Diada de Catalunya

El Govern reivindica el català com a llengua de cohesió i demana "'seny' i ambició"

Socialistes i independentistes tanquen files amb la defensa del model d'immersió després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Diada de Catalunya: Ofrenda floral en el monumento a Rafael Casanova

Diada de Catalunya: Ofrenda floral en el monumento a Rafael Casanova / JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Amb la sentència encara fumejant del Tribunal Superior de Justícia que posa en escac el model d'immersió a l'escola, el Govern ha commemorat la Diada reivindicant el català com a argamassa de la societat a Catalunya. Més enllà d'anunciar per boca del president Salvador Illa que recorrerà la decisió dels jutges i conscient que la gran galleda d'aigua freda pot arribar en qüestió de setmanes per part del Tribunal Constitucional, l'Executiu ha defensat que el català forma part de la columna vertebral de la "cohesió social" de la "nació".

Així ho ha verbalitzat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en una commemoració en la qual la protecció del català s'ha convertit en el principal fil conductor d'aquest Onze de Setembre. "Cap projecte nacional és sòlid si deixa algú enrere", ha espetat després de l'ofrena al monument de Rafael Casanova. La també consellera ha fet èmfasi en la "voluntat de ser" de Catalunya i l'afany per "preservar" la democràcia i els drets conquerits, per la qual cosa ha fet una crida a "mantenir el nervi nacional i civil".

Això sí, seguint l'estela de la "Catalunya centrada" per la qual ha advocat el president de la Generalitat, Paneque ha demanat que l'"ambició" es combini també amb el "'seny'". Una cordura i actitud mesurada que, al seu parer, ha de formar part també del full de ruta per garantir que Catalunya sigui "terra d'acollida" per la via d'enfortir els serveis públics.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret, han apuntalat aquesta vocació dels socialistes per exercir d'escuders del català en una jornada com la d'aquest dijous. El primer ha carregat contra la "incomprensió i l'hostilitat" contra la llengua que "uneix" els catalans; i la segona, més mesurada, ha cridat a tancar files amb els pilars que "singularitzen la identitat i la cultura" de Catalunya.

L'independentisme reclama "fermesa"

Notícies relacionades

No obstant això, com era previsible, han estat els independentistes els que han pujat els decibels contra el veredicte dels tribunals sobre el català a les aules. El president del Parlament i dirigent de Junts, Josep Rull, ha lamentat que una vegada més ha quedat demostrat que "la nació catalana no és plena" i ha acusat els tribunals de posar "encara més en risc" la llengua catalana. "El TSJC torna a limitar la possibilitat que els nens aprenguin la llengua pròpia del país en termes ofensius", ha espetat, a més de demanar una resposta "ferma" en la seva defensa.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha rematat carregant contra l'"intent d'eliminació de la nació" per part de l'Estat espanyol i ha assenyalat els tribunals per estar disposats a "atacar la llengua com a fonament" d'aquesta nació. És per això que ha reclamat que a Catalunya li "urgeix tenir un estat propi i no un que li vagi en contra". També el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha subratllat que es manté viu l'objectiu de la independència, tot i considerar-lo "inseparable" de la prosperitat econòmica i social. L'objectiu de la república, ha assegurat, va de la mà de la lluita per un habitatge i unes Rodalies "dignes". Després de deixar enrere els anys àlgids del 'procés', tornen les reclamacions clàssiques del sobiranisme.