¿De què parlarem, ara al setembre?

La citació de Begoña Gómez com a investigada per malversació de fons públics ha sigut l’únic fet judicial rellevant del mes d’agost. Com va explicar Ernesto Ekaizer, fa l’efecte que el jutge Peinado ha abandonat la presa del ministre de Justícia, Félix Bolaños, i es concentra a construir un cas contra la dona del president del Govern i de la seva assistenta a la Moncloa. Segueix, doncs, l’intent de caça l’home de Pedro Sánchez, que mai ha volgut donar explicacions d’aquest tema. Sigui perquè pensa que no hi ha tema i és una pura conspiració o perquè l’hi han recomanat els seus advocats. Aquesta metxa continuarà cremant i amenaçant el president, però pocs creuen que trobi dinamita al final del recorregut excepte en el tema d’Air Europa, que són figues d’un altre paner. La munició, als assetjadors de Sánchez, els pot arribar per la via dels informes policials sobre els comptes del cas Cerdán-Ábalos, sobre els expedients d’adjudicació de les obres en disputa i sobre els comptes del PSOE. Això és el que sabem que el jutge ha encarregat, però en el bullit madrileny es dona per segur que aquesta tardor apareixerà un detallat informe policial sobre les activitats de José Luis Rodríguez Zapatero, a qui es considera actualment el principal actiu polític que li queda a Sánchez per a les tasques que abans van fer Ábalos, Cerdán i companyia respecte al món empresarial, als socis d’investidura i al control del PSOE. Així que el bullit està confiat a reprendre les coses on les va deixar a finals de juliol, malgrat que el cas Montoro, el silenci estival del Govern i del PSOE i els incendis hagin deixat aquest tema en un segon pla a l’agost.

Piròmans contra negacionistes

Notícies relacionades

Feijóo acusa el Govern de posar-se «de perfil davant els incendis» i demana un «canvi de valors»

El Govern demana als Ajuntaments que s’adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua

L’obsessió dels equips de la Moncloa i de Génova per convertir-ho tot en una lluita bipolar adquireix en alguns moments característiques tragicòmiques. Mentre el nord-oest espanyol encara fumeja, l’episodi s’ha tancat políticament amb una pugna entre els que consideren que tot ha sigut culpa d’una colla de piròmans als quals cal posar una polsera i els que asseguren que la responsabilitat és dels que posen al capdavant de la política forestal i d’emergències negacionistes del canvi climàtic que cal desactivar amb un pacte d’Estat. Dos arguments presumptament irreconciliables que el sentit comú considera perfectament encaixables: els danys de les barbàries dels piròmans es multipliquen com a conseqüència del canvi climàtic que desborda els mitjans destinats fins ara a les emergències. Mentre a Madrid segueixen embrancats en aquest fals dilema, les solucions assenyades sorgeixen, com quasi sempre a Espanya, des del que a l’M-30 anomenen despectivament "la perifèria". El president del Principat d’Astúries, Adrián Barbón, ha proposat un pacte entre les comunitats del nord-oest per perseguir piròmans i combatre l’increment exponencial dels riscos derivats del canvi climàtic. Galícia i Castella i Lleó han recolzat aquesta iniciativa. En paral·lel, la Generalitat que presideix Salvador Illa tindrà un paper actiu en les propostes del pacte d’Estat en la línia de canviar radicalment la política forestal i promoure i incentivar la reducció i ordenació de les masses boscoses. Una pena que aquestes veus quedin ofegades pel duel entre Sánchez i Feijóo que s’acaba lliurant a la cara dels seus presidents autonòmics.

Potser cal acabar parlant d’economia

Aclarida la incògnita dels aranzels de Trump a la UE –que ha tornat la confiança als empresaris alemanys malgrat la miopia mediàtica al respecte–, veurem com es comporta l’economia en l’últim trimestre. La possibilitat que la Reserva Federal baixi els tipus d’interès, la moció de confiança a França i la prolongació de la guerra a Ucraïna són elements que han aportat l’agost a l’anàlisi. Amb tot, per a Espanya –com va explicar el president de CaixaBank, Tomás Muniesa, al Fòrum del Mediterrani de Prensa Ibérica–, la dada fonamental és el resultat de la temporada turística, que ha donat símptomes contradictoris quant a l’equació entre despesa i ocupació. Un petit refredament comprometria les bones xifres del creixement i de l’ocupació. Això seria especialment greu si l’operació d’assetjament de Sánchez força un avanç electoral que impedeixi l’execució dels fons europeus en l’exercici 2026, ja que aquests són els autèntics Pressupostos, en absència dels que s’haurien d’aprovar. Potser alguns, amb aquesta perspectiva, deixen d’aclamar la pressió.