El Govern assumeix que les exigències dels socis compliquen els Pressupostos

La setmana passada, durant la roda de premsa que va fer abans de marxar de vacances a Lanzarote, el cap de l’Executiu va anunciar que presentaria els comptes públics per al 2026. El mateix va dir fa un any, i també en fa dos, i en tots dos casos el seu desig va quedar en no res. La situació no ha canviat d’aleshores ençà. Al contrari. Fonts de la Moncloa consideren que ara és fins i tot més difícil tirar endavant els Pressupostos, dins d’una conjuntura que traspua aires de final de cicle després de l’escàndol de corrupció de Santos Cerdán, l’exsecretari d’Organització socialista que és a la presó acusat de cobrar comissions a canvi d’obres públiques.

«No se sap mai, però ara mateix veiem molt difícil que es puguin aprovar els comptes de l’any que ve», explica un membre del Govern. Els socialistes asseguren que ho volen intentar, però davant les seves escasses possibilitats ja posen tota mena de benes preventives sobre la futura ferida.

Després de l’anunci de Sánchez, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, principal responsable del projecte pressupostari, ja va deixar clar que aquest només se sotmetria a votació en cas que tingués garanties de prosperar al Congrés. «No es pot disparar el tret de sortida si no és amb la seguretat que un té capacitat de poder-los aprovar», va dir Montero, cridada a deixar el Govern els mesos vinents per presentar-se a les eleccions andaluses, que seran el pròxim estiu com a molt tard.

En tot cas, per al Govern la importància econòmica d’uns nous comptes que acabin amb les pròrrogues de les del 2023 és escassa. D’una banda, perquè hi ha els fons europeus de recuperació, el cinquè desemborsament dels quals, de 24.000 milions d’euros, s’acaba d’aprovar. I, de l’altra, perquè les xifres macroeconòmiques, que Sánchez ressalta quan en té oportunitat, desmenteixen la necessitat d’uns nous Pressupostos. Espanya, va insistir el president la setmana passada, lidera el creixement a tota la Unió Europea i bat rècords d’ocupació.

La importància és sobretot política. Els comptes del 2026 permetrien al Govern emetre el missatge de fortalesa que tant li cal. Tot i així, Sánchez ha tornat a sobreviure després de l’escàndol de corrupció que afecta Cerdán i José Luis Ábalos, exministre de Transports i antecessor del navarrès com a secretari d’Organització socialista, i frustra les esperances del PP que hi pogués haver un avanç electoral. Almenys ara com ara, perquè molts dirigents socialistes reconeixen que la sort d’aquest convuls mandat depèn del fet que hi hagi, o no, noves revelacions judicials sobre aquesta trama a l’antiga cúpula del partit.

Condicions inassumibles

«Continuem. Amb excepcions com ara el decret antiapagades a finals de juliol, tirem endavant gairebé totes les votacions al Congrés, malgrat les dificultats. No hi ha una majoria alternativa, perquè el PP només es pot entendre amb Vox. Així que, amb Pressupostos o sense, aquesta legislatura arribarà fins al 2027», resumeixen a la Moncloa, on ja es prepara una bateria de mesures socials al setembre per intentar recuperar la iniciativa.

Però també hi ha en el Govern i el PSOE nombrosos càrrecs que consideren que els comptes s’han de presentar tant sí com no, es guanyin o es perdin, perquè només el gest ja comportaria un missatge d’enorme rellevància política: serviria d’esbós del programa electoral, abocaria els socis a retratar-se entre continuar recolzant o alinear-se amb el PP i Vox i dispararia el tret de sortida a la precampanya de les generals.

No solament els socialistes, alguns dels quals dins del cercle més pròxim a Sánchez, abonen aquesta tesi. També la defensa Podem; els seus quatre diputats són, com la resta del bloc d’investidura, imprescindibles per aprovar qualsevol iniciativa al Parlament. Els morats consideren que si el president del Govern presenta els Pressupostos, sent evident que seran tombats a la cambra baixa, significarà que les eleccions són a tocar.

El partit liderat per Ione Belarra reclama per negociar els Pressupostos la baixada per llei dels lloguers en un 40%, trencar relacions amb Israel i no gastar en defensa «ni un cèntim més d’euro». El Govern considera «inassumibles» aquestes condicions.

Junts no ho posa fàcil

Notícies relacionades

El Govern impugna el veto a les festes musulmanes a Jumella i acudirà als tribunals si el PP no l’anul·la

La Fiscalia demana imputar Leire Díez per intent de suborn a fiscals

Junts tampoc fa que sigui senzill. Els postconvergents demanen que abans de res el Govern saldi el deute pendent en inversions a Catalunya, que xifren en 50.000 milions d’euros. Els socialistes no reconeixen aquest càlcul. La formació de Carles Puigdemont també exigeix tant l’oficialitat del català a la UE com l’aplicació de la llei d’amnistia a l’expresident de la Generalitat, dues mesures que no depenen de l’Executiu.

I ni aliats que s’han mostrat els últims dos anys molt més estables, com ara ERC, donen senyals d’estar disposats a avalar uns nous comptes públics. L’única excepció dins del bloc d’investidura és el PNB. Els nacionalistes bascos esperen la trucada per asseure’s a negociar, però alhora reconeixen en privat que resulta «gairebé impossible» que els Pressupostos de l’any que ve tirin endavant. n