El Govern reivindica la llengua com a eix de cohesió i demana "seny i ambició"

Amb la sentència encara fumejant del Tribunal Superior de Justícia que posa en perill el model d’immersió en l’escola, el Govern va commemorar la Diada reivindicant el català com l’argamassa de la societat a Catalunya. Més enllà que Salvador Illa anunciés que recorrerà la decisió dels jutges i conscient que la veritable galleda d’aigua freda pot arribar en qüestió de setmanes per part del Tribunal Constitucional, l’Executiu va defensar que el català forma part de la columna vertebral de la "cohesió social" de la "nació".

Així ho va verbalitzar la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en una commemoració en la qual la protecció del català es va convertir en el principal fil conductor d’aquest Onze de Setembre. "Cap projecte nacional és sòlid si deixa algú enrere", va assenyalar després de l’ofrena al monument de Rafael Casanova. La també consellera va recalcar la "voluntat de ser" de Catalunya i l’afany per "preservar" la democràcia i els drets conquerits, de manera que va fer una crida a "mantenir el nervi nacional i civil".

Seguint l’estela de la "Catalunya centrada" per la qual va advocar el president de la Generalitat, Paneque va demanar que l’"ambició" es combini també amb el "seny". Un seny i actitud mesurada que, segons el seu parer, ha de formar part també del full de ruta per garantir que Catalunya sigui "terra d’acollida" per la via d’enfortir els serveis públics.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret, van apuntalar aquesta vocació dels socialistes per exercir d’escuders del català en una jornada com la d’ahir. Collboni va criticar la "incomprensió i l’hostilitat" contra la llengua que "uneix" els catalans; Moret, més mesurada, va cridar a tancar files amb els pilars que "singularitzen la identitat i la cultura" de Catalunya.

Defensa "ferma"

No obstant, com era previsible, van ser els independentistes els que van pujar els decibels contra el veredicte dels tribunals sobre el català a les aules. El president del Parlament i dirigent de Junts, Josep Rull, va lamentar que, una vegada més, ha quedat demostrat que "la nació catalana no és plena" i va acusar els tribunals de posar "encara més en risc" la llengua catalana. "El TSJC torna a limitar la possibilitat que els nens aprenguin la llengua pròpia del país en termes ofensius", va etzibar, a més de demanar una resposta "ferma" en la seva defensa. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va rematar carregant contra l’"intent d’eliminació de la nació" per part de l’Estat espanyol i va assenyalar els tribunals d’estar disposats a "atacar la llengua com a fonament" de la nació. És per això que va reclamar que a Catalunya és "urgent tenir un Estat propi i no un que li vagi en contra".

També el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va remarcar que es manté viu l’objectiu de la independència, tot i que el considera "inseparable" de la prosperitat econòmica i social. L’objectiu de la república, va assegurar, va de la mà de la lluita per una vivenda i un Rodalies "dignes". Després de deixar enrere els anys àlgids del procés, tornen les reclamacions clàssiques del sobiranisme.

Notícies relacionades

L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau

Francesc-Marc Álvaro (ERC): «Vox ha rehabilitat la figura de Franco»

Els Comuns van fer bandera també d’aquest flanc social, al qual van afegir la reducció de la jornada laboral tombada dimecres al Congrés amb els vots del PP, Vox i Junts. La coordinadora del partit, Gemma Tarafa, va clamar per una Catalunya "mestissa, plural i oberta" que, recordant el llegat de Paco Candel, no tingui por d’"aixecar la veu" per assenyalar "l’odi i la xenofòbia" com l’autèntic "perill" per a la cohesió.

Òmnium Cultural va ser contundent al reclamar una mobilització contra els discursos d’odi i va cridar a lluitar de forma col·lectiva contra la sentència del TJSC, que vol "destruir l’escola catalana i dinamitar el gran consens" que hi ha a Catalunya amb la llengua.