Salvador Illa concedeix l’amnistia política a Carles Puigdemont: totes les claus de la seva reunió a Bèlgica

Aquest dimarts tots dos es trobaran cara a cara per primera vegada, una cita que arriba més tard del que inicialment s’havia previst i en unes condicions que no són les esperades, ja que a la Generalitat calculava que a hores d’ara se li hagués aplicat l’amnistia a Puigdemont i estigués ja a Catalunya sense risc de ser detingut. A falta que el Tribunal Suprem mogui fitxa, el president ha decidit aplicar a Puigdemont l’amnistia política que el dirigent fa mesos que reclama des de Waterloo. Aquestes són les claus d’una cita en la qual pesarà més el simbolisme que el detall de les concrecions.

«Vaig dir que em reuniria amb Puigdemont quan toqués i ara toca enviar un missatge que, en democràcia, el diàleg és el motor», ha argumentat Illa per justificar el moment polític en què dona compliment a la seva promesa, que des de l’aprovació de l’oblit penal ha reivindicat que se li apliqués de forma «diligent» i «sense subterfugis». El president fins i tot ha anat més enllà del seu clàssic «respecte a les decisions judicials» per exigir al Tribunal Suprem que no bloquegi més l’amnistia. Però des de Junts sempre han demanat més. De fet, pretenien que la primera fotografia del líder de Junts fos amb Pedro Sánchez, necessitat del seu recolzament per poder continuar la legislatura.

Però ni el president del Govern ha considerat que arribés l’hora d’aquest retrat ni Puigdemont l’ha interessat des del moment en què va esclatar el cas de corrupció pel qual Santos Cerdán, el fins ara negociador amb Junts, és a la presó. Així que, a falta de Sánchez, és Illa qui mira d’obrir camí en una mena d’avançada. ¿Per què ara? Fonts del Govern asseguren que la reunió completa la ronda amb els seus antecessors que va posar en marxa des que va arribar a la Generalitat i que el moment idoni era perquè l’amnistia ja ha sigut declarada constitucional. De fet, el mateix Puigdemont va retreure a Illa haver quedat exclòs inicialment d’aquesta ronda i no haver aprofitat les visites que ha fet com a president Brussel·les per citar-se amb ell.

Però a ningú se li escapa que aquesta tardor estarà també marcada per la negociació de pressupostos tant a Catalunya com a escala estatal. Els socialistes necessiten lligar majories al Parlament i al Congrés per assegurar-se l’estabilitat, i per això el president es disposa a intentar obrir aquest camí. Si bé és cert que el PSC té com a socis preferents ERC i els Comuns, i en l’executiu català asseguren que així continuarà sent, per al PSOE el favor de Junts és imprescindible.

S’ha de veure si, després d’aquesta trobada, es trencarà definitivament el gel entre Illa i Puigdemont. Fins ara, el líder de Junts ha donat l’ordre de pontar el PSC, d’ignorar el president de la Generalitat i negociar directament amb el PSOE. També ha protagonitzat insolències com el del Pacte Nacional per la Llengua per donar un reconeixement al català, s’ha desmarcat del traspàs de Rodalies, que no considera «real», i no recolza, per considerar-lo insuficient, el model de finançament singular pactat amb ERC. Però, malgrat això, els socialistes són conscients que Junts pot ser un aliat en algunes qüestions, com ja ho va ser durant l’etapa d’Illa com a cap de l’oposició al Govern de Pere Aragonès, a l’hora de fomentar l’ampliació de l’aeroport de Barcelona.

Notícies relacionades

El Govern fitxa com a assessor el president de la sectorial de Territori d’ERC

Illa dissenya una Diada «oberta al món»: «Catalunya és un país ric dins de la seva diversitat»

Però per a Puigdemont, més enllà de la importància dels acords, la clau és que Illa el reconegui, ja no només com a interlocutor, sinó com a dirigent polític de tu a tu, després d’anys denunciant haver sigut ‘demonitzat’ pels partits que van recolzar la suspensió de l’autonomia catalana amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Que Illa viatgi a Bèlgica és un ‘win’ per a l’expresident perquè es reconeix que no pot trepitjar territori espanyol sense ser arrestat; i que Puigdemont pugui tornar és alhora una victòria política que també pretén atribuir-se el socialisme per haver iniciat la desescalada amb els indults, la derogació de la sedició i l’amnistia.

Fonts del Govern asseguren que la prioritat és que se solucioni la situació personal dels encausats per l’1-O perquè puguin defensar el seu projecte en llibertat sempre que se cenyeixin al marc legal. Els socialistes estan convençuts que quan arribi aquell moment el procés haurà acabat definitivament. Argumenten que no es compleixen les condicions perquè una eventual tornada de Puigdemont –escenari que veuen plausible en els pròxims mesos– encengui de nou la metxa de l’independentisme i que això quedarà demostrat quan el PSC s’imposi en unes eleccions en les quals els seus rivals hagin pogut presentar-se sense limitacions judicials.