«Soc un bastió a eliminar»: Els denunciants de corrupció posen les seves esperances en la nova Autoritat de Protecció de l’Informant

La posada en marxa de l’oficina de Villoria estava pendent des que el març del 2023 va entrar en vigor la llei per donar protecció a aquestes persones, en compliment d’una directiva europea. Aquesta norma ha obligat a la creació de sistemes interns d’informació o «canals de denúncies» tant en empreses com en entitats públiques per prevenir represàlies contra els informants, i inclou fins i tot un catàleg de sancions per incompliment d’aquestes obligacions.

Però a la pràctica, i tret d’alguns organismes autonòmics que ja funcionaven en aquest àmbit, aquells ciutadans que s’han atrevit a donar la veu d’alarma es troben en la majoria de les ocasions en una situació d’absoluta desprotecció. Un exemple és el d’una treballadora interina de l’Ajuntament de Mataró (a Barcelona) que va perdre la feina malgrat ser una de les primeres persones protegides per l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Una situació similar relata, en conversa amb El PERIÓDICO, la secretària municipal a l’Ajuntament de La Muela (Saragossa) Alicia Vilches, que relata els cinc anys de pressions i amenaces de tot tipus que pateix des que, després d’aconseguir la plaça el juny del 2020, advertís l’equip de Govern de determinades irregularitats que havia detectat en el sistema d’estabilització de llocs de treball, que semblaven apuntar a una pràctica favorable a aconseguir plaça per a familiars.

Baixes i denúncies

«Veig que s’eliminen expedients, que s’elaboren les bases per als processos selectius per qui no està habilitat, i avís verbalment i per escrit», detalla aquesta treballadora, que va sumar a aquestes advertències altres sobre assumptes urbanístics realitzades al costat d’una altra companya que assegura que han acabat en mans de la Fiscalia Europea, per sospites d’ús fraudulent de fons de la UE. A partir d’aquell moment, relata tot un calvari de pressions, amenaces i fins i tot accions judicials contra ella que l’han portat a agafar-se fins a dues baixes laborals de llarga durada.

«Des que vaig presentar les denúncies, soc el bastió a eliminar», explica a aquest diari el primer dia que torna a treballar. Troba el despatx brut, sense accés a la seva documentació —«han eliminat cinc anys de feina»— i l’ordinador no té el sistema operatiu per fer la seva feina com a secretaria de l’Ajuntament. Ho documenta en un vídeo que ja ha traslladat als seus advocats.

Suport ciutadà

Per a la Fundació Hay Derecho, que recentment ha llançat la campanya #GràciesDenunciants, aquests ciutadans són una peça clau per posar en evidència la corrupció i les males pràctiques en les nostres institucions. L’objectiu de la campanya, segons explica a aquest diari la directora general de la Fundació, Safira Santos, és sensibilitzar la ciutadania per promoure un entorn de més protecció cap als qui es converteixen en alertadors.

Entre els protagonistes d’aquesta campanya hi ha Vilches i també Antonio Rico, que relata que durant la seva etapa com a policia local a l’Ajuntament de Torrevieja (Alacant) va patir assetjament després de donar la cara davant les irregularitats comeses per diversos companys davant la passivitat de l’Ajuntament.

Tant ell com la funcionària saragossana han sigut nominats al Premi Hay Dret, que destaca la tasca de persones i entitats que destaquen pel seu compromís amb la defensa de l’Estat de dret i aquest any celebren la seva X edició. I tots dos han sigut rebuts recentment pel responsable de la nova Autoritat Independent.

A diferència de la secretària municipal, el policia sí que ha comptat amb certa protecció, ja que té l’estatus de víctima protegida per l’Agència Valenciana Antifrau. Relata a EL PERIÓDICO que el seu «calvari» va començar el 2010, quan va percebre els «chanchullos» i la impunitat amb què es manejaven alguns dels seus companys. «Com, per desgràcia, sol ser habitual, la majoria va preferir mirar cap a un altre costat per evitar les conseqüències que podria tenir actuar en aquest entorn hostil –afegeix–. Diversos companys vam concloure que havíem de fer alguna cosa i, per això, vaig decidir denunciar i personar-me com a acusació particular davant la sorprenent passivitat de l’Ajuntament».

Indemnització constitucional

El Tribunal Constitucional va avalar el mes de març passat la indemnització de gairebé 100.000 euros amb què la justícia ha compensat Rico per la fustigació soferta al llarg de gairebé 12 anys. Malgrat això ni l’alcalde ni altres implicats en el seu cas han sigut sotmesos a cap tipus d’expedient disciplinari pel que ha passat.

L’agent, avui destinat a Múrcia, té clar que denunciar irregularitats comporta multitud de problemes personals, professionals i familiars. «És injustificable que, per alertar unes irregularitats evidents, els delinqüents siguin capaços de destruir els denunciants i expulsar els honestos del sistema», lamenta.

Per a la directora de Hay Dret la posada en funcionament de l’Autoritat Independent, malgrat el retard des de l’aprovació de la llei, és una bona notícia, tenint en compte a més la «gran solvència i el compromís» que representa Manuel Villoria, qui venia presidint l’Observatori de Bona Governança de la Universitat Rei Joan Carles.

Formació i pressupostos

Notícies relacionades

Barcelona en Comú limita a 12 anys els mandats dels càrrecs electes però obre la porta a excepcions en ple debat de la successió de Colau

El progressisme europeu acompanya el neerlandès Timmermans, en una campanya costa amunt contra la ultradreta

No obstant això, la jurista adverteix de la falta de mitjans materials i humans que s’ha donat a aquesta oficina, que no té dotació econòmica davant la falta de Pressupostos. Alerta d’altres carències per aplicar la llei, com la insuficiència de formació de les persones encarregades de gestionar el canal de denúncies intern en les empreses o el fet constatable que alertar de la corrupció es converteixi sempre «en una carrera d’obstacles, quan hi hauria d’haver tranquil·litat i certesa».

Apunta també a l’existència de les oficines territorials Antifrau que ja funcionen en algunes comunitats autònomes, però que amb prou feines tenen competències de protecció i el funcionament de la qual està moltes vegades a expenses dels vaivens polítics, com ha passat a la Comunitat Valenciana. «A més, quan es dona una alerta s’ha d’investigar, els alertadors se la juguen per a alguna cosa, perquè s’investigui i la informació passi després a la Fiscalia o a l’òrgan de control administratiu que correspon», assenyala Santos. «La llei no és res sense les seves garanties», conclou.