Junts força Illa a votar que la «guerra judicial» a l’independentisme va ser ‘lawfare’

El text, que s’haurà de votar dijous a la tarda, qualifica de «repressió» els «judicis, condemnes, exili i persecució contra càrrecs electes, activistes i ciutadans», acusa el Tribunal Suprem de «desobeir obertament» el Congrés i exigeix que el govern d’Illa insti el govern de Sánchez a «reclamar el poder judicial que compleixi i apliqui la llei d’amnistia de manera immediata i efectiva». A més, el redactat busca que el PSC declari que existeix un «conflicte polític profund entre Catalunya i l’Estat espanyol» i que «l’amnistia completa és el primer pas imprescindible per a la resolució del conflicte i l’obertura d’un futur de diàleg i llibertat entre Catalunya i Espanya».

Una altra de les propostes que el partit de Carles Puigdemont sotmetrà a votació és una còpia literal del pacte d’investidura, conegut com l’acord de Brussel·les. Aquesta proposta no té part dispositiva, però pretén que el PSC assumeixi el redactat firmat entre els negociadors de Junts i del PSOE el novembre del 2023. Entre altres punts, el text declara que el procés comença amb la sentència de l’Estatut del 2010, acusa el Govern del PP de no afavorir la negociació política i de bloquejar totes les propostes sorgides del Parlament, com la delegació de competències per a l’organització de referèndums, cosa que –segons el relat– porta els independentistes a organitzar la consulta del 9 de novembre del 2014 i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

A més d’aquestes dues propostes de resolució, Junts en portarà una altra rellevant per a la negociació amb el PSOE, perquè apostarà pel concert econòmic. També hi haurà iniciatives sobre habitatge, fiscalitat, llengua i immigració. En aquest sentit, Junts proposa una llei per dotar de més recursos els municipis amb més població nouvinguda i que s’exigeixi un mínim de 10 anys de padró en un municipi per accedir a pisos de protecció oficial. També volen que s’elimini l’impost de successions i es rebaixi l’IRPF o que es reservin un 80% de les places de medicina a estudiants catalans. A més, volen que el Govern reclami tant al Govern com a la CNMV i al Banc d’Espanya que no autoritzi l’opa del BBVA al Sabadell si queda per sota del 50%.

Notícies relacionades

Salvador Illa promet 214.000 pisos més a Catalunya amb una reserva d'entre el 40% i el 50% d'habitatge protegit

El TC comença a tramitar l’empara de Puigdemont tot i que no s’espera que estigui resolta abans del 2026

Fins ara, Junts sempre havia deixat al marge al PSC i desvinculava per complet els pactes amb el PSOE de la seva relació amb els socialistes catalans al Parlament. No obstant, ara volen anar un pas més enllà i intentaran forçar Illa a validar al Parlament els compromisos que tenen amb Sánchez. El canvi d’estratègia es deu al fet que els postconvergents volen guanyar protagonisme a la Cambra catalana, on malgrat ser segona força no aconsegueixen marcar l’agenda política, ja que els seus vots no són necessaris per a l’agenda legislativa de Salvador Illa, que té com a socis prioritaris ERC i els Comuns. Una situació radicalment oposada a la que tenen al Congrés, on, malgrat tenir només set diputats, són imprescindibles per a la majoria de Sánchez.

El debat de política general a Catalunya també arriba en un moment clau per a les relacions entre Junts i el PSOE. Dos anys després de la investidura del president del Govern espanyol, els postconvergents consideren que les negociacions no han donat els fruits esperats i ja han anunciat que aquesta tardor prendran una decisió sobre la continuïtat del seu suport a Sánchez.