Mor Guillermo Fernández Vara, expresident d’Extremadura

Guillermo Fernández Vara va ser diputat en l’Assemblea d’Extremadura entre els anys 2003 i 2024 i va ocupar diversos càrrecs en la Junta d’Extremadura des de 1995 (director general de Salut Pública i Consum, conseller de Benestar Social, conseller de Sanitat i president de la Junta d’Extremadura). Així mateix, també va ser de vicepresident segon del Senat des del 2023, secretari general del PSOE d’Extremadura des del 2008 fins al 2024 i secretari de política autonòmica del PSOE fins al moment de la seva mort.

"Jo vaig triar ser metge, però després va arribar la política i em va triar a mi", deia Fernández Vara. Quan li va dir a la seva mare, Lourdes, la seva estimada mai, que seguiria les passes de Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ella li va donar dos consells: que no es fiqués en embolics i que no es fiqués amb ningú. Potser per això serà recordat per la seva moderació i formes temperades. L’home tranquil, el polític dialogant, va guanyar i va perdre amb el PSOE a parts iguals. "Però guanyar o perdre són cares de la mateixa moneda; l’important és servir sense un preu que es pugui pagar amb cap moneda", reflexionava ell. Exemple de gran persona i polític, perquè no es pot ser el segon sense el primer, se’n va anar "amb el cap ben alt, la butxaca neta i la consciència tranquil·la".

Criat en el si d’una família benestant, era un home senzill, de caràcter afable i eminentment familiar: catòlic practicant, culer, assidu del parc natural de Monfragüe i del monestir de Guadalupe i amant del restaurant El Alfarero de Mèrida. En els seus 12 anys com a president i en els 15 al capdavant del PSOE, sempre va lluitar per la igualtat d’oportunitats, "sense importar el color del bressol". Somiava amb una Extremadura convertida en pol industrial i meca de les energies renovables, i en els moments més dolços de les seves dues majories absolutes es va guiar per la humilitat.

Avui, el "milió d’amics" dels quals sempre presumia (els habitants d’Extremadura), la família socialista i molts d’altres més enllà de les fronteres del PSOE, ploren la pèrdua de Guillermo Fernández Vara, el president conciliador que representava el socialisme de rostre amable.

Va ser el 19 de setembre de 2006 quan Juan Carlos Rodríguez Ibarra va anunciar per sorpresa, després d’haver patit un infart un any abans, la seva decisió de no presentar-se a la reelecció després de 24 anys de mandat. Guillermo Fernández Vara, nom que figurava en totes les travesses, va rebre el suport majoritari de la comissió executiva del PSOE per ser-ne el successor. La seva experiència de 10 anys de govern, la seva condició de bon parlamentari i el seu tarannà negociador van ser els principals motius que van influir en la decisió.

Fernández Vara era llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Còrdova i pertanyia al Cos Nacional de Metges Forenses, de la qual va ser número u en la seva promoció. Net d’un fiscal i fill d’un magistrat del Tribunal Suprem, es va educar a l’escola San José dels jesuïtes a Villafranca de los Barros. El seu pare, inicialment destinat a Olivenza i després a Còrdova, era un home molt recte; la seva mare, una dona de família molt conservadora.

Es va casar el 1989 amb María Luisa Martínez, una noia d’Olivenza de tota la vida: "Mai m’alegraré prou d’haver pres aquella decisió", va confessar el 2011. Van tenir dos fills: Teresa, pediatra, i Guillermo, conegut després de publicar el 2016 un llibre sobre la primera derrota electoral del PSOE i el naufragi personal que el cop va suposar per a Fernández Vara. Amb 66 anys, era avi de tres nets.

Un noi de dretes

El 1977 va fer cas al seu pare i va votar UCD. Dos anys després va repetir. Quan al jutge el van destinar a l’audiència de Còrdova, els Fernández Vara van conèixer Antonio Hernández Mancha (que v a ser líder d’Alianza Popular, actualment PP), que va aconseguir convèncer Guillermo perquè s’afiliés al partit. En més d’una ocasió, l’oposició va recordar a Fernández Vara en l’Assemblea d’Extremadura el seu "passat conservador", del qual ell mai va renegar: "De la mateixa manera que vaig entrar a AP per una persona, vaig sortir-ne perquè no em convencien les altres coses. En el PSOE vaig entrar per una persona, però no hi estic només per ella. Seré del PSOE tota la vida, hi tingui un càrrec polític o no. Moriré sent socialista", va confirmar en una entrevista concedida el 2003 a El Periódico de Extremadura.

Notícies relacionades

Vetos creuats entre socis

El laberint de la immigració

Vara va dirigir durant uns anys el Centre Mèdic Forense de Badajoz, on va portar casos tan mediàtics com per exemple el de la matança de Puerto Hurraco.

Des de la casa reial van lloar Fernández Vara com un "servidor públic que va fer del diàleg la seva senya d’identitat, defensant sempre les seves idees amb convicció, però des de la temperància i la moderació". A la seva viuda i fills els van transmetre un missatge de "carinyo i afecte".