L’Oficina Antifrau de Catalunya busca nou director

Es busca nou director per a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Miguel Ángel Gimeno, el jutge que ha ostentat durant nou anys aquesta responsabilitat, esgota el mandat, cosa que ha posat ja en guàrdia els partits al Parlament per acordar-ne un successor, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. El relleu s’afronta en un moment especialment sensible per a la comesa de l’organisme, perquè la lupa social s’ha situat de nou sobre les eines existents per prevenir i denunciar la corrupció. Més encara, després de constatar que no s’han complert les grans mesures que es van acordar fa una dècada a Catalunya per fer front a aquesta xacra.

Els casos Koldo i Montoro, que han sacsejat el PSOE i el PP, encara fan estralls i a finals de novembre està previst que Jordi Pujol s’assegui al banc dels acusats. Aquell mateix mes començarà el judici contra el fiscal general de l’Estat. A més, a la primavera de l’any que ve el cas Kitchen també arribarà als tribunals. Aquest és el context en el qual la política catalana té per davant el repte de consensuar qui es posa al comandament de l’OAC, una institució independent que va ser pionera a Espanya quan es va crear l’any 2008 durant el tripartit i que s’encarrega de fiscalitzar les possibles irregularitats que poden cometre’s en el sector públic.

Tres cinquenes parts

Gimeno ja ha comunicat formalment tant al Parlament com al mateix president Salvador Illa el final del seu mandat. Segons marca la llei, no pot ser reelegit i exercirà en funcions fins que se li trobi un substitut. Per nomenar un director –el nom del qual el proposa el president de la Generalitat– fa falta que es posin d’acord tres cinquenes parts del Parlament, és a dir, 81 vots; tot i que si no s’aconsegueix en primera volta és suficient la majoria absoluta –68 vots– perquè surti elegit.

Amb aquests números, al Govern en faria prou amb alinear el PSC, ERC i Comuns –la majoria habitual en aquesta legislatura– per assegurar-se el nom del substitut. No obstant, la idea és que aquests nomenaments tinguin un suport el més ampli possible. Gimeno, que va ser proposat pel llavors president Carles Puigdemont, va aconseguir el suport de tot el Parlament menys les abstencions del PP i Cs. Segons ha pogut constatar EL PERIÓDICO, les converses per trobar-ne el substitut estan molt verdes. El seu relleu no serà immediat.

Per ara, els grups no han fet encara propostes de noms per a la seva successió, però qui assumeixi el comandament tindrà per davant, especialment, el repte de protegir els alertadors de corrupció. En aquests moments hi ha 60 persones amb estatus de denunciants protegits i la mateixa memòria de l’any 2024 de l’Oficina Antifrau admet que "no ha exercit en cap cas la seva potestat sancionadora davant les possibles represàlies patides per aquestes persones alertadores". A més, el Govern s’ha compromès a presentar un projecte de llei per blindar les persones que denuncien presumptes irregularitats, una norma que s’elaborarà des de zero malgrat que en l’anterior legislatura hi havia ja un text àmpliament consensuat.

Gimeno ha sigut el tercer responsable que ha liderat l’oficina i el primer director que ha completat el mandat. Tots els responsables de l’OAC fins ara han provingut del món judicial. El primer, el fiscal David Martínez Madero, va morir de manera sobtada l’any 2011. I el segon, el jutge Daniel de Alfonso, va ser cessat pel Parlament el juny del 2016 amb els vots de tots els partits excepte el PP després que es fessin públics àudios en els quals maniobrava amb l’exministre Jorge Fernández Díaz per perjudicar dirigents independentistes. Gimeno va ser escollit un mes després amb el repte de recuperar la credibilitat d’un organisme criticat per la seva falta d’imparcialitat.

Notícies relacionades

Illa avisa que l’alternativa és un Govern del PP "colonitzat" per Aznar

La substància i el mètode

D’estabilitat n’hi ha hagut per fi durant aquests nou anys, en els quals l’oficina ha furgat en assumptes que han sacsejat la política catalana. Un dels més recents han sigut les presumptes subvencions irregulars que van posar en el punt de mira la DGAIA, finalment dissolta i reconvertida en la Direcció General de la Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència després que transcendís també la violació d’una jove extutelada. L’OAC va denunciar també "irregularitats" al Parlament l’octubre del 2023 per les anomenades llicències per edat i premis de jubilació, que van provocar que fossin revocades per la Cambra catalana. I un any abans va dimitir Esther Andreu del càrrec de secretària general del Parlament sota la presidència de Laura Borràs després que l’OAC fes públic l’informe sobre la contractació del seu fill com a uixer en la institució.

En els últims anys, l’OAC ha experimentat un fort creixement en les denúncies rebudes. En la dècada passada, va rebre una mitjana de 170 denúncies anuals. El 2024 en va arribar a rebre 1.291 en un sol exercici.