Justificar un frau

Un contribuent a qui se li obre una inspecció fiscal i s’acredita indiciàriament que ha presentat 15 factures falses per valor d’1.722.980,63 euros, ¿pot ser considerat "algú que triomfa, pròspera o a qui li va una miqueta millor" i a qui s’ha de perseguir i utilitzar l’Agència Tributària, que és una màquina d’expulsar fortunes, inversions i propietat"? Seria aquesta la declaració que faria Isabel Díaz Ayuso –és el que va explicar a l’Assemblea de Madrid el divendres 12 de setembre– si se la cités al judici penal de la seva parella, Alberto González Amador, amb qui conviu en un pis i un àtic, adquirit aquest últim en part amb diners presumptament defraudats a Hisenda. És a dir, a tots nosaltres, com sostenia l’any 2016 la llavors portaveu adjunta del grup del Partit Popular a l’Assemblea de Madrid. És a dir: Isabel Díaz Ayuso.

La presidenta de la Comunitat de Madrid mai, fins divendres passat, havia justificat, figurativament, la conducta de la seva parella. Des del començament, es va inventar el que podríem anomenar unes "excuses absolutòries" dins del que ha anomenat una persecució de totes les institucions de l’Estat per castigar la seva parella per la seva relació amb ella, a qui el sanchisme intenta destruir. És a dir: Alberto González és un innocent que paga per l’activitat política de la presidenta.

I les excuses a què al·ludim han sigut successivament una negació del que és l’expedient d’inspecció fiscal. Segons va explicar, González Amador patia una persecució política per pagar l’impost de societats fora de termini "com tantíssims autònoms", cosa que s’ha de substanciar amb una multa, no amb ser denunciat davant l’Audiència Provincial de Madrid.

De seguida va explicar que no havia defraudat 350.951,41 euros a Hisenda (exercicis 2020 i 2021) com sosté l’Agència Tributària. No. És l’Agència Tributària qui li deu a la seva parella 600.000 euros. Fins i tot va entrar en detalls molt precisos, potser per donar credibilitat en les seves primeres declaracions. "No paga un impost a l’exercici que tocava. No ho oculta a la inspecció, li diu a la mateixa inspectora que té interès a pagar... Està patint una inspecció fiscal salvatge que afecta el 2018, 2019, 2020, 2021 i ara pretenen que sigui el 2022 per retardar els gairebé 600.000 euros que Hisenda li deu".

¿Quina veracitat tenen aquestes explicacions per entendre el que ara, ja a punt de la interlocutòria de judici oral, Díaz Ayuso ens presenta com un emprenedor, com una víctima de la persecució política del sanchisme i de la voracitat "comunista" i "bolivariana" de l’Agència Tributària espanyola?

En rigor, la veracitat de les afirmacions de Díaz Ayuso és exactament la mateixa que les 15 factures per deduir les despeses de més de 2,2 milions d’euros que en la seva immensa majoria González Amador i els seus gestors van presentar davant la inspecció fiscal i que no van aconseguir acreditar. És a dir: cap.

És més, no hi ha prova millor que la següent: l’assessor fiscal de la parella d’Ayuso, Carlos Neira, va aconsellar el seu client firmar un acord de conformitat amb l’Agència Tributària el 2 de febrer del 2024 i va enviar a la Fiscalia de Madrid una comunicació en la qual li demanava, previ reconeixement, com és preceptiu, reconèixer haver comès dos delictes fiscals (exercicis 2020 i 2021) i acceptar la pena de quatre mesos per cada un d’ells més el pagament de 520.000 euros. Al ja famós correu del 2 de febrer del 2024 s’hi unia una proposta elaborada de vuit folis. Neira, no és, com han pretès Esperanza Aguirre i Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d’Ayuso, un fiscalista qualsevol. Ha sigut cap d’equip de l’Oficina Tècnica de l’Agència Tributària, de Gestió Tributària, inspector en cap a Toledo i a Castella-la Manxa. Per tant, el seu assessorament volia dir això: ¡Alberto t’han enxampat! ¡És impossible defensar aquestes factures! ¡I d’això se’n diu dol, és a dir, engany, simulació, frau, digues-li com vulguis!

L’origen d’aquest presumpte frau és un pelotazo durant la pandèmia. La cobdícia és bona. La cobdícia està bé. La cobdícia funciona. La cobdícia clarifica. Això assegurava Michael Douglas interpretant Gordon Gecko a la pel·lícula Wall Street (1987).

González Amador va fer d’intermediari entre els que venen mascaretes i els que en compren. Fa 2 milions d’euros el 2020. No està gens malament. Però la cobdícia crida. Maxwell Cremona, la seva empresa, presenta, quan ja està en parella amb Díaz Ayuso, el juny del 2021, la declaració de l’Impost de Societats corresponent al 2020. I fica en aquesta declaració una factura falsa amb unes despeses fictícies de 620.000 euros amb una factura d’una empresa mexicana MKE. Amb això aconsegueix estalviar-se uns 155.000 euros en impostos.

Notícies relacionades

L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau

Francesc-Marc Álvaro (ERC): «Vox ha rehabilitat la figura de Franco»

L’Agència Tributària li obre una inspecció al comprovar que l’augment dels seus ingressos coincideix amb una disminució de la quota tributària de l’exercici del 2020. Home, prudència. No. Cobdícia. Amb les inspectores a casa des de maig del 2022 González Amador presenta, el juny del 2022, la declaració sobre les seves activitats el 2021. I col·loca 14 factures a l’exercici 2021 de 2.002.980,63 euros. Espera esgarrapar 195.000 euros ¡Amb les inspectores dins!

Així, declara despeses fictícies per més d’un milió d’euros: una factura de 927.000 euros per una operació mai concretada a la Costa d’Ivori i una altra desena de factures per 178.000 euros amb tres testaferros andalusos. Fixin-se: Mèxic, Costa d’Ivori i la província de Sevilla, on uns experts en aquestes activitats rastregen per a González Amador al poble d’Arahal sis empreses per emetre 13 factures falses per valor de 178.000 euros. Amb aquesta jugada de 2021 s’estalvia, doncs, 195.000 euros més.