Rere la pista dels protagonistes de Junts pel Sí

Raül Romeva.

El seu nom es va triar per al primer lloc de la llista i va ser una sorpresa. Exeurodiputat d’ICV, havia deixat aquest partit després d’abraçar la independència. Després de les eleccions de 2015 va ser conseller d’Exteriors, cosa que després li valdria la condemna del Suprem pel seu paper en l’1-O. Al sortir de la presó el 2021, es va unir a la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC, de la qual avui n’és portaveu. També és escriptor. Al seu actual partit li agradaria tornar a comptar amb ell de candidat i tornar-lo al focus, però la inhabilitació encara s’ho impedeix.

Carme Forcadell.

Un dels ganxos de la candidatura va ser comptar amb les dues dones que s’havien convertit en el rostre de les multitudinàries mobilitzacions independentistes. Una era la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell. Després dels comicis de 2015 es va convertir en presidenta del Parlament i va acabar a la presó per l’1-O. Ara està jubilada, però segueix vinculada a diverses causes i organitzacions (Nativitat Yarza, Amics de la Casa Macià i Plataforma per la Llengua). Ha tingut ofertes per tornar a l’arena, però defensa que tots els líders del procés haurien de deixar pas a una altra generació de dirigents.

Muriel Casals.

Un altre gran rostre de les mobilitzacions independentistes va ser la presidenta d’Òmnium Cultural, que anava al tercer lloc de la candidatura. Si Forcadell encarnava la rauxa, ella, amb un to sempre reposat, representava el seny. La seva vida va acabar de forma abrupta uns mesos després de les eleccions. Va morir atropellada per un ciclista a l’Eixample barceloní. "De tots nosaltres, la millor era Muriel Casals", la va elogiar Artur Mas en el seu comiat.

Artur Mas.

JxSí va arrencar com una de les jugades més hàbils del president Artur Mas, però va acabar sent el principi del final de la seva carrera política. Com el seu partit, CDC, estava en un cicle electoral a la baixa, va pressionar Junqueras per formar la coalició amb ERC, que estava en un cicle a l’alça. Tot i que va ser el número quatre de la candidatura, es va garantir que després dels comicis seria ell i no Romeva qui optaria a tornar a ser investit president de la Generalitat. No obstant, el pla no va acabar bé: la CUP es va negar a investir-lo i el va enviar a la "paperera de la història". Sempre s’ha especulat sobre la seva possible tornada. Ara, amb gairebé 70 anys, surt a les travesses per ser el candidat de Junts a Barcelona el 2027.

Oriol Junqueras.

Junqueras, pressionat per Mas i les entitats, va acceptar de mala gana crear JxSí. La seva voluntat era presentar ERC en solitari, ja que les enquestes li auguraven la possibilitat de guanyar. Després d’aquells comicis, va ser vicepresident del Govern i mai va voler repetir aquella fórmula d’unitat electoral. El seu argument és que l’independentisme, presentant-se en coalició, obtenia menys diputats que anant en candidatures separades. Deu anys després –quatre d’ells a presó per l’1-O–, segueix en primera línia amb el mateix objectiu que li van prendre aquest 2015: ser el pròxim candidat d’ERC a president de la Generalitat. Per ser-ho, ara el seu rival és el Suprem que no li aplica l’amnistia.

Eduardo Reyes.

Número sis de la candidatura. Com a president de Súmate, l’associació independentista de castellanoparlants, la seva missió era atraure els votants que tenien el castellà com a llengua habitual. Va ser diputat i va passar d’estar a l’òrbita d’ERC a la de Junts. Té un "record bonic" d’aquella campanya, tot i que va acabar "defraudat" perquè a la tardor del 2017 ell volia "anar fins al final passés el que passés" i no va ser així, diu aquest diari. Avui viu lluny de la política: "Em dedico a jugar a petanca i a disfrutar de la vida".

Oriol Amat.

JxSí va voler comptar amb independents de la societat civil que destaquessin en alguna matèria. El primer era, al lloc set, el catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Oriol Amat. Va estar en l’escó els dos anys de la legislatura i no va repetir. Va tornar a la docència i va arribar a ser el rector de la UPF (2021-2023). Avui dirigeix l’Observatori de la Pime de la patronal catalana de la petita i la mitjana empresa, Pimec.

Neus Munté.

Forjada a la UGT, era un valor a l’alça de Convergència. Consellera, vicepresidenta i portaveu del Govern de Mas, va tenir un paper preponderant en la candidatura (número 8). Després de les eleccions va repetir en el Govern de Puigdemont i va evitar la presó perquè, mesos abans del referèndum, va ser cessada en una remodelació de l’executiu. Va liderar breument el PDECat el 2018 i des de 2019 és regidor a l’Ajuntament de Barcelona.

Marta Rovira.

El lloc número 9 va ser per a un dels pesos pesants, com era la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que després va ser portaveu del grup al Parlament i una de les ideòlogues del referèndum. Va esquivar la presó perquè se’n va anar a Suïssa. No va poder tornar fins al juliol de 2024. Va aguantar en la primera línia fins al desembre d’aquell any i no va voler repetir un altre mandat al capdavant del partit. Va fixar la seva residència a Ginebra, on viu amb la seva família allunyada de la política.

Jordi Turull.

Va tancar la llista dels deu primers llocs Jordi Turull, en aquella època diputat de CDC adobament en mil batalles. Va tenir la missió, al costat de Rovira, d’intentar mantenir la cohesió d’un grup parlamentari tan heterogeni com aquest que es va dividir en més d’una votació. Tres mesos abans de l’1-O, Puigdemont li va anomenar conseller de Presidència. Va poder convertir-se en president de la Generalitat en la següent legislatura, el 2018, però la CUP ho va evitar i el dia després va ser empresonat. Al costat de Junqueras, és el representant d’aquella candidatura que segueix més exposat: és el secretari general de Junts per Catalunya.

Lluís Llach.

JxSí va captar figures de la cultura i de l’esport, com és el cas del cantautor Lluís Llach, que va liderar la candidatura a Girona. Va ser diputat tota la legislatura i, tot i que no va voler repetir com a diputat, allò li va donar un altaveu polític que encara manté. Des de 2024 lidera l’ANC i és l’encarregat d’intentar recuperar el pols de l’independentisme als carrers.

Germà Bel.

El catedràtic d’Economia va liderar la circumscripció de Tarragona. Representava el món acadèmic però també era algú amb un passat dins el PSC. Va estar al Parlament tot el mandat i va rebutjar repetir. Avui segueix en la Universitat de Barcelona.

Notícies relacionades

Barcelona, en mode preelectoral

La jugada d’Ayuso i Aznar

Josep Maria Forné.

El lideratge a Lleida va ser per a aquest professor de Filosofia i catedràtic de Secundari. Era un perfil molt vinculat a la societat civil lleidatana com a membre d’Òmnium Cultural i president del Banc dels Aliments. Va ser diputat i va saltar a la Generalitat en governs de Junts i ERC. Avui torna a fer classes de Filosofia.