Un pas endavant per marcar l’agenda

"No ens enlairem perquè la gent no sap qui és el nostre candidat". Aquest és el diagnòstic que fa un mes feia un dirigent d’ERC per mirar d’explicar per què el partit no aconsegueix créixer en les enquestes. Segons la demoscòpia, Esquerra ja fa temps que ha deixat de caure, però ara el problema és que li costa tornar a il·lusionar. Des de dimarts, el partit ja té un aspirant clar a ser el pròxim candidat a la presidència de la Generalitat: Oriol Junqueras. Internament, dins l’organització, ningú dubtava que faria aquest pas. Des d’ahir, l’objectiu és que ho comenci a saber tothom fora de les files.

Inici de curs.

Esquerra volia començar el curs polític intentant marcar l’agenda i va considerar que una de les maneres amb què podia captar més bé l’atenció, almenys dels mitjans de comunicació, era una conferència del seu líder. "Des del 2014, al Palau de Congressos de Catalunya, que Junqueras no en feia cap", recorda un veterà del partit. Un cop triat el format, faltava el missatge. Com que es tractava de "dirigir-se al país", Junqueras i el seu equip van arribar a la conclusió que no podien eludir el tema: seria el discurs del president d’ERC, però també el discurs d’algú que aspira a ser el pròxim candidat a la Generalitat.

Cop d’autoritat.

Fa just un any, ERC no tenia president i vivia alguns dels episodis més crus de la seva crisi interna. Per això, un any després, la nova direcció del partit va arribar a la conclusió que era una bona manera de començar el curs polític recordant que ERC torna a tenir una "presidència executiva i real". "És important que es visualitzi qui porta les regnes del partit", assenyala una veu republicana autoritzada. I no únicament qui porta la batuta, sinó també qui serà el candidat a les eleccions catalanes.

Missatge a la judicatura.

Tot i que en el seu discurs Junqueras no ho esmentés en cap moment, la seva aspiració té un gran interrogant. Ara mateix no pot ser candidat a res per tal com continua inhabilitat perquè el Tribunal Suprem rebutja aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació vinculat a l’1-O. El seu anunci ha intentat ser, també, un missatge que "la judicatura no li marca l’agenda". "La situació és la que és, però no podem estar amagats esperant que soni el despertador", al·leguen fonts de la direcció.

Notícies relacionades

Peinado valora oferir a Hisenda ser acusació contra Begoña Gómez

El Parlament avala el reforçde la hisenda catalana

¿Tindrà rival?

Si s’imposa al Suprem, Junqueras encara haurà de salvar un últim obstacle: s’haurà d’esperar a saber si els sectors crítics del partit presenten un candidat alternatiu i forcen unes primàries. En aquest sentit, la conferència ha deixat dues sensacions contradictòries. D’una banda, ERC va recuperar una certa imatge de concòrdia perquè van assistir a escoltar Junqueras algunes de les cares conegudes que s’hi van enfrontar l’any passat. S’hi va veure, per exemple, l’expresident Pere Aragonès; l’exlíder del partit Joan Puigcercós; Carme Forcadell, i els exconsellers Manel Balcells, Laura Vilagrà i Meritxell Serret. El seu discurs, però, també va propiciar més d’una crítica. La més contundent, la de l’exconseller Ernest Maragall, que va dir a TV3 que Junqueras només tenia capacitat per "dividir, enfrontar, expulsar i purgar" i va assegurar que, si és el candidat, no el votarà.