Les Canàries tutelen 470 nois més des de l’ordre del Suprem

La pressió migratòria sobre les Canàries no cessa. Des que el Tribunal Suprem va ordenar el març passat a l’Estat que assumís la tutela de més de mil menors migrants no acompanyats amb dret a protecció internacional, han arribat a les costes de l’arxipèlag prop de 500 infants amb sol·licitud d’asil, mentre que només 30 han sigut traslladats a la Península –tot just un 0,6% del total de nois atesos a la regió. Una xifra que puja, si es tenen en compte els 1.320 menors, asilats o no, que també han arribat a les Canàries aquest any, a més de 5.000. La "saturació" dels centres canaris persisteix. La regió, lluny de veure’s alleujada per les derivacions d’infants asilats ordenades pel Suprem, ha assumit a 470 d’aquests menors més sota la seva cura. S’hi afegeixen 19 més que van arribar diumenge a la matinada al sud de Gran Canària a l’embarcació més gran registrada fins ara a l’illa, amb 251 persones a bord.

Notícies relacionades

El cap de Climatologia de l’Aemet a València admet errors en la dana

El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris

En ple debat sobre el repartiment de la infància migrant entre autonomies –al qual s’oposen deu comunitats autònomes governades pel PP-, les illes han començat a registrar un repunt en l’arribada de pasteres i cayucos impulsat per la millora en les condicions de navegació. D’això ja n’havia advertit el Govern autonòmic, com un argument més que suficient per reclamar celeritat en els trasllats dels infants asilats. Per a les Canàries, "és urgent la distribució solidària entre les comunitats autònomes". Un tema que serà sobre la taula en la reunió amb l’Estat de demà, un dia després que s’aprovi al Consell de Ministres, si no es torça res, el reial decret per detallar el nombre de places d’acollida que ha de tenir cada autonomia i la situació de contingència migratòria de les zones amb una ocupació de recursos que tripliqui la seva capacitat ordinària. Les esperances de les Canàries estan posades en aquest decret: "És fonamental que s’agilitzin les sortides tant dels menors amb protecció internacional com les dels infants que no són asilats però que han de ser derivats a altres llocs", reclamen a l’Executiu autonòmic, on recorden que l’arxipèlag "es va declarar en col·lapse migratori des de juny del 2024". Això ja impossibilita "obrir nous centres d’acollida o aconseguir nous professionals per atendre els infants que arriben a les illes sense un adult".

Per la seva banda, el president canari, Fernando Clavijo, va assegurar ahir que "ni per indici" és comparable la situació de les Balears amb la de les Canàries. Ho va dir després de la negativa de l’arxipèlag mediterrani a acollir els 49 menors que estableix el reial decret procedents de les Canàries, Melilla o Ceuta.