Una sala de majoria conservadora jutjarà el fiscal general de l’Estat

En espera que en els pròxims dies es dicti l’acte d’obertura de judici oral contra el fiscal general de l’Estat –un pas processal que és conseqüència del seu processament, i de la realitat imminent de la qual no dubta ni tan sols l’entorn d’Álvaro García Ortiz– ja es coneix la composició de la sala de set magistrats que es farà càrrec d’aquest assumpte, i que té previst començar les sessions el pròxim novembre.

Així ho van assenyalar a EL PERIÓDICO fonts de l’alt tribunal, que afirmen que ja ha sigut fixada la composició del tribunal, de tendència majoritàriament conservadora. Jutjaran Álvaro García Ortiz els magistrats Manuel Marchena, Antonio del Moral, Juan Ramón Berdugo, Carmen Lamela i Andrés Martínez Arrieta, i completaran la sala les magistrades de sensibilitat progressista Susana Polo i Ana Ferrer. La seva intenció és accelerar la celebració de la vista perquè l’assumpte s’hagi pogut deixar llest per a sentència abans que s’acabi l’any.

García Ortiz s’asseurà al banc dels acusats per un presumpte delicte de revelació de secrets que hauria perjudicat el dret de defensa de l’empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, que està acusat de frau a Hisenda. Se l’acusa de filtrar un correu en el qual l’advocat del nòvio d’Isabel Díaz Ayuso mirava d’arribar a un acord amb la fiscalia per evitar el judici i reconeixia la conducta defraudadora. El fiscal general s’enfronta a peticions de penes de presó que arriben fins als sis anys de presó.

Petició de l’APIF

També està pendent la resposta que ha de donar l’instructor de la causa, el jutge Ángel Hurtado, a la petició que l’últim dia de juliol li va fer una de les parts personades, l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), perquè García Ortiz sigui apartat cautelarment de les seves funcions mentre se substancia la causa penal.

No obstant, les fonts jurídiques consultades per aquest diari consideren molt poc probable que el fiscal general sigui suspès, atesa l’absència d’un precepte legal aplicable, i tenint en compte que en dret no s’han d’implementar de forma extensiva les previsions legals que puguin afectar els drets del justiciable. La norma esmentada, regulada en l’article 31 de l’Estatut Fiscal, inclou entre les causes de cessament del fiscal general l’"incompliment greu o reiterat de les seves funcions", i les mateixes fonts consideren molt complicat poder aplicar-la de manera extensiva al cas de García Ortiz.

D’altra banda, es dona la paradoxa que l’article 145 del Reglament del Ministeri Fiscal preveu que el fiscal general de l’Estat "podrà acordar motivadament, d’acord amb els principis de presumpció d’innocència i proporcionalitat (...) la suspensió cautelar de qualsevol membre del Ministeri Fiscal contra el qual se segueixi un procediment penal". La qüestió és que tampoc hi ha res previst perquè al mateix fiscal general pugui aplicar-se-li aquesta prevenció.

Notícies relacionades

L’exsecretari d’Organització del PSOE busca anul·lar la causa en contra seu

ERC llança la seva pròpia llei perquè Catalunya recapti l’IRPF

En la interlocutòria en la qual confirmava el processament –que comptava amb un vot particular contrari a fer seure el fiscal general al banc dels acusats– la Sala Penal del Suprem concloïa que García Ortiz ha de ser jutjat a l’existir indicis que va dur a terme "una actuació coordinada i impulsada personalment" per revelar dades d’Alberto González Amador. Els magistrats Julián Sánchez Melgar i Eduardo de Torres, amb el vot discrepant d’Andrés Palomo, van ratificar la versió de l’instructor Hurtado, sobre com es va produir la filtració a la premsa del correu electrònic en el qual l’advocat de l’empresari assumia en nom seu la comissió de dos delictes fiscals.

La Sala d’Apel·lació es mostrava també molt crítica amb l’esborrament del mòbil que va fer el fiscal general, "malgrat la seva posició institucional", quan el Suprem va acceptar obrir causa contra ell. "La desaparició intencionada de proves és un potent contra indici que s’utilitza habitualment pels tribunals", arribaven a dir els magistrats.