El Suprem obre judici al fiscal general per revelar secrets de González Amador

Com s’esperava des que la Sala Segona del Tribunal Suprem va recolzar la interlocutòria en què proposava jutjar el fiscal general, el magistrat Ángel Hurtado ha obert judici oral a Álvaro García Ortiz per un delicte de revelació de secrets per considerar que existeixen indicis que va ser ell qui va facilitar a un mitjà de comunicació el contingut confidencial d’un correu electrònic que l’advocat d’Alberto González Amador –nòvio de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso– havia enviat al fiscal del cas seguit contra l’empresari, en què aquest admetia haver comès dos delictes fiscals per evitar el judici.

L’instructor rebutja suspendre de funcions García Ortiz, com li va demanar l’acusació popular que exerceix l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF). Hurtado assenyala que hi ha una regulació per acordar la suspensió de qualsevol membre de la carrera fiscal per via administrativa, que no contempla la del fiscal general de l’Estat. "Hi ha, doncs, un buit legal sobre aquest particular".

El interlocutòria imposa a García Ortiz una fiança de 150.000 euros. Es tracta de just la meitat de la xifra sol·licitada pel nòvio d’Ayuso, que demana quatre anys de presó per al fiscal general. L’associació APIF, que sol·licita la pena més alta –sis anys de presó–, va ser també la que va reclamar la suspensió de funcions que Hurtado rebutja aplicar. Al seu lloc el magistrat remet la seva decisió a la Inspecció Fiscal de la Fiscalia General de l’Estat perquè, en el seu cas, resolgui el que sigui procedent i l’informi de la decisió adoptada, cosa que obre la porta que el ministeri públic hagi de debatre en el seu si aquesta possibilitat.

"Solidesa indiciària"

La interlocutòria, de 29 pàgines, concedeix un termini de 10 dies a l’advocat del fiscal general perquè presenti el seu escrit de defensa. Hurtado assumeix les correccions que li va fer la Sala d’Apel·lació quan va estimar parcialment els recursos presentats contra la seva interlocutòria de pas a procediment abreujat i va exonerar la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez. Considera que, tot i així, la resolució de la Sala d’Apel·lació va ratificar "la solidesa indiciària acumulada" contra García Ortiz "durant la investigació dels fets".

"Informació sensible"

Explica que el missatge de l’advocat de González Amador del 2 de febrer del 2024 contenia "informació sensible relativa a aspectes i dades personals d’un ciutadà, que havien sigut aportades amb vistes i als efectes d’un ulterior procés penal, en el curs d’unes converses privades entre el seu lletrat i el fiscal encarregat del cas, subjectes als criteris de reserva i confidencialitat per part de la fiscalia, que han de presidir aquest tipus de converses […], que comporten un deure de discreció, per raó del qual no és tolerable cap divulgació a tercers sense autorització de l’interessat, la reputació del qual bé pogués veure’s perjudicada per aquesta revelació". L’instructor es refereix així al missatge en què l’empresari assumia la comissió de dos delictes fiscals per evitar ser jutjat.

La filtració, segons Hurtado, "posa en qüestió el prestigi de la institució, amb el menyscapte que això comporta, si posem la mira en la comesa i funció constitucional que li ve encomanada al ministeri fiscal, subjecte en aquesta funció a principis com el de legalitat i imparcialitat, que poden quedar en entredit en la mesura que la seva actuació es veiés compromesa per indicacions externes, i, sens dubte, tenir indubtables efectes perjudicials en el fonamental dret de defensa de l’afectat", perquè va donar peu que se’l considerés un "defraudador confés".

Notícies relacionades

El Govern s’aferra a la "innocència" de García Ortiz

Koldo va concertar una cita amb Delcy Rodríguez el 2021

Per això entén que la "destrossa" que González Amador va dir haver patit, també en el pla econòmic, "mereix una compensació en metàl·lic, per més que es pretengui justificar que el contingut d’aquest missatge es filtra als mitjans en el dret a comunicar una informació veraç, i considerar que amb això es donava resposta a una informació falsa".

Afegeix que tot això va ser assumit per García Ortiz, des del moment que, "a una informació confidencial de la qual va tenir coneixement per raó del seu càrrec com a fiscal, li va donar una publicitat que hauria d’haver tingut, com va tenir, al sortir de l’àmbit de reserva per al qual va ser concebuda". Argumenta que l’actuació del fiscal general va obeir a "una qüestió de tan escassa rellevància com de qui havia sorgit la iniciativa per arribar a un acord en un pacte de conformitat penal", ja que El Mundo afirmava que partia de la mateixa fiscalia quan, com totes, procedia de la defensa.