L’Audiència Nacional considera «una greu amenaça per a la seguretat» el líder musulmà que va ser símbol de «la repressió política» d’Espanya per als nacionalistes

Però, el 14 de maig passat, la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional va confirmar la decisió del Ministeri de l’Interior de Fernando Grande-Marlaska d’expulsar Said Badaoui i prohibir-li l’entrada a Espanya durant 10 anys, al considerar que la seva permanència «suposa una greu amenaça per a la seguretat pública». Creu que hi ha «prou dades» sobre la seva radicalització i «el seu suport a la doctrina salafista radical». Per això, els magistrats no tenen cap dubte que l’activitat d’aquest líder musulmà és «constitutiva d’una amenaça real, actual i prou greu per a la seguretat pública, i afecta interessos fonamentals de la societat».

L’advocat Benet Salellas, que exerceix la defensa d’aquest activista musulmà, que residia a Catalunya des de feia més de 30 anys, va considerar que l’expulsió era una «represàlia per l’activitat pública com a defensor dels drets humans de la comunitat musulmana» i «per les crítiques fetes a les institucions i a la Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat». En el seu recurs, aquest lletrat destacava precisament que diferents «organitzacions de la societat civil catalana i el mateix Parlament de Catalunya» havien fet públic el seu suport a Said Badaoui, fet que segons la seva opinió evidenciava que aquest ciutadà era «una figura rellevant en termes d’enllaç entre la comunitat islàmica, les institucions i la societat», i que treballava per la cohesió social i els drets dels musulmans.

No estava imputat

També el lletrat ressaltava que el seu defensat mai havia sigut investigat, ni imputat, «ni de bon tros jutjat per cap delicte contra l’ordre públic o la seguretat nacional, ni de cap altre tipus». Al·legava finalment que Said Badaoui no suposava «cap risc per a la seguretat nacional ni l’ordre públic i que, en aquest sentit, l’Administració autonòmica, mitjançant la seva Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme, havia emès un informe en el qual es negaven les conclusions assolides per la Policia Nacional».

No obstant, l’informe de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia (CNP) conclou que aquest líder musulmà «predica el salafisme més ortodox en la seva comunitat» i que és fins i tot un dels «principals referents a Espanya». Per això, «la seva influència ha sigut tal que, des de la seva arribada s’ha produït un augment del radicalisme a la regió de Tarragona a causa del seu discurs».

Said Badaoui, sempre segons l’informe d’antiterrorisme, «ha dut a terme durant anys proselitisme i reclutament, especialment amb els col·lectius més vulnerables i manipulables. Presta especial atenció als menors, en concret als menors no acompanyats (menes), principalment d’origen marroquí. Sota una aparença de presumpta tasca d’assistència religiosa, els adoctrina en el salafisme més radical aprofitant la seva situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, són diversos els casos en els quals ha exercit com a educador d’aquest tipus de joves», conclou el document policial.

Els agents ressalten, a més, que Said Badaoui «el juliol del 2020 va portar a terme una gira per les comunitats salafistes de diversos països europeus (França, Alemanya i els Països Baixos) per predicar un discurs d’odi a Occident i de segregació». La policia destaca, en el mateix sentit, que aquest líder musulmà considera que el contacte «amb els no musulmans o infidels s’ha de reduir i evitar-se en la mesura possible». També va mantenir vinculacions «amb individus radicals», i va publicar una fotografia el 12 de maig del 2020 en una xarxa social en la qual es pot observar «com aixeca el dit índex assenyalant cap amunt, fent el gest de la unicitat (tawhid), mostra inequívoca d’aquest tipus de simbologia de la seva pertinença al salafista combatent, així com una connexió amb les doctrines més extremes de l’islam».

La xaria

L’expulsió de Said Badaoui al Marroc, el seu país d’origen, es va fonamentar en la investigació desenvolupada per la Comissaria General d’Informació, que el va acusar de realitzar adoctrinament en la seva comunitat de postulats radicals progihadistes. En concret, el sospitós va instar els fidels de la seva mesquita «a viure d’acord amb la llei islàmica [xaria] i no d’acord amb l’ordenament jurídic espanyol», diu la denúncia policial.

Notícies relacionades

Puigdemont confia que Sánchez obtingui l’oficialitat del català a la UE

Menors migrants es neguen a sortir de les Canàries per la lentitud del procés

Finalment, els agents van revelar les suposades vinculacions d’aquest líder musulmà, que era molt actiu en les xarxes socials, «amb individus radicals relacionats amb el terrorisme», alhora que ha mirat de «desestabilitzar l’Estat espanyol i les seves institucions», ja que va promoure «la no integració, l’odi a Occident i la conflictivitat social».

A preguntes d’aquesta redacció, l’advocat Salellas ha confirmat que ha recorregut davant del Tribunal Suprem la decisió de l’Audiència Nacional: «És un atropellament als drets humans», ha conclòs el lletrat.