Brussel·les, sobre l’amnistia: «No sembla que respongui a un interès general», sinó a aconseguir la investidura

L’advocat de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, havia assegurat que «l’amnistia no és una amenaça per a Europa; és una promesa feta llei», que ha vingut per acabar amb un conflicte, cosa que descarta una «autoamnistia». En el costat oposat, el representant de Societat Civil Catalana (SCC) Juan Ramón Chapapría, per a qui «va ser fruit d’un pròfug de la justícia i d’un dirigent socialista avui a la presó», amb referència al mateix expresident de la Generalitat i l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán.

La vista es va estructurar per blocs en funció de les preguntes plantejades per la gran sala per respondre a les qüestions elevades pel Tribunal de Comptes. En el que van coincidir el Regne d’Espanya, representat per l’Advocacia de l’Estat, la fiscalia i la Comissió Europea va ser a negar una suposada afectació als interessos de la Unió, cosa que significaria el rebuig dels dubtes plantejats pel Tribunal de Comptes, quan es disposava a dictar sentència sobre la responsabilitat comptable en què es va poder incórrer amb l’1-O i l’acció exterior del Govern. En paraules de l’advocada en cap davant la Unió Europea, Andrea Gavela: «No existeix vincle amb els interessos de la Unió. El mal va ser per a la Generalitat».

La mateixa idea que poc abans havia pronunciat el fiscal en cap davant el Tribunal de Comptes, Manuel Martín-Granizo, que va recordar que no s’havia realitzat cap diligència per acreditar aquesta afectació durant la tramitació de la causa per responsabilitat comptable o abast a través de la desviació de diners públics a un referèndum il·legal, i va recordar que en cas d’entendre-ho necessari es podria acordar la investigació durant el termini de dos mesos que preveu la mateixa llei d’amnistia per aplicar-la.

En això la Comissió Europea coincidia, al no apreciar un «vincle prou directe entre les irregularitats presumptament comeses i els interessos de la Unió, perquè els demandats no tenen autoritat per recaptar i posar a disposició productes propis de la Unió». I no creu que la secessió d’un territori «constitueixi un perjudici prou directe, perquè no tindria per què tenir «incidència necessària en el nivell de recursos propis de la Unió».

Però Urraca va assenyalar que perquè una amnistia no sigui arbitrària «ha de perseguir un interès legítim en benefici de la comunitat» i correspon al Tribunal de Comptes determinar si va ser proporcionada a l’objectiu perseguit. Segons l’opinió de Brussel·les, «no sembla que respongui a un interès general», sinó que va respondre a aconseguir la investidura del president del Govern, sense «atendre les recomanacions de la Comissió de Venècia, perquè es prengués el temps necessari perquè es realitzés un diàleg adequat» entre l’Estat i l’oposició per aconseguir la invocada reconciliació política o restringir l’àmbit temporal i material de l’amnistia. I impedir que hi participin contradiu el Dret de la Unió. També va criticar que la llei d’amnistia obligui en el seu preàmbul a aixecar les mesures cautelars tot i que es consulti Europa, com ha fet el Tribunal de Comptes, que va paralitzar la sentència que preparava.

Els arguments de Brussel·les van ser discutits per Boye, que va recordar que l’amnistia es va aprovar per majoria parlamentària i va assegurar que les recomanacions de la Comissió de Venècia es van incorporar al text definitiu, tot i que no es va reobrir el debat, perquè feia «300 dies que es debatia la llei». L’advocada de l’Estat va retreure al representant de la Comissió Europea la seva equivocació, perquè la tramitació per urgència no suposa cap minva de les garanties. Boye va mirar d’afegir que es tracta d’una llei que s’acota als seus «efectes penals, comptables i sancionadors aplicadors» amb la seva pròpia aplicació, cosa que va portar el president del tribunal, Koener Lenaerts, a interrompre’l, perquè això era una cosa que tenia clar el tribunal.

Autoamnistia

En aquesta línia va incidir el representant de Societat Civil Catalana, que es va quedar sol al defensar els dubtes elevats pel Tribunal de Comptes, que va afirmar que es tracta d’una «autoamnistia» promoguda pels partits que resultarien beneficiats i que la van votar. «Va ser fruit d’un pròfug de la justícia i d’un dirigent socialista avui a la presó», amb referència a l’expresident català Carles Puigdemont i l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán. «Va ser un cop d’Estat que va patir Espanya en mans dels independentistes catalans», va afegir.

Un dels que van participar en la redacció de la llei va ser el mateix Gonzalo Boye, que va ser el menys tècnic en les seves al·legacions per negar que es tracti d’una «autoamnistia», però va recordar que només pot ser fruit d’un «acord polític». L’advocat va assenyalar que per primera vegada en una vista davant el TJUE «anava de la mà» de la fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, com a garants de la «legalitat».

«No hi ha reconciliació sense amnistia. Europa no es va construir amb Codis Penals, sinó amb pactes. El problema de l’amnistia és que no agrada als qui en el conflicte viuen millor», marc en el qual va situar els dubtes elevats per les qüestions prejudicials elevades per la consellera del Tribunal de Comptes Elena Hernáez, els dubtes de la qual, va dir, «no sorgeixen de la cooperació sincera entre tribunals nacionals», sinó que provenen d’un manual elaborat per una plataforma cívica per la independència judicial.

Dubtes, a Espanya i a la Comissió

Notícies relacionades

El Suprem rebutja la intenció del jutge Peinado d’imputar Bolaños en el cas Begoña al no apreciar cap indici de delicte

ERC exigirà un mínim de 50 militants i un 3% d’avals per constituir-se en corrent intern

És tradicional en les vistes davant el TJUE que els diferents magistrats preguntin el que considerin oportú. El vicepresident, Thomas von Danwitz, que serà el ponent de la sentència que es dictarà, es va interessar sobre si després de la sentència del Tribunal Constitucional un jutge podia elevar una consulta a la justícia europea, i tot i que agrada poc aquesta possibilitat a la cort de garanties espanyola, l’advocada en cap va dir que sí, que era compatible.

Per la seva banda, l’advocat general –figura de l’ordenament germànic que fa una proposta de resolució al tribunal–, Dean Spielmann, es va adreçar a la Comissió Europea. Urraca va defensar que les qüestions prejudicials han de ser admeses, tot i que no hi hagi afectació dels interessos de la Unió, i va reiterar que el termini de dos mesos de compliment previst en la llei es va retirar, per la qual cosa no hi ha norma nacional que permeti prolongar aquest pacte. Va assenyalar que s’adverteix de responsabilitat disciplinària els jutges que els incompleixin i això pot afectar la seva independència.