Illa encara l’esprint final de l’any amb una bateria de lleis pendents

L’Executiu socialista, condicionat pels acords amb ERC i els Comuns que van facilitar la seva arribada a la Generalitat, ha hagut de prendre la iniciativa i teixir les complicitats que permetin encarar l’aprovació de lleis clau, com la regulació del lloguer de temporada. Altres iniciatives semblen encarrilades per veure la llum abans de final d’any. Amb set plens ordinaris agendats per endavant –i la possibilitat de convocar sessions extraordinàries–, el calendari és just i el Parlament encara una tardor plena de deures.

L’embolic de la taxa turística.

El primer ple previst és el del 30 de setembre, de manera que els grups parlamentaris tenen poc més d’un mes per resoldre l’embolic de la taxa turística de cara a la pròxima liquidació de l’impost, a l’octubre. La qüestió va suposar un cop per al Govern quan la Cambra va validar el decret de la pujada de la taxa però va rebutjar per sorpresa i amb els vots en contra de Comuns –i l’inesperat no de Junts– l’ajornament del nou model.

L’episodi va obligar l’Executiu a rectificar amb un decret que manté el sistema actual fins a l’octubre. Ara el Govern ha d’aconseguir un consens amb ERC i Comuns –que ja han exhibit les seves diferències en aquest tema– per pactar una nova llei que serveixi per modificar definitivament la taxa. En cas que no ho aconsegueixin abans de final d’any, l’increment no seria vigent fins a la següent liquidació, el mes d’abril del 2026.

La llei de memòria democràtica.

Amb la caiguda de la legislatura de Pere Aragonès i l’avançament de les eleccions catalanes el 2023, moltes normes van decaure. La llei de memòria democràtica es va frenar. Aquest estiu, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va anunciar que els grups parlamentaris s’han conjurat perquè la norma estigui a punt a la tardor. Aquesta llei ha passat per les mans dels quatre últims consellers de Justícia: Ester Capella (ERC), Lourdes Ciuró (Junts), Gemma Ubasart (ERC) i Espadaler (PSC-Units). Per agilitzar els tràmits, l’actual Govern socialista va presentar el mateix text que va elaborar l’anterior Executiu republicà.

Regulació del lloguer de temporada.

El Govern es va comprometre amb ERC, els Comuns i la CUP a impulsar abans de final d’any una llei que posi límit als lloguers de temporada i d’habitacions, una fórmula cada cop més utilitzada per esquivar els límits de preus en 271 municipis declarats com a zones tensionades. Si bé la intenció inicial era tenir aprovada aquesta llei abans de l’estiu, la cosa s’ha allargat. Serà el segon intent de regular aquest tipus de lloguer des de Catalunya, ja que just abans de les eleccions catalanes el Govern d’Aragonès va veure com l’abstenció del PSC i de Junts va tombar el decret, llavors pioner, per regular-lo.

Pressupostos de 2026.

No per poc habitual deixa de ser una exigència. Els pressupostos de la Generalitat, la pedra angular del projecte de tot Govern, haurien d’estar aprovats abans del 31 de desembre per entrar en vigor l’1 de gener. El Govern s’ha fixat el repte d’aconseguir-ho, mentre que els seus socis –ERC i Comuns– es mostren escèptics i pressionen perquè compleixi els acords d’investidura abans d’asseure’s a parlar d’altres negociacions. Els agents econòmics i socials han exigit a Illa que Catalunya arribi al 2026 amb uns nous comptes públics que el president ha ordenat que comencin a abordar-se al setembre.

L’última vegada que la Cambra catalana va fer els deures a temps en aquesta qüestió va ser per als de 2022, quan el Govern de coalició d’ERC i Junts va aconseguir, amb l’abstenció dels Comuns, aprovar-los abans del Nadal de 2021. Però per trobar el seu precedent hem de remuntar-nos a 2010, amb el president socialista José Montilla.

Notícies relacionades

Koldo va mediar perquè el Port de Bilbao donés 5.000 euros de patrocini

El PP vol prohibir l’indult en delictes de terrorisme

Recuperar el decret que prioritza les energies renovables.

El Govern també busca convalidar en el Parlament, abans de final d’any, un nou decret que regula els camps de bateries i que declara les energies renovables com a prioritàries. En l’últim ple abans de les vacances d’estiu l’Executiu es va veure obligat a retirar in extremis la votació per falta de suports, ja que no comptava amb el d’ERC després de la comissió bilateral sobre finançament singular que els republicans van titllar d’insuficient. Al no poder convalidar el decret dins dels terminis previstos, la norma haurà de tornar a passar pel Consell Executiu abans de ser sotmesa al Parlament en els 30 dies següents.