El Suprem rebutja desclassificar els documents que demanava Aragonès: es reduiria l’eficàcia del CNI i es crearien «zones de risc» a l’Estat

En una sentència, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem explica que «no resulta difícil comprendre que la desclassificació instada, ateses les circumstàncies del cas i el seu profús contingut, posarien de manifest, fent evidents, els mitjans dels quals disposen amb caràcter general els serveis d’intel·ligència espanyols, revelant la naturalesa i l’abast d’aquests, deixant al descobert mitjans. cosa que reduiria la seva eficàcia i posaria en risc l’Estat.

L’alt tribunal, que ja va rebutjar una petició similar de la Generalitat, al considerar-la «genèrica»,es pronuncia ara sobre la sol·licitud que el Govern realitza per mirar que s’ampliïn els documents desclassificats pel Consell de Ministres del 16 de gener del 2024 que van ser remesos al jutjat que investiga la querella presentada pel llavors encara president català per l’espionatge amb Pegasus del qual es declara víctima. El Suprem precisa que «pel que fa al present recurs l’únic acreditat ha sigut una interceptació de les comunicacions legalment acordada», ja que van ser autoritzades pel magistrat d’enllaç amb el servei d’intel·ligència.

La sentència, de la qual ha sigut ponent la magistrada Pilar Teso, comença estudiant si la Generalitat té legitimació per sol·licitar la desclassificació de documents destinats a una causa penal en la qual no és part i per fets comesos quan Aragonès no era encara president. En contra del criteri de l’Advocacia de l’Estat, la resolució conclou que sí que la té, «perquè afecta qui va exercir un càrrec públic rellevant», com «vicepresident i conseller primer i president després de la Generalitat», i entre els seus deures hi ha el de «vetllar per la correcció dels límits en què s’ha de desenvolupar l’acció política d’aquest tipus de càrrecs».

«L’acompliment del càrrec i la realització de les seves funcions de manera habitual, sense interferències, ni obstruccions que menyscabin la seva acció en defensa dels interessos propis de la seva autonomia, és una cosa que no pot resultar aliè a l’esfera d’interessos de la Generalitat», per la qual cosa pot plantejar que s’augmenti el nombre de documents desclassificats, tot i que no estigui personat al jutjat que creu que són necessaris per investigar la denúncia de l’expresident.

Ponderació d’interessos

Notícies relacionades

El gran repte d’Arrieta

Feijóo anuncia que rebaixarà impostos als autònoms

Aclarit aquest punt, assenyala que «la desclassificació no pot revestir un caràcter automàtic o irreflexiu davant qualsevol sol·licitud, ni tan sols en els casos en què convergeix amb una investigació penal iniciada», com és el cas. «Tampoc la referència a la seguretat de l’Estat pot esgrimir com una al·lusió apodíctica mancada d’aliment argumental sòlid», precisa per si hi ha temptacions de no desclassificar res. Per determinar què es pot desclassificar i què ha de romandre secret, s’ha de fer «una ponderació dels drets i interessos jurídics que han entrat en conflicte».

Així, d’una banda, el jutge ha de determinar les diligències de prova que necessita per investigar els fets denunciats. En aquest cas això passava per la desclassificació de «diversa informació del CNI sobre la compra i possible ús del programa Pegasus». De l’altra, s’ha de tenir en compte que fer-ho «posaria en risc no només la seguretat dels agents del CNI, sinó la seguretat de tots els ciutadans i la mateixa permanència de l’Estat de dret». També «podria comprometre els serveis d’intel·ligència estrangers engeneral, i en particular respecte de les empreses israelianes que se citen en la sol·licitud de prova i el seu Estat de procedència». Amb totes aquestes cartes a la mà, el Suprem rebutja el recurs de la Generalitat amb què pretenia augmentar el nombre de documents desclassificats.