Sánchez activa el mode precampanya pels vaivens del calendari judicial

Castella i Lleó i Andalusia

Els col·laboradors del president reconeixen que "tota aquesta legislatura és precampanya" per justificar la seva estratègia i allunyar-la del clima d’avenç que vol alimentar el PP. El que s’evidencia és que tant Sánchez, després de confirmar recentment que té la intenció de tornar a ser el candidat del PSOE, com Ferraz, amb els candidats autonòmics oficialitzats des de fa mesos, estan preparats per a un horitzó de cites amb les urnes. El primer semestre de l’any que ve se celebraran, almenys, els comicis de Castella i Lleó i els d’Andalusia.

L’absència de pressupostos en algunes comunitats podria portar els presidents del PP, en aquesta situació, a pitjar el botó de la convocatòria electoral, com va manifestar públicament l’extremenya María Guardiola. En contrast i com a forma de pressió sobre el Govern, que està disposat a exhaurir la legislatura encara que el Congrés rebutgi els Pressupostos del 2026. Una voluntat que unànimement repeteixen des dels ministres fins als assessors que els envolten.

Entre els socis d’investidura, però, hi ha diferències de criteri. ERC o EH Bildu donen per fet que s’arribarà al 2027, tret que es produeixi un gir en el cas Koldo que s’endinsi en la línia vermella del finançament il·legal del partit o una moció de censura del PP i Vox a la qual s’afegeixi Junts. Podem, per contra, interpreta que el canvi d’estratègia de l’Executiu està enfocat a justificar un avançament electoral si finalment decau el projecte de Pressupostos.

Els comptes serien un cartell electoral, assenyalen, amb el seu augment de la despesa per a l’habitatge protegit i per a les partides socials. Precisament, a Hisenda diuen que guarden l’esperança de poder seduir els liles amb l’ànim de confrontar programes i traslluir, també, la tendència de portar al Congrés mesures estrella sense acabar de lligar abans els suports. Perquè cada partit "es retrati". La decisió de fer-ho amb la llei per a la reducció de la jornada laboral, amb un ampli suport social, va ser simptomàtica. Aquesta setmana es farà el mateix amb la llei de mobilitat sostenible i s’avançarà la votació del decret d’embargament d’armes a Israel.

L’Executiu justifica que arriba un moment en què els grups s’han de posicionar. No fer-ho comportaria posposar sine die les seves iniciatives, amb la consegüent imatge de paràlisi legislativa. Alhora, miren de minimitzar i normalitzar les derrotes parlamentàries. L’estabilitat s’intenta associar a la longevitat del Govern de Sánchez, en comparació amb els països de l’entorn europeu, com França i el Regne Unit, i a la bona marxa de l’economia.

"Assetjament sistemàtic"

Notícies relacionades

Junts i ERC pressionen Illa perquè Sánchez compleixi els acords pendents: «Es juga molt»

El TC rebutja els arguments del Suprem en les seves objeccions a la llei d’amnistia com ja va declarar al juny

El mantra de la Moncloa respecte a les causes judicials que assetgen la dona del president del Govern, Begoña Gómez, i el seu germà, David Sánchez, és que "el temps acabarà posant les coses al seu lloc", amb la qual cosa apunta obertament a una guerra bruta judicial. "Assetjament sistemàtic", diu com a resum. Per això, han redoblat la pressió perquè el Consell General del Poder Judicial eviti el que consideren un "desprestigi" de la justícia i posi límit a algunes de les decisions del jutge Juan Carlos Peinado.

Ho fien tot a l’Audiència de Madrid, on s’acumulen diversos recursos interposats per la fiscalia i la defensa. Dijous de la setmana passada, el magistrat va acordar en una interlocutòria estendre a tots els delictes que imputa a Begoña Gómez la decisió que sigui un jurat popular qui la jutgi. Sobre el judici per revelació de secrets al fiscal general, el Suprem n’ha fixat la celebració entre el 3 i el 13 de novembre.