ERC i els Comuns veuen "triomfalista" l’anunci d’Illa i demanen "un pas més"

A més, els republicans van trobar a faltar novetats quant al finançament singular. Al final del seu discurs, Illa va reconèixer que es tracta d’una qüestió "complexa", però va reiterar que complirà "íntegrament" tots els acords d’investidura. "El president ha demanat paciència, però el país no pot esperar", va advertir Ester Capella, que va afegir que, si no hi ha avenços en aquesta qüestió, la seva formació no donarà suport als pressupostos per a l’any que ve.

Rodalies

Els Comuns, per la seva banda, també van criticar al president la seva aposta per ampliar l’aeroport i van denunciar la situació dels trens a Catalunya, en una nova jornada caòtica pel tall en l’R3. "No es pot parlar de posar Catalunya en marxa quan Rodalies no funciona", va denunciar Jéssica Albiach.

No obstant, més dures van ser les crítiques de la resta dels partits de l’oposició. Que el president comencés la seva intervenció amb una picada d’ullet a l’expresident Carles Puigdemont: Illa va denunciar que no pugui ocupar el seu escó i va demanar que se li apliqui la llei d’amnistia, no va suavitzar les crítiques de Junts ni impedirà que els postconvergents forcin que el PSC s’hagi de mullar sobre aquesta qüestió en les votacions de demà. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, per avaluar l’estat de les seves relacions amb Pedro Sánchez, els postconvergents buscaran que el PSC assumeixi que la "guerra judicial" contra l’independentisme va ser lawfare", que l’amnistia no va ser "ni un favor ni un perdó" i que existeix un "conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol".

Abans, la portaveu dels postconvergents, Mònica Sales, va qualificar el discurs de "triomfalista" i va acusar el president de creure’s la seva pròpia "propaganda" i de fer "política ficció". "És un brindis al sol, un discurs per a la seva bombolla que no resisteix la realitat del carrer", va qualificar Sales, que també va acusar el PSC de "desnacionalitzar" Catalunya i d’estar "supeditat a Sánchez".

Unes crítiques que van subscriure el PP, Vox i la CUP, que van acusar el president de ser "repetitiu" en el seu discurs i de no haver "concretat" bé el seu pla d’habitatge. Els tres partits van coincidir a considerar que els nous pisos que va prometre ahir seran una promesa que quedarà sense complir, ja que creuen que els 50.000 habitatges anunciats fa un any són paper mullat. "En alguns moments hem pensat que ha copiat el discurs del 2024 canviant dates i xifres", va ironitzar Xavier Pellicer, de la CUP.

Inseguretat

El PPC va ser especialment crític amb l’aposta per "regular" el mercat del Govern: "Potser el mercat no funciona perquè està massa intervingut", va declarar Juan Fernández, portaveu del grup parlamentari. La seva formació va demanar a Illa que, més enllà de "dades" i "màrqueting", se centri en altres problemes com la "inseguretat". Així, Fernández va contraposar les dades que va donar el president sobre la disminució del 4,18% de delictes des que va començar d’any i va detallar altres xifres com l’augment d’agressions sexuals, una informació que Illa també va esmentar en el seu discurs com una qüestió "preocupant".

Notícies relacionades

Feijóo advoca pel dret a l’avortament davant la bronca Sánchez-Ayuso

L’UCO apunta que Koldo avançava despeses de la secretaria d’Organització del PSOE

Els populars vinculen directament la immigració il·legal amb la delinqüència i una "despesa de recursos públics", que avisen que no són "il·limitats" i que s’han de prioritzar els no residents que "contribueixin" laboralment a Catalunya. Com va avançar EL PERIÓDICO, el PPC portarà a votació diverses propostes, entre les quals figuren la petició de la retirada de les prestacions socials als immigrants que cometin delictes o infraccions de les "ordenances de civisme" i que la Generalitat vinculi les ajudes socials als no residents amb el "compliment contrastat d’obligacions de integració en la societat catalana".

També que la Cambra catalana reclami a l’Executiu que es pugui expulsar "amb garanties legals" els menors estrangers no acompanyats que "hagin demostrat nul·la voluntat d’integració" o que comenten delictes, cosa que va en contra de la legalitat internacional vigent, concretament contra l’"interès superior del nen" que recull la Convenció sobre els Drets del Nen, subscrita per Espanya. A més, la Generalitat no té competències per fer-ho.