"Aquí seguirem, amb més fermesa"

El 16 d’agost és un dia negre per a O Seixo (Ourense). El 1985 va cremar aquell dia, i quatre dècades després, en la mateixa data, van entrar les flames descontrolades del foc de Larouco, que es van carregar dues cases semiabandonades i terres de conreu treballades. "És curiós que es produís el mateix dia", lamenta Eliska Farkova mentre intenta protegir les parcel·les d’olivera i vinya que van sobreviure malament a l’incendi.

El foc de Larouco es va carregar el somni de l’Eliska, una enginyera de paisatge de la República Txeca que va plantar les seves arrels en aquest racó de l’Ourense buidat. Va arribar el 2008 a Galícia per cursar un any de la carrera al campus de Lugo. Allà va conèixer l’Antón, el seu marit, amb qui va iniciar el projecte de vida i de futur que les flames han posat a prova. Es van establir a Lugo, però l’Eliska va començar a interessar-se pel món del vi a través de la vinya que la família de l’Antón tenia a Vilamartín de Valdeorras, amb cellers tradicionals soterrats en coves.

"Gràcies als seus pares em vaig endinsar en la cultura del vi i em va encantar; soc enginyera de paisatge, però sempre m’han agradat el camp i la muntanya". La parella tenia clar que volien viure "d’una altra manera", més en contacte amb la natura, i va ser la pandèmia qui els va donar l’empenta: "Em vaig replantejar la vida", diu, com van fer molts d’altres.

Tenien una filla de dos anys i una altra de camí, i van apostar per l’entorn rural. Així es van instal·lar a O Seixo, on van comprar una casa i més vinyes que els van permetre ampliar l’explotació dels pares de l’Antón, ja traspassats. A més, van veure la possibilitat de complementar el projecte amb una plantació d’olivera, un cultiu en auge. "I aquest és el nostre projecte de vida i de futur", diu, pensant també en les seves dues filles petites, que creixen felices en un entorn natural al qual es neguen a renunciar.

Celler a les coves

"Ens agrada fer vins de manera ecològica, sense additius, però de moment només en fem per a la família, no el comercialitzem. La intenció és posar en marxa un celler a les coves on els meus sogres elaboraven el vi, que és un patrimoni increïble, i volem continuar amb la tradició, però fent un pas més cap a la comercialització", detalla l’Eliska. Entre les vinyes familiars, les que van comprar a O Seixo i altres parcel·les que tenen llogades, van reunir 2,5 hectàrees de vinya a les quals enguany van sumar dues hectàrees més d’olivera que van plantar a la primavera. Les dues plantacions són sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i l’oliverar està subscrit al Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica de Galícia (CRAEGA) perquè la seva filosofia és portar a terme una producció ecològica.

Notícies relacionades

Les cinc claus de la reforma de l’administració de Catalunya: de la reducció de la burocràcia a l’ús de la IA

Feijóo reivindica Mazón com a víctima d’una «caça de bruixes» que li ha donat «una lliçó» a Sánchez i demana a Vox que «faciliti» el substitut

Això feien quan va arribar el foc, el 16 d’agost, un "cop molt gran" que els ha deixat paralitzats. Perquè l’incendi no va poder ser més inoportú. El somni de l’Eliska es trobava en ple procés de certificació per a l’obtenció del segon tram de l’ajuda que li van concedir per desenvolupar l’explotació de la qual és titular. Ara no sap què passarà perquè gran part dels terrenys de cultiu van cremar. "No aconsegueixo parlar amb l’oficina agrària, però tinc l’esperança que estiguin preparats per a aquest tipus d’esdeveniments, i que tot es pugui arreglar i no ens afecti", comenta.

Admet que està trista, però amb ànim, perquè aquest somni els ha donat vida: "Hi creiem i ens sentim molt feliços i realitzats. Galícia per a mi és terra de futur, amb tota la concentració de recursos que té, és meravellosa", s’emociona. "Aquí seguirem, simplement que ara amb més fermesa".