El puzle del jutge Peinado i Vox

El 10 de març del 2025 és la data clau. En una interlocutòria, Juan Carlos Peinado, decideix obrir una peça separada amb una querella que ha presentat Vox amb un sol delicte: presumpta malversació. L’acusació popular del partit d’extrema dreta considera que Cristina Álvarez, l’assistenta de Begoña Gómez, fa treballs privats (enviament de correus, per exemple) que s’aparten de la tasca protocol·lària per a la qual col·labora amb la dona del president del Govern, cosa que suposaria cometre per part de totes dues un delicte de malversació de cabals públics. També imputa Francisco Martín, exsecretari general de Presidència.

El jutge Peinado inicialment havia descartat el delicte de malversació, segons reconeix en la seva última interlocutòria. Però més tard, i sobretot perquè passen dues coses, torna sobre l’assumpte i decideix el contrari. És a dir: imputar-les.

El primer és que el 12 de juny del 2024, la secció 23 de l’Audiència de Madrid el convenç. És estrany perquè aquesta interlocutòria afirma que ni una ni l’altra han pogut cometre malversació. Tampoc la Sala Segona del Tribunal Suprem, al desestimar per unanimitat el 15 de juliol la pretensió de Peinado d’obrir una causa per malversació contra l’exsecretari general de la Presidència i actual ministre de Justícia, Félix Bolaños, va considerar que el tema la malversació per la via del "treball" era viable.

Cal afegir que Peinado va afegir com a addenda a la seva exposició raonada la interlocutòria ja citada de la secció 23 perquè els magistrats de la Sala Segona ho tinguessin en compte. No obstant, van assenyalar que no aportava elements per canviar de criteri. En rigor, aquesta secció 23 havia apuntat que no hi havia delicte de malversació.

Però Peinado es va quedar corprès d’aquesta interlocutòria i no sense raó. Perquè els magistrats assenyalaven: "En concret, respecte a la investigada Cristina Álvarez, ¿quins indicis de responsabilitat se li poden imputar? La investigació s’haurà de centrar en si es va sobrepassar en l’acompliment de les funcions públiques que li van ser encomanades per afavorir el pla delictiu de la investigada [Begoña Gómez] en el delicte de tràfic d’influències, mitjançant la desviació de mitjans públics posats indegudament al servei d’interessos particulars o estrictament privats". [La conducta de Cristina Álvarez] "podria suposar una desviació de recursos públics en favor d’interessos privats i el que és més important oferts dins d’una estructura institucionalitzada de poder que serveix per reforçar una indubtable influència com és la presidència del Govern". [L’esmentada estructura de poder] "podria permetre inferir la solidaritat amb l’actuació de la principal investigada [Begoña Gómez], mentre que reforça davant tercers el caràcter prevalent de la conducta de la principal investigada, apuntalant l’aura d’indubtable influència que com a dona del president del Govern i exercint les seves funcions des d’aquest entramat del palau de la Moncloa podia tenir la seva activitat privada".

I, també, perquè la secció 23, diu: "I tot això sense perdre de vista el concepte de funcionari públic a efectes penals, d’acord amb l’article 24-2 del Codi Penal, concepte que inclou tant a Cristina Álvarez com a la mateixa Begoña Gómez". És a dir: s’assenyala el caràcter de funcionaris públics. És així, que el camí del jurat popular està expedit. Només falta fer la puntada de peu. El 18 d’agost, en plenes vacances, Peinado redacta la interlocutòria d’imputació de malversació a Gómez i Álvarez i les cita a declarar el 10 de setembre. Un tràmit. Perquè les seves resolucions estan recorregudes.

La vista breu de dissabte

Peinado havia sol·licitat a la Moncloa l’enviament a l’UCO de tots els correus de Begoña Gómez des que va arribar a la seu de la presidència del Govern. Tots sense excepció. Sense assenyalar el que buscava. El mateix a Juan Carlos Doadrio, vicerector de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense. Tant la imputació com les sol·licituds dels correus són recorregudes.

Notícies relacionades

Barcelona, en mode preelectoral

Rere la pista dels protagonistes de Junts pel Sí

Peinado rep el 16 de setembre els correus de Doadrio, però no dona trasllat d’aquests correus a les parts. Els envia a l’UCO perquè elaborin un informe. I així desemboquem en el 23 de setembre, en la interlocutòria en què Peinado decideix transformar les diligències en procediment per al judici davant el tribunal del jurat. Les presses que s’adverteixen en la seva decisió d’imputar la malversació el 18 d’agost, durant les vacances, continuen ara, amb aquesta interlocutòria, ja que cita els tres imputats a una compareixença, segons preveu la llei de jurat, que es realitzarà aquest dissabte. A les sis de la tarda. ¿Quina és la urgència? Qui sap.

En aquesta compareixença o vista breu les parts presentaran al·legacions i faran la seva proposta de diligències, perquè hi ha diversos recursos pendents de resoldre a la secció 23 de l’Audiència de Madrid. L’obertura de judici oral, finalitzades les diligències per resoldre, serà elevada a l’Audiència de Madrid perquè fixi la data i elegeixi magistrat, i aquest procedirà a obrir la selecció dels nou membres del jurat, més els dos suplents. El judici es podria celebrar abans de les eleccions generals.