Persecució rocambolesca

El titular del jutjat d’instrucció 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, va impulsar dilluns passat, en plenes vacances judicials, la imputació de Cristina Álvarez i Begoña Gómez, per un delicte de malversació de cabals públics. El fet: Álvarez hauria fet presumptament treballs per a la dona del president del Govern que es van desviar de funcions protocol·làries, de seguretat i agenda. És a dir: se li van pagar diners públics per tasques al servei de la dona del president diferents de les que havia de prestar.

El 5 de maig passat, Peinado va rebutjar precisament la petició de l’acusació popular de Vox de procedir a l’esmentada imputació, posició que acaba de modificar amb la citació a Gómez i Álvarez a declarar el 10 i 11 de setembre respectivament. En rigor, ja a mitjans de la seva instrucció, Peinado va exhibir les seves contradiccions sobre imputar Álvarez. Després de la declaració testifical del 18 de desembre del 2024, les acusacions populars van sol·licitar imputar-li delictes de tràfic d’influències i malversació de cabals públics.

El fet que Álvarez actués com a assessora de Gómez en gestions per a la càtedra extraordinària que va codirigir a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) no la fa sospitosa del delicte de tràfic d’influències ni de malversació de cabals públics, va apuntar en una interlocutòria del 8 de gener del 2025. Allà sostenia el jutge que l’existència d’e-mails (de l’assistent a patrons de la càtedra) "no ha d’implicar que pugui ser ni cooperadora necessària". Descartava Peinado, doncs, que Álvarez pogués cometre indiciàriament aquests delictes.

Però 19 dies més tard, el 28 de gener del 2025, decidia en una interlocutòria imputar Álvarez per tràfic d’influències i corrupció en els negocis. ¿Què va portar a canviar de criteri el jutge? Res de nou. Es va basar en la mateixa declaració del 18 de desembre del 2024 i en "altres diligències". Llavors, Vox havia presentat el 20 de gener del 2024 una altra querella contra Álvarez, Francisco Martín Aguirre (el seu superior a la Moncloa) i Begoña Gómez, per delicte de malversació, que s’uneix a les que instrueix Peinado, que l’admet a tràmit el 5 de maig passat.

El jutge acaba rebutjant la querella per malversació contra Álvarez i Gómez. En canvi, creu que la situació és diferent per al tercer querellat, Francisco Martín Aguirre, "per la seva aparent participació en el nomenament" d’Álvarez, per a l’exercici de funcions privades de Gómez, "amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat, i per tant amb fons públics".

¿Què ha passat perquè dilluns passat el jutge torni a canviar de criteri i ara sí que les imputi totes dues? Segons explica, passa que el 12 de juny passat la secció 23 de l’Audiència de Madrid va resoldre un recurs d’apel·lació de la defensa d’Álvarez, segons el qual "potser [Álvarez] no està cometent malversació". Però, la secció 23 va molt més enllà del que havia anat fins aleshores Peinado: "Una clara i palmària desviació de les tasques d’un funcionari públic respecte del que haurien de ser les seves funcions d’ajuda, de mera col·laboració i acompanyament institucional, de seguretat i protocol, a la persona lligada per vincles maritals amb el president del Govern, pot haver sigut voluntàriament utilitzada, des d’un inici, com un indegut suport o desviació de recursos públics en favor exclusivament d’interessos privats i, que és més important, oferts des d’una estructura institucionalitzada de poder com és la Secretaria General de la Presidència del Govern".

Els magistrats afirmen que des de l’esmentada estructura de poder "podria permetre inferir la solidaritat amb l’actuació de la principal investigada [Begoña Gómez], mentre reforça davant tercers el caràcter prevalent de la seva conducta", apuntalant "l’àuria d’indubtable influència" com a dona del president.

Fer seure el ministre de Justícia

Peinado va aportar aquesta interlocutòria a la Sala Segona del Suprem per reforçar la seva petició de fer seure al banc dels acusats el ministre de Justícia, Félix Bolaños. Però la sala, presidida i amb ponència del pròxim president, Andrés Martínez Arrieta, va rebutjar l’exposició de Peinado. I també qüestiona, sense tancar l’assumpte, les consideracions de la interlocutòria de la secció 23 de l’Audiència de Madrid, incloent-hi la construcció que es fa amb el delicte de malversació en la presumpta desviació de treballs per a Gómez.

Notícies relacionades

Puigdemont confia que Sánchez obtingui l’oficialitat del català a la UE

Menors migrants es neguen a sortir de les Canàries per la lentitud del procés

Però ara, Peinado justifica la imputació d’Álvarez i Gómez precisament per la interlocutòria del 12 de juny, després que la Sala Segona va retreure que no hagués aclarit on treballava exactament Álvarez a la Moncloa. Peinado, doncs, s’escuda en l’Audiència de Madrid per centrar el focus en un fet que podria semblar menor, però que creu poder portar a judici oral: la desviació de treballs de l’assistenta.

El proper 16 d’octubre s’acaba la pròrroga de sis mesos de la causa de Begoña Gómez aprovada el 16 d’abril passat. Alhora, prepara la interlocutòria per demanar una nova pròrroga de sis mesos.