Illa impulsa 214.000 pisos més amb gairebé la meitat d’habitatge protegit

Al Palau de la Generalitat parteixen de la idea que no és que a Catalunya falti sòl, sinó que aquest sòl no s’havia gestionat durant aquests últims anys per transformar-lo en solars en els quals poder fonamentar nous habitatges. Després de rastrejar els terrenys disponibles en els municipis catalans, el Govern calcula que hi ha 21.728 nous habitatges que només estan pendents de les obres d’urbanització, 32.396 més que esperen la gestió per a la construcció i 118.562 més que es podrien ubicar en solars ja identificats que, segons com es distribueixi la densitat a l’edifici, podrien arribar als 160.000 pisos.

Això implica que, de l’anunci d’Illa, hi ha 54.124 pisos que es construiran gràcies a una reserva de solars que, a tot tardar, estarà llesta el 2027, als quals cal sumar-ne entre 118.562 i 160.000 més, segons el projecte final de cada solar i els habitatges que pugui allotjar, amb previsió que es posi en marxa entre 2028 i 2030. Així doncs, com a màxim, a Catalunya es construiran 214.124 pisos nous amb aquest nou pla –majoritàriament a l’àrea metropolitana de Barcelona–, però no hi ha encara un marge clar de temps perquè els catalans tinguin les claus. Un dels principals esculls per agilitzar la construcció és la burocràcia, per la qual cosa Illa ja ha posat fil a l’agulla per mirar de donar celeritat amb una llei que està en tramitació parlamentària.

"El mercat està fallant"

"Allunyem-nos de dogmatismes i actuem amb determinació. Quan el mercat no funciona, cal intervenir-lo. Un mercat desregulat, per si mateix, no garanteix l’accés a l’habitatge. El mercat està fallant i les administracions tenim el deure d’intervenir-hi", va emfatitzar.

L’ambició d’aquest pla és possible perquè, a diferència del projecte dels 50.000 pisos, en aquest cas no tots els nous habitatges seran de protecció oficial i en règim de lloguer. En aquesta nova línia de promocions immobiliàries s’haurà de complir la reserva que fixa el pla territorial sectorial d’habitatge, cosa que suposa que almenys 85.000 pisos siguin de protecció oficial. El Govern s’acostaria així a l’objectiu que el 15% del parc d’habitatge sigui protegit, ja que actualment la xifra se situa en el 3,7%.

Destinant la major part del seu discurs a l’habitatge, Illa va voler retre comptes sobre l’estat dels 50.000 pisos que va prometre fa un any i va aclarir que 31.000 habitatges ja estan en marxa, però en diferent fase de construcció: 22.241 de la reserva de solars, 4.000 d’obra pública, més de 3.000 dels ajuntaments i 1.800 d’adquisició. En aquest punt, també va treure pit de les subvencions per a l’adquisició d’una primera llar per part dels joves, que cobreixen el 20% del valor de l’habitatge a través d’un préstec sense interessos, i que, del 30 de juny al 30 de setembre, ha rebut 4.072 sol·licituds, de les quals 1.832 reunien els requisits i, d’aquestes, 831 ja s’han aprovat i 921 estan en fase d’estudi. L’import mitjà de la compra, segons el Govern, és de 200.000 euros i la sol·licitud mitjana del préstec és de 36.000 euros (el màxim està fixat en 50.000 euros).

Contra l’extrema dreta

El cap del Govern va vincular el dret a tenir un habitatge digne amb el dret a viure amb seguretat. "La seguretat pública és una política social, és també una política d’esquerres", va reivindicar, en una al·lusió vetllada a l’extrema dreta que treu profit de la conflictivitat social i de la divisió política. Illa va defensar que Catalunya és avui "més segura" perquè les xifres de delinqüència han caigut un 4,18% –tot i que han augmentat les denúncies per agressió sexual– i va receptar més mossos, més recursos i més Pla de Barris per evitar la degradació de les zones i fomentar així la seguretat. També contra l’auge dels ultres, el líder de la Generalitat va advertir que la immigració "ens fa ser un país millor" perquè "enriqueix", i va carregar contra els que "practiquen la política deshumanitzada i mesquina": "Ni un pas enrere, ni un sol dubte, ni una sola esquerda".

Per atendre les situacions d’emergència, també va anunciar que augmentarà la dotació de bombers en un 36,8% per arribar als 4.000 efectius en quatre anys; que incrementarà en un total de 700 les places de medicina perquè arribin a les 2.000 i que reduirà a la meitat la llista d’espera per a la valoració de la dependència o la discapacitat.

Unes mesures que, segons el seu parer, no podrien ser una realitat si a Catalunya no s’hagués recuperat la institucionalitat. Fent bandera d’aquesta normalització, Illa va demanar suport als grups de la Cambra per poder aprovar uns nous pressupostos per al 2026 que permetin mantenir el motor econòmic encès: "La meva prioritat és tenir uns bons pressupostos al més aviat possible, i per aquest ordre", va recalcar, tot i que la negociació ja hauria d’estar en marxa perquè entressin en vigor l’1 de gener i, per ara, cap dels socis està per la feina.

Negociació complexa

En aquesta petició a ERC i els Comuns, va esmentar el seu compromís amb un finançament singular per a Catalunya, i va ratificar que complirà els pactes "íntegrament" i que presentarà una proposta pròpia –després que ERC registrés al Congrés la llei per donar encaix legal al traspàs de la gestió de l’IRPF. Va admetre que la negociació i l’acord amb el Govern serà "complex", per la qual cosa va demanar "paciència". Els republicans no van trigar a replicar-li que "els acords es compleixen i s’honren".

Notícies relacionades

Junts i ERC pressionen Illa perquè Sánchez compleixi els acords pendents: «Es juga molt»

El TC rebutja els arguments del Suprem en les seves objeccions a la llei d’amnistia com ja va declarar al juny

Illa va insistir en el fet que també està complint el traspàs de Rodalies, tot i que va admetre que queda feina per fer i que les obres, si bé permeten acostar-se a l’objectiu de tenir un millor servei de la xarxa ferroviària, són molestes; i va celebrar el pacte amb Aena per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat amb compensacions mediambientals amb l’assignatura encara pendent que la Generalitat entri en la governança.

Illa va inaugurar la sessió plenària, que s’allargarà fins dijous amb la votació de les propostes dels partits, denunciant que a l’hemicicle "falta gent": "Falten Carles Puigdemont i Lluís Puig. Demano l’aplicació àgil, efectiva i plena de la llei d’amnistia. El Govern i jo mateix estem plenament compromesos amb això".