El peix al cove d’Illa (o com tornar a l’Estatut 20 anys i un procés després)

Malgrat aquesta circumstància, el tauler català sembla haver tornat a la casella de sortida d’aquell 30 de setembre del 2005. A la Generalitat hi ha un president del PSC avalat per ERC (com el 2003 i el 2006) a canvi d’un model de finançament singular per a Catalunya. Una proposta que s’inspira en l’Estatut que va sortir del Parlament, que preveia que el Govern català recaptés tots els impostos i que després n’aportés una quantitat a l’Estat. El pacte entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero va descafeïnar la fórmula amb un consorci Estat-Generalitat que mai es va arribar a desplegar. Una vegada retallat l’Estatut pel Tribunal Constitucional, Mas va plantejar un pacte fiscal en la línia del concert econòmic basc que també té certes similituds amb el sistema «singular» que avui és sobre la taula.

Tres carpetes obertes ara recorden bastant els debats d’aquell Estatut. Sobre Rodaliess’està negociant el traspàs integral que culmini l’acord parcial que, el 2010 (abans del procés), va permetre a la Generalitat gestionar els trens i el personal. El PSOE i Junts han pactat una cessió de competències en immigració que es va embarrancar al Congrés per la pinça de les dretes i Podem. I l’oficialitat del català a la UE, tot i que està bloquejada, ha arribat almenys a la taula de Brussel·les, una cosa impensable fa uns anys. En certa manera, el Govern de Salvador Illa, que té un interlocutor socialista a la Moncloa com el van tenir Pasqual Maragall i José Montilla, mira de recuperar per la via del diàleg les quotes d’autogovern que va amputar el Constitucional.

¿Tindrà èxit Illa en aquesta estratègia de nou peix al cove? L’estabilitat que reflecteix actualment el Govern no dissipa la boira en l’horitzó. El trencaclosques és més que conegut: Illa depèn del fet que Sánchez compleixi els seus compromisos amb ERC perquè sosté els dos presidents, però alhora Sánchez ha d’acontentar Junts, principal adversari del PSC i d’Esquerra. I, si bé a Carles Puigdemont li pot convenir per ara apuntalar el líder del PSOE pensant en la seva amnistia, cada vegada que li dona aire també proporciona cert oxigen a Illa. Tot aquest intricat puzle pot saltar pels aires si Sánchez no és capaç d’esgotar la legislatura, cosa que no només està en mans dels seus socis catalans, sinó també de Podem, que sembla disposat a precipitar un avanç electoral per tal d’esborrar del mapa Sumar. Uns comicis, d’entrada, congelarien totes les carpetes anteriors, i no costa imaginar com acabarien si el PP, amb o sense Vox, arribés a la Moncloa.

Notícies relacionades

L’UCO revela que el PSOE va entregar a Ábalos i Koldo sobres amb efectiu

Junts activa la seva fundació amb Borràs com a directora acadèmica

Aquest escenari deixaria Illa, Junts i ERC sense rèdits dels quals presumir de cara al pròxim cicle electoral, en què hi haurà un nou actor que ha començat a posar nerviosos tots els partits: Aliança Catalana (AC). ¿Està justificada l’alarma? Com li passa a Vox al conjunt d’Espanya, la marca de Sílvia Orriols, lliure del desgast de governar, es nodreix del descontentament amb els partits tradicionals, però la particularitat del tauler català, en què conviuen l’eix social i l’eix nacional, provoca que AC no begui només del calador de la dreta. Tot i que defensi la independència unilateral, com que aquesta pulsió s’ha diluït, a Orriols li poden donar suport ara votants de Vox i del PP atrets per la seva mà dura contra la immigració. I malgrat aquest discurs xenòfob, també poden triar aquesta papereta votants de Junts i ERC irritats pels seus pactes amb els socialistes i nostàlgics del procés.

Dos exemples d’aquesta tendència. L’últim baròmetre del CEO, elaborat al juny, augurava 10-11 escons per a Aliança al Parlament perquè absorbia el 8% dels votants de Junts, el 7% dels del PP, el 5% dels de Vox i el 4% dels d’ERC. I l’enquesta electoral de Barcelona que vam publicar en EL PERIÓDICO la setmana passada reflectia que, a la capital catalana, Aliança atrau el 10% dels votants de Vox, el 7% dels del PP, el 5% dels de Junts i el 4% dels d’ERC. Sense unes eleccions en l’horitzó, encara hi ha molt vot indecís i desmobilitzat per donar per segur que AC creixerà amb força, però és obvi que un hipotètic fiasco del peix al cove d’Illa, i per extensió de Junts i ERC, no serà res més que carburant per a Orriols.