Pressupostos. De fet, es posa en valor el caràcter expansiu dels comptes prorrogats de 2023 i la capacitat no només per mantenir, sinó per reforçar l’estat del benestar, normalitzant l’anomalia parlamentària de ni tan sols haver presentat uns pressupostos en aquesta legislatura, ja passada la seva meitat. «Amb aquests Pressupostos, que són d’una administració progressista, tenim carrils per garantir les principals prioritats, en matèria social i de modernització del teixit productiu», afirmava Sánchez dimarts passat als micròfons de la cadena SER.

Partides socials davant de “privatització”

El projecte de Pressupostos, que ara es pretén portar a votació amb o sense garanties de ser aprovats, busca també ser un aparador sobre el full de ruta del Govern. Contractar la inversió en serveis públics, amb «partides històriques», davant la «privatització» que denuncien a les comunitats autònomes governades pel PP.

Notícies relacionades

Barcelona en Comú limita a 12 anys els mandats dels càrrecs electes però obre la porta a excepcions en ple debat de la successió de Colau

El progressisme europeu acompanya el neerlandès Timmermans, en una campanya costa amunt contra la ultradreta

A Hisenda avancen que posaran sobre la taula una proposta de camí fiscal, la primera pedra sobre la qual erigir l’arquitectura dels comptes públics, amb «més recursos» per a les comunitats autònomes. Amb tot, reconeixen que no han aconseguit assolir “ara per ara” un acord amb els seus socis per aprovar els objectius de dèficit. En cas de rebutjar-se al Congrés, els pressupostos s’elaboraran amb l’actual camí, més beneficiosa per a l’Administració General de l’Estat i amb un marge més gran per a la pretensió de multiplicar la inversió per a la vivenda protegida i les partides socials.

Abans de tot això, s’haurà de materialitzar un acord en el si de la coalició de Govern, entre el PSOE i Sumar. Tot i que Hisenda està tancant les partides amb els ministeris de Sumar, falta per consensuar el projecte. Des de la Moncloa asseguren taxatius sobre aquestes converses que «tindrem acord».