Les elèctriques obtenen una victòria legal contra el pla nuclear del Govern

Les grans companyies energètiques i Fòrum Nuclear –la patronal de les propietàries de les centrals que aplega Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP– han presentat una bateria de recursos davant el Tribunal Suprem contra el Pla General de Residus Radioactius (PGRR), contra la pujada de la taxa que paguen les plantes nuclears per finançar la gestió dels seus residus radioactius i el seu propi desmantellament, i també contra l’arxivament del projecte de tenir un únic magatzem nuclear central a Villar de Cañas (Conca).

Les companyies energètiques tracten de tombar el nou Pla General de Residus Radioactius, el full de ruta governamental que ara preveu la construcció de set magatzems nuclears a tot Espanya (un a cada central) per guardar els residus, amb l’objectiu d’evitar el sobrecost milmilionari que representa en relació amb el pla previ d’aixecar una única sitja centralitzada (uns 2.000 milions més, fins a superar 20.000 milions en total durant tot el segle).

Els costos previstos van portar el Govern a apujar l’any passat un 30% la taxa que paguen les centrals per finançar la gestió dels seus residus i el desmantellament. Les projeccions de costos i la necessitat d’elevar la taxa també es basen en el calendari previst de tancament de totes les centrals i hi donen carta de naturalesa, amb clausures escalonades entre el 2027 i 2035, i que ara les elèctriques refusen malgrat que és un acord entre les mateixes companyies fa un lustre.

Les elèctriques i la patronal han anat armant la batalla jurídica contra el pla nuclear del Govern l’últim any i mig. I per articular les seves demandes definitives han anat reclamant per mitjà del Suprem al Ministeri per a la Transició Ecològica informació sensible sobre els seus càlculs de costos milmilionaris del tancament de les centrals i sobre les estimacions econòmiques que justificarien la pujada de la taxa que paguen les centrals.

L’Executiu ha intentat evitar l’accés de les companyies a banda d’aquesta informació confidencial mitjançant la presentació de recursos per part de l’advocacia de l’Estat per intentar blindar dades. Les elèctriques han presentat diverses reclamacions per ampliar la informació que poden consultar i també s’han queixat davant l’alt tribunal que el Ministeri comandat per Sara Aagesen diverses vegades, quan va trametre dades requerides, en realitat no els va facilitar la informació completa a què estava obligat.

El Suprem ha estimat totalment o parcialment els recursos i les queixes presentades per les mateixes companyies elèctriques i per Fòrum Nuclear a través d’una successió de mitja dotzena d’interlocutòriesque han sigut emeses durant els últims mesos. L’alt tribunal ha decidit forçar el Ministeri per a la Transició Ecològica a compartir amb les elèctriques i l’associació nuclear dades econòmiques directament vinculades al tancament de totes les nuclears.

El Suprem dona la raó a la patronal d’Endesa, Iberdrola i Naturgy i estima la seva reclamació de rebre informació detallada sobre la justificació d’algunes partides milionàries recollides en el PGRR aprovada pel Govern, mentre refusa l’intent de l’advocacia de l’Estat d’impedir l’accés de les companyies elèctriques a l’informe econòmic financer que ha fet servir l’Executiu per calcular tots els costos recollits en el seu pla de residus radioactius o als programes operatius anuals i de llarg termini de la societat pública Enresa –encarregada de la gestió de residus nuclears- corresponents a cada exercici des del 2010.

En una altra de les seves interlocutòries, el Suprem estima un recurs d’Endesa i requereix el Govern a trametre la companyia informació sobre tots els costos que estima per a cadascuna de les centrals nuclears per calcular la quantia de l’anomenada taxa Enresa, dades encara més detallades corresponents als costos vinculats a la construcció d’un magatzem a cada planta, informació específica relativa als costos que s’assignen a la ja inoperativa central de Garoña, o també documentació que justifiqui les previsions que fa servir l’Executiu sobre el valor del fons amb què es financen els costos de gestionar els residus i convertir en ferralla les centrals i que gestiona la societat pública Enresa (actualment té més de 9.000 milions d’euros).

El dilema nuclear

La batalla legal es porta a terme mentre les mateixes companyies miren d’obrir vies de comunicació amb el Govern per explorar activament un canvi al calendari de tancaments de les centrals nuclears. Un intent bloquejat, perquè les posicions de partida de totes dues parts s’han enquistat.

Notícies relacionades

Catalisme i indústria (capítol 1): del tèxtil als xips

ERC canvia la seva imatge: renuncia al groc del procés i es passa al taronja i al beix

L’Executiu i les companyies energètiques propietàries de les plantes (Iberdrola i Endesa com a socis majoritaris de les centrals i amb Naturgy i EDP amb participacions minoritàries en algunes) es mantenen ferms en les seves posicions maximalistes sobre què és el que cal negociar. El Ministeri per a la Transició Ecològica descarta iniciar un diàleg real sobre la revisió de les dates de tancaments fins que les companyies propietàries no facin una proposta concreta, formal i consensuada entre totes les empreses, i exigeix que aquesta proposta no impliqui una pujada del rebut de la llum.

L’exigència governamental que la proposta de les elèctriques no comporti el trasllat de costos a tots els consumidors al rebut de la llum és la que ha condemnat fins ara a una paràlisi total el procés per intentar ajornar el tancament de les centrals nuclears espanyoles. I és que per a les elèctriques propietàries dels reactors resulta imprescindible una rebaixa dels impostos que paguen les centrals per plantejar-se una ampliació de les operacions i ajornar-ne la clausura. Si no hi ha una revisió de les condicions de fiscalitat i econòmiques de les plantes nuclears, les companyies diuen que no estan interessades a continuar-hi perquè no són rendibles.