El Govern inicia el curs amb gestos als seus socis i els Pressupostos en l’aire

"Amb la mateixa voluntat, amb les mateixes ganes". El Govern de coalició encara així la que, sens dubte, és la tasca més complexa que té en l’arrencada d’aquest nou curs polític: l’aprovació dels Pressupostos del 2026, els que serien els primers en tres anys i els únics d’aquesta legislatura. No obstant, a l’Executiu no resten gens ni mica de dificultat a la tasca d’aconseguir una majoria parlamentària al Congrés en vista de la complexa i inestable aritmètica amb què han hagut de lluitar els dos últims anys. Bona prova d’això és la maniobra que executaran la setmana vinent per evitar una nova derrota a la Cambra baixa i els gestos als seus aliats, com la condonació del deute autonòmic, per mantenir el seu suport.

Pedro Sánchez té clar que "les legislatures duren quatre anys" i que vol governar fins al 2027. Dins d’aquest pla, el cap de l’Executiu va anunciar a finals de juliol que sí, que aquest any presentarà el projecte de pressupostos. I, malgrat que la convicció de Sánchez no es va reflectir en un primer moment en les intervencions de tots els ministres, la portaveu de l’Executiu, Pilar Alegría, va confirmar aquesta setmana que la "voluntat del Govern és aprovar uns nous comptes".

Ara bé, el Ministeri d’Hisenda encara no ha donat el tret de sortida oficial per començar a treballar en el projecte de Pressupostos, l’aprovació d’una ordre ministerial amb les directrius dels pròxims comptes i les instruccions als diferents departaments de l’Administració General de l’Estat (AGE). El Consell de Ministres tampoc ha aprovat el camí d’estabilitat i el sostre de despesa per remetre’ls al Congrés. Va ser en aquesta fase quan l’any passat Junts va tombar els objectius de deute a la Cambra baixa i va tirar per terra el projecte de pressupostos.

"Partit a partit"

Després d’un any complex per al Govern de coalició, assetjat pel PP pels presumptes casos de corrupció en el si del PSOE i amb més derrotes parlamentàries en el seu historial que mai, a l’Executiu semblen reticents a presentar els nous comptes sense tenir assegurat el suport, almenys, per als primers passos. "Partit a partit", va asseverar Alegría, que va recalcar la necessitat "de parlar, de dialogar, d’acordar amb la resta de grups parlamentaris" per aconseguir unir el bloc de la investidura.

I, de cara a aquestes converses, el Govern podrà posar sobre la taula el compliment d’un dels acords arribats amb ERC a canvi que recolzessin la investidura de Sánchez: la quitació de deute autonòmic. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va confirmar divendres que el Consell de Ministres aprovarà dimarts vinent un avantprojecte de llei per condonar el deute a les comunitats autònomes per un import de 85.000 milions d’euros.

Aquell mateix dia, al Congrés, el PSOE també maniobrarà per condensar el primer ple del curs, previst per als dies 9, 10 i 11 de setembre, en dos dies (dimarts i dimecres) i deixar lliure dijous, quan se celebra a Catalunya la Diada. Aquest moviment és un gest dels socialistes cap a ERC i Junts, que sempre reclamen que no hi hagi ple per poder acudir als actes commemoratius, i, alhora, serveix al Govern per evitar una derrota al reial decret de permisos parentals si, com l’any passat, Junts s’absenta del ple i no vota.

Avisos i impossibles

Notícies relacionades

Un gelat de maduixa

El PSOE defensa la seva gestió en els incendis

Entre els socis habituals del Govern ja hi ha qui apunta que la legislatura no pot continuar sense uns nous pressupostos. Fonts d’EH Bildu sostenien fa unes setmanes que sense comptes públics per al 2026 Sánchez estaria abocat a convocar eleccions. Altres formacions, com ERC, fan una crida a aguantar al màxim possible i esprémer la legislatura. En aquest context, i al marge del protagonisme indubtable que jugarà Junts, moltes mirades se centren en Podem, que ha donat per morta la legislatura i ha posat un preu gairebé impossible al seu suport als Pressupostos: trencar les relacions amb Israel, frenar la despesa en Defensa i rebaixar per llei els lloguers un 40%.

A això se suma la pressió contínua del PP, que exigeix la convocatòria immediata d’eleccions i avisa que l’absència de comptes un any més seria la gota que fa vessar el got. "Ho hem vist a Alemanya recentment, el primer ministre no va ser capaç d’aprovar els pressupostos i immediatament va convocar eleccions i es va produir un canvi de Govern, i crec que això hauria de passar", va reclamar el secretari general dels populars, Miguel Tellado, aquesta setmana.