Europa proposa no tocar el 10% dels seus boscos

Malgrat la seva rellevància, molts d’aquests boscos no tenen un mapatge complet i sistemes de protecció consolidats. A Catalunya, per exemple, s’està elaborant un catàleg de boscos madurs i d’arbredes amb certa heterogeneïtat que tendeixen cap a un bosc madur, sense arribar a ser-ho encara (en algunes s’ha suggerit intervenir-hi per accelerar aquest procés de maduració, per prioritzar la biodiversitat a l’hora de fer gestió forestal).

La Comissió Europea remarca, en aquest sentit, la necessitat d’intensificar els esforços per preservar aquests espais i permetre que la dinàmica natural del bosc segueixi el seu curs, i limitar l’extracció de recursos i les intervencions humanes, però sense renunciar a activitats compatibles com ara l’ecoturisme sostenible i la recreació a l’aire lliure. En cap cas es posa sobre la taula vetar l’accés a l’espai.

Exemples de boscos que podrien adaptar-se a aquesta normativa abunden al centre i l’est d’Europa. El bosc de Bialowieza, a la frontera entre Polònia i Bielorússia, considerat el més madur d’Europa, és un model de conservació d’espècies i processos naturals que s’han mantingut intactes durant segles. En canvi, els boscos mediterranis, com els de la península Ibèrica, presenten condicions diferents: la densitat més baixa, la fragilitat davant incendis i la pressió humana requereixen enfocaments flexibles.

Miquel Rafa, responsable ambiental de la Fundació Catalunya La Pedrera, assenyala que hi ha "una visió del bosc molt centreeuropea" que de vegades oblida els boscos mediterranis: "No tots els ecosistemes funcionen igual, i els criteris de conservació s’han d’adaptar a cada regió". Rafa remarca, a més, que la no-intervenció no és necessàriament una omissió. "Deixar aquest 10% sense actuació és viable i, de fet, ja es fa, perquè no es pot ni s’ha de gestionar tota la massa forestal; és impossible", afirma. A Espanya ja hi ha moltes zones on no s’actua, sigui per accés difícil o perquè no hi ha habitatges ni infraestructures en risc.

A Catalunya també hi ha exemples de boscos madurs on la natura ha de seguir el seu curs. La Grevolosa, a Osona, i la Mata de València, al Pallars Sobirà, són dos dels espais en què la dinàmica natural ha permès la conservació d’espècies i ecosistemes valuosos. L’estratègia de "no-intervenció" en aquests casos protegeix tant la biodiversitat com la capacitat del bosc per adaptar-se al canvi climàtic.

Aquests casos demostren que en punts concrets la millor gestió també pot ser no intervenir-hi. Diversos estudis plantegen que aquests boscos madurs i complexos, amb arbres de totes les edats i mides i fusta morta, són més resilients davant el foc que no se sol pensar, quan una part de la ciutadania opina que estan "bruts" i s’han "de netejar".

Notícies relacionades

El Govern assegura no estar preocupat pels pressupostos malgrat el rebuig d’ERC i els Comuns a negociar

La UE adverteix per escrit que l’ampliació de l’aeroport del Prat ha de garantir l’espai natural protegit

Fórmula equilibrada

La directriu europea marca un canvi de paradigma: reconeix que la intervenció humana no sempre és necessària ni desitjable i que preservar espais on els boscos es desenvolupin lliurement és fonamental per conservar els valors naturals més importants. La idea és equilibrar l’ús sostenible dels boscos amb la protecció d’alguns dels hàbitats més valuosos. El repte de les administracions ara és combinar la preservació de punts concrets amb una gestió equilibrada que redueixi el risc d’incendis (sobretot en zones de risc per a les persones i els béns), protegeixi la fauna i la flora i permeti un aprofitament sostenible dels recursos.