La Generalitat preveu apujar el sostre de despesa per sobre dels 40.500 milions

El Consell Executiu va aprovar ahir augmentar la seva capacitat de despesa un 7,1% en els seus pròxims pressupostos, els del 2026, fins als 40.524 milions d’euros, segons va explicar la portaveu del Govern, Sílvia Paneque. Amb aquest pas, comença la difícil tasca d’obtenir els suports parlamentaris suficients per materialitzar aquest increment de recursos per als serveis públics catalans. "La solidesa dels comptes dona fiabilitat a aquest Govern", va dir la també consellera.

L’aprovació del sostre de despesa dona el tret de sortida a l’elaboració dels pressupostos del 2026, que el president Salvador Illa vol aprovar de la mà d’ERC i dels Comuns. Els socialistes admeten que per ara no existeixen negociacions formals, però la consellera d’Economia, Alícia Romero, té l’encàrrec de citar-se aquest mes amb els socis preferents per començar a desbrossar el camí.

La llei insta l’Executiu a tenir llest l’avantprojecte de llei de pressupostos abans del 15 d’octubre, cosa que hauria de ser norma però que durant l’última dècada ha sigut una anomalia. L’últim conseller d’Economia que va poder presentar en temps i forma uns comptes públics va ser Jaume Giró, el 2022.

No obstant, i amb l’experiència de fa un any, quan el seu calendari va saltar pels aires, des del Govern no es volen enganxar els dits amb els temps i Paneque va refusar concretar quan remetrà el projecte de comptes a la Cambra catalana. "No ens podem fixar ara mateix un calendari" ni fer futuribles. "L’any passat vam anar activant mecanismes a mesura que va anar avançant la situació, [...] ara toca un treball intern" per perfilar les prioritats de despesa i "incorporar allò que es derivi dels acords d’investidura". Tampoc va aclarir si el Govern presentarà els comptes tot i que no tingui amarrats els suports prèviament.

I és que no serà una tasca fàcil arribar als equilibris que acontentin els socis, amb els quals encara no han establert contactes formals. Tant els republicans com els Comuns ja han posat a sobre de la taula exigències que amenacen amb demorar el calendari del Govern, que voldria arrencar l’1 de gener amb comptes aprovats, com va tornar a remarcar Paneque ahir. Els primers continuen advertint que són insuficients els avanços en el model de finançament singular, un avís que el president ha mirat de contrarestar anticipant que és qüestió de "setmanes" que es concretin l’arquitectura del model.

Quant als Comuns, reclamen que es faci una reunió per fer un recompte de tots els compromisos del Govern que estan pendents de complir, començant pel cos d’inspectors que ha d’aplicar el règim sancionador als que incompleixin els límits als lloguers fixats per la llei de vivenda. Només si se salda el deute i es planifica el que queda per executar, asseguren, s’asseuran a negociar els pressupostos. Sobre aquest assumpte, Paneque va assegurar que treballen en això des del mes de maig i que hi haurà avanços en les "pròximes setmanes", de la mateixa manera que ha esbossat que entre finals d’octubre i principis de novembre s’hauria d’aprovar al Parlament la regulació dels lloguers de temporada.

El Govern està operant actualment amb uns comptes públics prorrogats del 2023 i heretats de l’anterior Executiu de Pere Aragonès. Sumats els suplements de crèdit que van aconseguir pactar els socialistes amb ERC i Comuns, l’actual capacitat de despesa és de 37.827 milions d’euros. Ara Illa vol elevar aquesta xifra un 7,1% i fer-ho compatible amb la disciplina que li exigeixen des de Madrid.

Més disciplina fiscal

Romero ha dissenyat uns pressupostos més complidors amb les regles d’equilibri fiscal que els anteriors, amb tres vegades menys dèficit en termes absoluts per part de l’administració. En els últims comptes aprovats i auditats hi havia 1.525 milions d’euros i ara vol baixar a 491 milions, l’equivalent al 0,1%.

Notícies relacionades

Les Diades del procés: vuit diferències

El fiscal general es reivindica i expressa la seva confiança en la «veritat» i la justícia davant el Rei i els magistrats que el jutjaran

D’altra banda, la regla de despesa, és a dir, la norma que limita el creixement de la despesa en funció dels ingressos per evitar que es dispari el dèficit públic, que regirà serà del 3,3%, més de tres punts per sota de la que regia l’any anterior.

Si el Govern vol que els seus pressupostos estiguin en vigor ja des de l’1 de gener haurà de remetre l’avantprojecte de llei al Parlament tot tardar al novembre. En paral·lel, la normativa dicta que elabori una llei d’acompanyament de les mesures integrades dins dels comptes públics i que aquesta l’examinin les patronals i sindicats més representatius en el si del Consell de Treball i Economia Social de Catalunya (CTESC), per a la qual cosa com a mínim han de disposar d’una setmana.