La presidenta del CGPJ veu "impròpies" les "desqualificacions a la justícia"

Perelló va diferenciar entre "el desacord", plenament "acceptable" i "legítim" en una democràcia, de les crítiques, que "desacrediten el poder judicial atribuint-li intencions o objectius que resulten obertament contraris as principis que han de presidir l’actuació jurisdiccional". Les seves paraules van ser la reacció al fet que el president del Govern, Pedro Sánchez, digués que hi havia "jutges que feien política", amb referència als procediments oberts contra la seva dona, el seu germà i el fiscal general, que havia intervingut just abans que ella i al qual algun sector del públic va aplaudir, malgrat que el protocol no ho preveu en aquesta mena d’actes. No és la primera vegada que Perelló utilitza l’obertura de l’any judicial per defensar la independència dels jutges i sortir al pas de les crítiques rebudes des d’altres poders de l’Estat, però aquesta vegada qui les havia pronunciat havia sigut ni més ni menys que el cap de l’Executiu. Per això gran part del seu discurs estava destinat a atallar-les i a assegurar que el poder judicial "no es desviarà de la seva funció, que consisteix a resoldre els conflictes que sorgeixen en la societat", i "no contribuir a alimentar-los".

"En un Estat de dret com el nostre, qualsevol actuació judicial té lloc en el curs d’un procés, que es desenvolupa amb totes les garanties d’audiència i defensa, i és susceptible de ser revisat per altres jutges imparcials i independents. Els possibles errors són corregits en el procés judicial, que és summament garantista", va assegurar Perelló abans de recordar que "no és propi del poder judicial entrar en polèmiques ni en crítiques a persones ni a institucions". "Cada càrrec públic és responsable dels seus actes. Però sí que defensarem amb fermesa els principis essencials que defineixen el poder judicial i que fan que sigui digne d’aquest nom", perquè "la societat no mereix que els poders públics entrin en desqualificacions ni en retrets mutus, sinó que funcionin amb normalitat i que actuïn al servei dels ciutadans, amb respecte i lleialtat a les altres. I així ho farà el poder judicial", va sentenciar.

Nomenaments

També va recordar que Felip VI va assenyalar fa poc "que la legitimitat de les institucions s’assenta en la confiança de la societat" i que "la democràcia no pot funcionar si els ciutadans no creuen en les institucions. L’única manera d’aconseguir que hi confiïn és complint la seva funció constitucional, sense excuses ni retrets". Segons la seva opinió, així ho ha fet el Consell que presideix durant el seu primer any de mandat.

Perelló, primera dona que assumeix la presidència del poder judicial, va destacar que, "dels 161 nomenaments efectuats aquest any" pel CGPJ, "68 han recaigut en dones, xifra que representa un 42%, percentatge que augmenta fins al 53% si tenim en compte només les places a les quals s’han presentat dones i homes".

"Plena igualtat"

Va destacar que "la taxa d’èxit per a les dones respecte dels homes, quan concorren en processos competitius al Tribunal Suprem, és d’un 12,5%", tot i que les presidències més sucoses de l’alt tribunal hagin correspost a dos homes: Andrés Martínez Arrieta i Pablo Lucas. No obstant, va insistir que el seu "afany" serà assistir a "un veritable canvi en la cúpula judicial" per aconseguir "la plena igualtat".

Malgrat destacar la tasca que desenvolupa el CGPJ, la presidenta va admetre que "queden encara desafiaments de molta importància: entre molts altres, la implantació dels tribunals d’instància", prevista en l’ambiciosa reforma legislativa que ha posat en marxa el ministre de Justícia, Félix Bolaños. Va afegir que els "preocupen els problemes organitzatius que comporta", així com tabé poder "donar una resposta eficaç a la litigació en massa".

A aquesta crítica Perelló va sumar-hi que "el necessari increment del nombre de jutges no es pot fer en detriment de la qualitat de la formació que exigeix la funció jurisdiccional. Les reformes que en el futur puguin plantejar-se en el sistema de selecció han de respectar sempre els seus principis essencials: la publicitat, l’objectivitat de les proves, que es basa en un control del coneixement del dret exhaustiu, i la transparència. Aquests principis garanteixen jutges independents i amb plena autonomia personal".

Notícies relacionades

Junts manté el seu rebuig de la reducció de la jornada laboral malgrat els contactes entre Puigdemont i Díaz

ERC llança la seva pròpia llei perquè Catalunya recapti l’IRPF davant la falta d’acord amb el PSOE

Diàleg institucional

Va negar, a més, que els jutges siguin immobilistes i es va permetre fins i tot assenyalar que "hi ha reformes en tramitació que afecten directament la carrera judicial i que generen legítima preocupació de la judicatura. És, òbviament, al legislador a qui correspon aprovar aquestes reformes, però s’han d’elaborar mitjançant diàleg institucional i amb la participació del CGPJ". L’accés del miler de jutges substituts sense oposició va fer que les carreres de fiscal i judicial protagonitzessin una aturada de tres dies al juliol.