La vivenda, principal interès dels catalans i el desè de l’oposició

En l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), els catalans van deixar clar que la vivenda és la seva inquietud principal. Un de cada cinc enquestats (el 21%) va esmentar l’accés a un lloguer o a una hipoteca com el seu primer maldecap, un assumpte al qual ja dediquen un terç del seu sou de mitjana a Catalunya. No obstant, en les seves preguntes al Govern, els partits de l’oposició prioritzen interrogar l’Executiu per altres qüestions, com la sanitat i l’educació –les dues temàtiques més preguntades–, encara que preocupen a menys del 5% dels catalans, la majoria dels quals voten ERC. En el conjunt de preguntes dirigides als consellers, tant orals com escrites, la vivenda ocupa el desè lloc, segons el registre oficial del Parlament del primer any de legislatura, analitzat per EL PERIÓDICO.

Les dades canvien si només es tenen en compte les preguntes en sessions plenàries, és a dir, les que tenen més exposició pública. En el ple, la vivenda passa a ser el cinquè assumpte més recurrent en l’oposició –una de cada deu preguntes es refereixen a això–, mentre que, en escrit, el percentatge baixa fins al 2%. Els partits que més pregunten per aquesta carpeta són Comuns i ERC –en aquest ordre–, les dues formacions que han segellat amb el president Salvador Illa un pacte d’investidura que gira, principalment, entorn de la construcció de més sostre públic i la regulació del mercat. Segons el CEO, els votants de tots els colors situen la vivenda entre les seves prioritats, però són els que escullen la papereta d’esquerres –PSC, ERC, Comuns i CUP– els que la consideren la màxima preocupació de Catalunya.

Discurs endurit

Hi ha altres inquietuds que els ciutadans expressen a través del CEO i que sí que tenen una transcendència en el que l’oposició pregunta al Govern. La immigració i la inseguretat ciutadana, que són per a un de cada deu catalans el principal problema a Catalunya, es troben entre les cinc primeres qüestions que els partits plantegen als consellers. Al seu torn, són les preocupacions que més expressen els votants de la dreta: Junts, PPC, Vox i Aliança Catalana, que també són els que centren els seus interrogants al Govern en això. En un moment en què les enquestes pronostiquen una pujada dels partits d’extrema dreta, postconvergents i populars no només han endurit el seu discurs sobre aquesta qüestió, sinó que han augmentat la seva presència en el debat públic.

Això és un exemple de com els partits no només tenen en compte les preocupacions del conjunt de la ciutadania per fer oposició, sinó que també ajusten les seves estratègies en funció de les inquietuds dels seus propis votants i d’aquells als quals disputen la seva frontera electoral. Junts i la CUP són les formacions que més pregunten sobre el català, que és la quarta qüestió, per sobre de la vivenda, més preguntada en els plens oralment. Els dos partits independentistes es desmarquen del Pacte Nacional per la Llengua, però les seves interpel·lacions sobre aquesta qüestió permeten forçar el debat a l’hemicicle i deixar clara la voluntat de treballa en favor del català.

Notícies relacionades

El PSC votarà en contra de negociar un referèndum com demana Junts

Belarra i Puente pacten reforçar els requisits "ambientals" del Prat

La segona inquietud dels catalans, la insatisfacció política, és un concepte difícil de mesurar, ja que els partits no pregunten específicament per això. No obstant, sí que hi ha una clara voluntat per part de l’oposició d’exigir transparència a l’Executiu mitjançant les preguntes que demanen conèixer el motiu de les decisions per nomenar càrrecs de l’Administració pública –tant de confiança, com de concurs públic– o les despeses dels actes i els viatges dels membres del Govern. Sobre aquesta qüestió pregunten principalment PPC, Vox i Aliança. Els dos primers partits, amb 15 i 11 diputats, són els que més preguntes dirigeixen als consellers per escrit. Sols aquestes dues formacions sumen el 75% de totes les qüestions registrades.

Els diputats no tenen límit per formular preguntes per escrit, però la Mesa del Parlament estableix, segons el nombre d’escons, quantes en pot plantejar cada grup als consellers en les sessions plenàries. Aquest reportatge analitza aquestes preguntes, ja que, a més, cada partit té dret a formular una pregunta per ple al president, la temàtica del qual no figura en el registre oficial, ja que els grups parlamentaris es limiten a posar-hi que són qüestions sobre "actualitat política".