Vuit regals i una carta

Illa va preparar la visita a Roma amb l’esperança de veure’s amb Lleó XIV, però sense confirmació de si seria possible. Dimarts, el Vaticà va ratificar la trobada amb una missiva entregada en mà a l’ambaixada d’Espanya a Roma en la qual s’especificava l’hora i el lloc de la reunió.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va preparar el seu viatge a Roma amb l’esperança de poder veure’s amb el papa Lleó XIV, però sense la confirmació de si finalment seria possible. El seu gabinet tenia una prereserva, que s’havia començat a gestar setmanes enrere, però no tenia la certesa que es podria veure cara a cara amb el Pontífex. El cap de l’Església catòlica, a diferència del seu antecessor, el papa Francesc, és més gelós de la seva intimitat i en els cinc mesos que fa que és al càrrec s’ha reunit amb comptats líders polítics i no ha fet cap viatge internacional. Per això, el Govern va decidir no publicitar la cita abans de temps, ja que temia que Lleó XIV es retractés per l’anunci o que qualsevol contratemps impedís la celebració de la trobada.

Fins a la tarda de dimarts, la carta del Vaticà en la qual es ratificava la reunió no va ser entregada en mà a l’ambaixada espanyola. S’ha seguit així el protocol litúrgic habitual de la Santa Seu, que contempla que la tarda o nit anterior a la cita, la Prefectura de la Casa Pontifícia envia una missiva al lloc on s’allotja l’entrevistat en la qual s’especifica l’hora i el lloc de la trobada. En el cas d’Illa, es deixava clar que es veurien a les 8.30 hores del matí d’ahir a l’Studio Dell’Aula Paolo VI.

A la recepció, a més del president, hi va assistir també el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i l’ambaixadora d’Espanya a la Santa Seu, Isabel Celaá, el paper dels quals ha sigut clau per a la celebració de la cita. La trobada amb el Papa, que va voler saludar tota la delegació que acompanya el president de la Generalitat, es va prolongar durant una mitja hora i va servir perquè els dos dirigents analitzessin el context geopolític mundial i fessin una defensa dels valors de l’humanisme cristià.

Llibres, oli i embotit

Illa és el primer dirigent espanyol a citar-se amb el Pontífex des que aquest va accedir al càrrec el maig del 2025, després de la mort del papa Francesc, i és també una de les primeres autoritats europees que rep.

El cap de la Generalitat, que es declara catòlic practicant, va entrar al Vaticà poc després de les vuit del matí i ho va fer amb una bossa negra plena de regals per a Lleó XIV. Entre els obsequis, una reproducció de la Torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família, amb la qual va aprofitar per convidar el Pontífex a Barcelona el 10 de juny del 2026, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí –actualment en procés de beatificació– i la culminació de la Torre de Jesús. També li va regalar dos llibres: Catalunya, que proposa un recorregut per totes les comarques del territori i inclou un mapa comarcal, i El convent i parròquia de Sant Agustí de Barcelona, aprofitant que el Papa és de l’orde de Sant Agustí.

Cançons i estoles

Notícies relacionades

També li va entregar la pel·lícula i el llibre Solo Javier, que narra la vida d’un jove madrileny que va abandonar la seva prometedora carrera de tennista per entregar-se a la missió i a la fe; i un llapis de memòria amb cançons de Vozes, un projecte musical del districte barceloní de Nou Barris que ajuda a la integració de menors de diferents orígens, així com també unes estoles confeccionades per les internes de la presó de Wad-Ras. I, per acabar de vendre Catalunya al Papa, Illa va coronar la visita fent-li entrega de cinc ampolles d’oli de les diferents denominacions d’origen de Catalunya i d’una selecció d’embotits catalans.

De tornada, Illa es va emportar cap a Catalunya una estampeta religiosa del Vaticà i l’esperança d’haver-lo convençut perquè viatgi a Barcelona.

Temes:

Barcelona Govern Roma

Inicia sessió 0 Comentaris

El peix al cove d’Illa (o com tornar a l’Estatut 20 anys i un procés després)

L’UCO revela que el PSOE va entregar a Ábalos i Koldo sobres amb efectiu