Sánchez es prepara per tornar a unir el bloc d’investidura i aïllar el PP i Vox

Però aquesta no és la visió dels col·laboradors del president del Govern. A la Moncloa insisteixen, com han fet des que va començar aquest convuls mandat, que no hi ha cap majoria alternativa a la que encapçala el PSOE, amb el PP incapaç de sumar un suport diferent del de Vox. Per això Sánchez està convençut que podrà aguantar fins al 2027, amb o sense Pressupostos, i es prepara per activar a curt termini un ampli paquet de mesures amb què recuperar la iniciativa política, tornar a fonamentar el bloc d’investidura i aïllar el partit d’Alberto Núñez Feijóo amb la ultradreta.

Efectes per a les arques

A principis de setembre, probablement en el primer Consell de Ministres del mes, l’Executiu aprovarà la quitació del deute autonòmic, pactat amb ERC i aplicable a totes les autonomies. Es tracta de condonar un total de més de 83.000 milions d’euros, dins una iniciativa en la qual Andalusia seria la comunitat més beneficiada (18.791 milions), seguida de Catalunya (17.104 milions), el País Valencià (11.210 milions) i Madrid (8.644 milions).

Però, més enllà dels futurs efectes per a les arques dels diferents territoris, la quitació col·loca el PP en una situació complicada. Feijóo hi ha deixat clara la seva oposició, però a la Moncloa no contemplen que quan arribi el moment els presidents autonòmics conservadors acabin rebutjant una mesura que també suposa una picada d’ullet a ERC, que va ser el partit que la va impulsar, i a Junts.

Els líders de les dues formacions catalanes han dedicat aquesta setmana bones paraules a Sánchez. "Hi ha coses que estan complint" i "van pel bon camí", va dir Oriol Junqueras sobre la quitació del deute i el traspàs de Rodalies, un altre compromís que van obtenir els republicans a canvi del seu suport a la investidura de Sánchez. "El Govern diu i fa coses que mai hauria imaginat escoltar un ministre espanyol", va assenyalar Carles Puigdemont en al·lusió als esforços perquè el català sigui reconegut com a llengua oficial dins de la UE.

Però el bon clima amb l’independentisme no implica, ni de bon tros, que els Pressupostos s’hagin d’aprovar i es posi fi a les pròrrogues dels últims dos anys. Sánchez s’ha compromès a "presentar" el projecte, però això no significa, segons remarquen els seus col·laboradors, que hagi de sotmetre’l sí o sí a la votació del Congrés, sinó únicament que el negociarà amb els grups parlamentaris i potser passi pel Consell de Ministres. Però les condicions d’alguns aliats es preveuen impossibles de complir. Podem, per exemple, reclama la baixada per llei dels lloguers en un 40%, trencar les relacions diplomàtiques i comercials amb Israel i "no gastar en defensa ni un cèntim més". Junts, que el Govern saldi el deute pendent en inversions a Catalunya, que els postconvergents xifren en 50.000 milions d’euros, un càlcul que l’Executiu central no reconeix.

Des de la Moncloa no es mostren gaire optimistes sobre la sort dels comptes públics de l’any que ve, però tampoc llancen la tovallola. "Lluitarem fins al final. No convé subestimar-nos", diu un ministre. De moment, no obstant, el Govern no ha aprovat el primer tràmit pressupostari, l’anomenat sostre de despesa o camí de dèficit, que ha de ser sotmès a votació del Congrés.

El setembre també portarà el pacte d’Estat contra l’emergència climàtica, anunciat recentment per Sánchez en resposta als brutals incendis que han assolat en les últimes setmanes diverses comunitats. Dimarts passat, una comissió interministerial establirà les bases de la proposta, que el cap de l’Executiu vol debatre després en la pròxima Conferència de Presidents. El PP rebutja l’acord i el titlla de simple "cortina de fum" per "polaritzar" la societat. Sense els conservadors, que governen la majoria d’autonomies i grans municipis, no podrà considerar-se "d’Estat". Els socis del PSOE també han acollit la iniciativa amb fredor. Però fonts de la Moncloa consideren que finalment acabaran donant-li suport. Entre altres motius, per no aparèixer al costat del PP i de Vox en el bloc del "negacionisme del canvi climàtic".

A finals del mes que ve el Consell de Ministres donarà llum verda a la reforma de la justícia, que modifica la llei d’enjudiciament criminal perquè la instrucció dels processos penals deixi d’estar en mans dels jutges i passi als fiscals. Es tracta d’una mesura molt polèmica, i més en un moment en què el Govern rep males notícies dels tribunals a causa de l’anomenat cas Koldo, que implica Cerdán i José Luis Ábalos, exministre de Transports. Però en el Ministeri de Justícia creuen que tenen tot el bloc d’investidura del seu costat.

Abolició de la prostitució

Notícies relacionades

Illa programa una cimera per encarar el nou curs polític

El PP defineix la quitació del deute del FLA com «una altra amnistia comptable» als independentistes

La reobertura del curs polític implicarà també, finalment, un heterogeni conjunt d’iniciatives. La reducció de la jornada laboral impulsada per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, màxima representant de Sumar en el Govern. Les mesures contra la corrupció anunciades per Sánchez després de l’entrada a la presó de Cerdán tenen la creació de l’Agència Independent d’Integritat Pública com a principal novetat. I la llei del tabac, que pretén convertir les terrasses de l’hostaleria, els centres educatius i les instal·lacions esportives en zones lliures de fum.

I l’avantprojecte de llei per abolir la prostitució, que penalitzaria els clients i tota mena de proxenetisme. La proposta ja va ser tombada el maig de l’any passat amb els vots en contra de Sumar, entre altres grups. Però ara el Govern l’ha recuperat com a reacció als infames àudios entre José Luis Ábalos i Koldo García, en els quals tots dos es reparteixen dones com si fossin objectes.