Els incendis arrasen 200.000 hectàrees en els últims quatre dies

Espanya crema de manera incontrolada. Almenys 250.000 hectàrees s’han cremat al país des del començament d’any comptant les 138.000 quantificades pel Ministeri per a la Transició Ecològica fins al 10 d’agost i les dades ofertes pels diferents governs autonòmics de les tres grans zones amb focs iniciats posteriorment i actius aquesta setmana: 66.500 a Ourense, 31.500 a Molezuelas de la Carballeda (Zamora) i 15.000 a Jarilla (Càceres).

El Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS), del programa Copernicus, va actualitzar ahir les seves dades i va elevar les xifres esmentades: situa en 344.417 les hectàrees que s’han cremat a Espanya en els 224 incendis produïts aquest any. El 14 d’agost, Copernicus situava la dada en 148.205 hectàrees, per la qual cosa es dedueix que els satèl·lits d’EFFIS han avaluat que la superfície cremada aquests últims quatre dies és superior a les 200.000 hectàrees.

Les 344.417 hectàrees calcinades són un rècord des de l’inici de la sèrie, el 2006, i corresponen al 0,7% de la superfície total del país. A més, segons la mateixa font, se supera amb escreix la mitjana de 80.000 hectàrees afectades anualment al país per incendis. Així, Espanya encapçala la llista de la UE en àrea afectada el 2025, per davant de Portugal (216.214 hectàrees), i els satèl·lits comunitaris només han detectat un any amb tant territori cremat en un únic país: Portugal el 2017, amb mig milió d’hectàrees.

L’extensió de les flames s’ha disparat exponencialment les últimes setmanes. Abans dels incendis de Galícia i Castella i Lleó, a principis d’agost, s’havien registrat 45.285 hectàrees afectades. Entre el 5 i el 12 d’agost, Copernicus va comptabilitzar unes 100.000 hectàrees més, i l’última setmana se n’han sumat 200.000 més. En els últims 20 anys de registres de Copernicus, mai s’havia cremat tanta superfície en una sola campanya a Espanya. El 2022, l’any més devastador des del 2006, es van cremar 306.555 hectàrees, una xifra que ja ha sigut superada aquest any. I xifra només superada el 1994, quan es van superar les 437.000 hectàrees calcinades, segons dades del Ministeri d’Agricultura.

La ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va explicar ahir que el seu departament ha quantificat 138.000 hectàrees fins al 10 d’agost amb la informació de les comunitats autònomes, i que fins d’aquí uns dies no es disposarà de les dades dels incendis declarats a partir de l’11 d’agost. Segons va explicar Aagesen, ahir hi havia 40 incendis actius, 23 dels quals eren "especialment preocupants".

La ministra també va explicar que l’operatiu contra el foc compta amb 1.500 efectius de l’UME i 2.000 més de suport, 500 efectius addicionals i 100 de l’armada. A més de 5.000 guàrdies civils i 375 policies nacionals. I va aprofitar per donar les gràcies als Països Baixos, Alemanya, França, Txèquia i Eslovàquia per l’ajuda oferta.

Així, Galícia continuava ahir en alerta amb més de 66.500 hectàrees, un 20% de la superfície cremada a tot Espanya. Però el lleuger descens de temperatures, sumat a un increment dels mitjans d’extinció, va permetre un respir enmig de tanta tragèdia. Tot i que els grans incendis d’Ourense continuaven fora de control, es va aconseguir contenir l’avenç de les flames en la majoria, tret de dos fronts que es continuaven propagant imparables: el foc de Larouco i el de Carballeda de Avia, tot i que es mantenien actius els focs de Chandrexa, Oímbra, A Mezquita i Maceda, així com els tres focus a Vilardevós.

"La situació és una mica millor", va explicar ahir la conselleira de Medi Rural, María José Gómez. El risc d’incendi continuava sent molt alt, però des de la Xunta van reconèixer que s’obria "una finestra d’oportunitat per veure la llum al final del túnel", informa Paula Pérez.

Fum intens

A Zamora la jornada d’ahir es va centrar –després de deixar enrere els incendis de Puercas i Molezuelas– en l’extinció del foc desencadenat a Porto dijous i que colpeja durament la comarca de Sanabria, al límit amb Ourense i Lleó. La zona es va mantenir durant tot el dia sota un fum intens que va obligar les autoritats a recomanar l’ús de mascareta i va impedir l’actuació dels mitjans aeris. D’aquesta manera, efectius de l’UME, quadrilles terrestres i bombers van treballar durant tota la jornada per evitar que cremessin els nuclis urbans. A última hora de la tarda, la Junta va confirmar que no s’havien produït danys personals ni materials, informa Luis Garrido.

Notícies relacionades

La directora de Protecció Civil es regira contra el PP per dir-li «piròmana»: «Aquells que no aporten que s’apartin»

La fiscalia investiga «l’absència de plans de prevenció» d’incendis després de «la situació desastrosa» d’aquest estiu

Ahir la climatologia també va anar al rescat a Astúries, amb temperatures més baixes i amb algunes pluges que van facilitar la lluita contra les flames. "S’obre una finestra d’oportunitat amb la pluja d’anar rematant els incendis actius, que en són set", va assegurar Adrián Barbón, el president asturià. Un optimisme moderat, ja que hi havia preocupació pels focs que venien des de Lleó, molt més descontrolats, informen Xuan Fernández i Vicente Montes.

A Extremadura, el foc de Jarilla (Càceres) ahir continuava arrasant les valls d’Ambroz i Jerte, i ahir a la nit va saltar a Castella i Lleó. Tot i que continuava actiu, ahir es va començar a albirar una mica d’esperança amb la pujada de la humitat i la baixada de la temperatura. Així, tot i que el flanc nord continuava descontrolat, va millorar la situació a la zona oest. Al tancament d’aquesta edició, el de Jarilla era l’únic incendi actiu a Extremadura després d’una setmana amb fins a 12 incendis simultanis que han calcinat 35.000 hectàrees en set dies, informen G. M. / S. P. / C. G. / M. Á. M.