La manifestació independentista de la Diada, un termòmetre del procés

La protesta d’aquesta edició va tenir xifres molt dispars si es contraposa la versió de la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Generalitat –41.500 persones– amb la dels organitzadors –més de 100.000 persones–, però les dues dades coincideixen en una cosa: és la xifra més baixa des que el 2012 van començar les marxes multitudinàries en defensa de la independència de Catalunya. Però, ¿en quin punt exacte es troba la mobilització del sobiranisme als carrers?

Govern i guàrdia urbana.

L’únic organisme que des que van començar les marxes multitudinàries del procés ha calculat de manera ininterrompuda els assistents a cada manifestació ha sigut la Guàrdia Urbana de Barcelona. Entre el 2012 i el 2018 sempre va situar la xifra per sobre del milió excepte en l’edició del 2016, que es va quedar en 875.000. El rècord ha quedat en els 1,8 milions de persones del 2014, una Diada en què el conflicte amb l’Estat estava encès perquè quedaven dos mesos per celebrar la consulta del 9-N.

El punt d’inflexió arriba el 2019, quan les dades comencen a caure per sota del milió i, després de l’edició del 2020, que és minoritària per culpa de la pandèmia, les xifres van patir una caiguda de la qual mai s’han recuperat. Durant les dues últimes edicions, els manifestants no han superat la barrera dels 100.000 manifestants.

Organitzadors.

Un altre bon termòmetre per mesurar el grau de mobilització als carrers ha sigut el paper dels organitzadors –fonamentalment ANC i Òmnium Cultural– a l’hora de comptar assistents. Mentre les marxes van ser massives, mai van tenir necessitat de donar xifres. Això era vist com un símptoma de fortalesa: la protesta era tan multitudinària a ulls de tot el món que no es rebaixaven a entrar en una guerra de xifres.

Ara bé, això va canviar quan l’assistència va començar a caure. Així, a partir del 2021, aquests mateixos organitzadors van començar a donar les seves pròpies dades. En aquella edició van assegurar que fins a 800.000 persones van sortir al carrer, 700.000 més de les que havia dit la Guàrdia Urbana de la capital catalana.

Delegació del Govern.

Mentre el PP va conviure amb el procés des de la Moncloa (2012-2018), la Delegació del Govern a Catalunya –controlada pels populars– donava les seves pròpies xifres. Eren sempre molt inferiors respecte a les de la Guàrdia Urbana i de vegades fins i tot arribava a superar el milió de persones de diferència entre el que deia la policia barcelonina i el que deia el Govern central. La xifra de l’executiu popular era tan descaradament baixa, que fins i tot generava l’efecte contrari: provocava la mofa i l’alegria del moviment independentista. Amb l’arribada de Pedro Sánchez i el PSOE a la Moncloa, la delegació mai va tornar a donar un número.

Si s’analitza la sèrie històrica, les dades són molt diferents. Amb tot, siguin les que siguin, el patró és el mateix: el retrocés de la mobilització als carrers.

Notícies relacionades

El PSOE manté en un calaix la llei per delegar immigració a Catalunya sis mesos després d’haver-la pactat amb Junts

Sánchez busca el dilema «Abascal o jo» mentre Feijóo coqueteja amb el trumpisme

Puigdemont ataca Illa

Onze dies després de la primera trobada entre Salvador Illa i Carles Puigdemont, pocs són els detalls que han transcendit del contingut de la reunió que va durar aproximadament una hora i mitja. Tanmateix, la bona sintonia exhibida entre els dos líders polítics davant les càmeres no ha durat gaire. Després que el president de la Generalitat apuntés en una entrevista a La Sexta que la cita li va servir per constatar que tenen «punts de vista molt diferents sobre Catalunya», el líder de Junts el va acusar de voler una Catalunya «sotmesa» i una Barcelona «sucursal».«Efectivament, tenim punts de vista molt diferents», va escriure Puigdemont en un missatge a X en el qual contraposa les seves idees amb les d’Illa. En l’escrit, el màxim dirigent dels postconvergents assenyala fins a nou punts en els quals difereix del president i l’acusa de voler «que sigui l’Estat qui decideixi com es reparteix els diners dels catalans», de «conformar-se amb la desinversió del Govern central» i d’apostar perquè l’«Estat continuï sent decisiu en Rodalies».