L’embargament d’armes a Israel permetrà excepcions "per interès nacional"

El Consell de Ministres va aprovar ahir el decret llei que consolida jurídicament l’embargament d’armes a Israel, dues setmanes després que el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciés aquesta mesura dins d’un paquet de nou iniciatives encaminades a contestar els atacs israelians contra Gaza.

Aquesta norma, que haurà de ser convalidada al Congrés en un termini màxim de 30 dies, prohibeix la compra i la venda de materials de defensa, així com d’altres productes i tecnologies de doble ús a Israel. També contempla la denegació del trànsit per ports espanyols i per l’espai aeri de qualsevol tipus de combustible amb destí a Israel que pugui tenir un ús final militar. Referent a això, fonts governamentals van apuntar que això no afectaria les bases nord-americanes de Rota (Cadis) i Morón (Sevilla).

La norma també veta la importació de productes procedents dels assentaments israelians al territori palestí ocupat i la publicitat per comercialitzar els esmentats béns a Espanya.

En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres –en la qual no hi havia Sánchez, que es trobava a Nova York per l’assemblea anual de l’ONU–, la portaveu de l’Executiu, Pilar Alegría, va destacar que s’han aprovat "mesures urgents" per ajudar a contenir la massacre a Gaza. Espanya, van remarcar des de la Moncloa, és el primer país a consolidar legalment la prohibició d’exportar i importar armes amb Israel i la de comerciar productes dels assentaments il·legals.

Per a "casos concrets"

Per donar mostres del compliment d’aquest decret, el Govern es compromet a comparèixer trimestralment al Congrés i es guarda un as perquè, si el Consell de Ministres així ho considera, es pugui aprovar una excepció a l’aplicació d’aquesta norma segons "interessos nacionals". Una salvaguarda per a "casos concrets i específics", va remarcar el titular d’Economia, Carlos Cuerpo.

El ministre es va remetre a la normativa de comerç exterior en matèria de defensa i doble ús quan "fa referència a aquest concepte d’interès general, al·ludint, per exemple, a elements associats a la seguretat nacional o política exterior". Fonts de l’Executiu van explicar que la voluntat és "minimitzar-ne l’ús i limitar-lo".

Per aconseguir la majoria parlamentària necessària per convalidar el decret, el Govern ha remès als grups parlamentaris el text en el qual estaven treballant, que consideren que arriba al límit de les possibilitats legals i pràctiques del Govern.

Fonts de Sumar van advertir que els seus ministres s’oposaran "a qualsevol operació" que es proposi com a excepció a l’embargament en el Consell de Ministres, que temen que sigui una "porta de darrere" per a Israel.

Acte a la Cambra baixa

Plantada de Vox en el minut de silenci per «les víctimes del genocidi» a Gaza

Notícies relacionades

De victòria en victòria fins a la derrota final

Ayuso concedeix la Medalla d’Or a Corina Machado

El Congrés va guardar ahir un minut de silenci «en memòria de les víctimes del genocidi que pateix el poble de Palestina». Almenys, així ho va establir la presidenta de la Cambra baixa, Francina Armengol, al començament del ple. El PP va mirar d’evitar aquest minut de silenci al no estar d’acord que es fes servir la paraula genocidi i els diputats de Vox es van absentar de l’hemicicle al considerar-ho «una gran farsa».La iniciativa va ser a proposta del grup parlamentari de Sumar. El debat es va traslladar a la Junta de Portaveus, on, segons diferents fonts, el PP havia demanat que no es fes servir la paraula genocidi. Vox, per la seva banda, va sol·licitar en aquesta reunió que al Congrés es parli només d’Espanya i no d’altres llocs.En la seva habitual roda de premsa setmanal, la portaveu del Grup Popular, Ester Muñoz, va lamentar que el minut de silenci no es fes per «unanimitat» com sol passar i que no anés acompanyat d’al·lusions a les víctimes dels atemptats del 7 d’octubre del 2023 perpetrats per Hamàs.

MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ / MARIANO ALONSO FREIRE