Nou perill per al gall fer

Si la situació del gall fer cantàbric ja era considerada crítica, l’onada d’incendis que ha assolat el nord de la província de Lleó i el sud-occident asturià ha deixat aquesta espècie en perill d’extinció sota una incertesa absoluta. Dels 209 exemplars estimats pel Ministeri de Transició Ecològica, només un 33% (uns 70 animals) es mantenen a les zones d’Ibias, Cangas del Narcea i Degaña, aquestes dues últimes molt afectades pel foc. La resta es reparteixen al nord de Lleó, entre Alto Sil, Laciana i Omaña, també assetjades per les flames.

Rolando Rodríguez, investigador i professor de la Universitat d’Exeter (Anglaterra), indica que "caldrà esperar a valorar les zones cremades", però avança que "la situació és problemàtica". Per exemple, Rodríguez explica la cara b d’un discurs "molt repetit en els mitjans", com és el de prevenir el retorn dels incendis amb la neteja del bosc: "El que volen netejar és l’espai on viuen; si destruïm les poques zones que queden sense cremar, els donarem el cop de gràcia. Per prevenir nous incendis es vol suprimir l’hàbitat del gall fer".

Desbandada

A més, també critica l’anomenada "millora d’hàbitat", que l’investigador qualifica de "destrucció de l’hàbitat". "No han fet cap estudi sobre la gestió que porten fent 20 anys. Has de fer un seguiment per veure si funciona o no, sinó, no ho pots saber", afirma.

Notícies relacionades

Illa recepta gestió i «moderació» en un curs polític en què espera la tornada de Puigdemont

El Govern aprovarà dimarts la quitança del deute i confia que el PP s’afegeixi

Un altre dels riscos més grans és la dispersió que hi va haver a l’intentar escapar-se de les flames, que deixa l’espècie amb una densitat molt pobra. Aquesta desbandada accentua una reducció que l’espècie acusa des de fa dècades. La seva presència a la serralada cantàbrica ha disminuït en un 90% en l’últim mig segle, amb un descens dramàtic de la superfície ocupada: de 30.000 quilòmetres quadrats abans del segle XX, es va baixar a un terç a principis dels 70, i va tornar a reduir-se en l’actualitat, amb menys de 1.000 quilòmetres quadrats. Això causarà "efectes negatius" en aspectes com la reproducció o la supervivència, que se sumen a un futur ja per si mateix poc esperançador: segons Rodríguez, "no s’està fent res que afavoreixi el gall fer, al contrari".

Rodríguez també denuncia l’amenaça de zonificació de la fageda de Monasterio de Hermo (Cangas del Narcea), pròxim a la Reserva de la Biosfera de Muniellos, que farà que aquesta zona, poblada de galls fer, es tregui d’aquesta categoria i es converteixi en una zona potencialment edificable.