Junts se centra a negociar amb Sánchez i rebutja pactar amb Illa

A Catalunya, el Govern d’Illa no confia en el suport de Junts per tirar endavant els comptes, dona preferència als seus socis prioritaris –ERC i els Comuns– i tampoc els postconvergents tenen cap intenció d’entrar en una negociació real amb l’Executiu. El propòsit del partit liderat per Carles Puigdemont és presentar-se com a alternativa al PSC, i per aquesta raó no li interessa arribar a pactes amb la formació. L’estratègia del nou curs polític serà continuar marcant-lo de prop, malgrat que en la legislatura anterior les dues formacions s’havien arribat a posar d’acord en diverses qüestions sectorials.

Una altra cosa és que Junts es presenti a cap reunió si el Govern el cita i que ho faci amb propostes sota el braç, però les expectatives d’entesa són nul·les. "No ens han dit res. En la darrera negociació –l’any passat– ens van trucar i hi vam anar, però va ser una reunió de tràmit, amb cap dada", lamenten fonts de la direcció del grup parlamentari, que preveuen que aquest any s’acabarà produint la mateixa circumstància.

Participar en les reunions i presentar propostes legislatives alternatives al Govern permet a Junts no quedar encasellat tot sol en el paper de "barrufet rondinaire", cosa que rebutgen. La incidència que tenen en el Parlament, però, és baixa tenint en compte l’actual aritmètica: el PSC, ERC i els Comuns sumen majoria, i els independentistes tampoc sumen.

La formació defensa que si no pot fer una oposició més proactiva és perquè aquests tres partits s’alien per mirar d’entorpir les seves propostes en la Junta de Portaveus de la Cambra catalana, i descarten que la seva aliança amb el PSOE a Madrid els condicioni d’alguna manera. "Posem tots els temes sobre la taula sense gens de por i sense que ens tremoli res. Som durs i crítics quan hi ha abusos i, com a grup parlamentari, tenim les mans deslligades per treballar amb tota la força", defensen les mateixes fonts.

Els comptes de Sánchez

L’escenari és diametralment oposat a Madrid. A la capital d’Espanya els vots de Junts sí que són imprescindibles per a l’acció legislativa de Sánchez i, tot i que les relacions no passen pel seu millor moment, no es preveu una ruptura a curt termini. En la seva última aparició pública, a França, Puigdemont va avisar el PSOE que no pot donar els seus vots per descomptats, però el seu discurs va quedar molt lluny de semblar un ultimàtum. Ni el baix compliment dels acords ni els casos de corrupció que han assetjat Sánchez han desbaratat una aliança que per als postconvergents és estratègica.

Actualment, el Congrés dels Diputats és l’única cambra on tenen un paper institucional influent, ja que al Parlament estan fora de la majoria que sustenta Illa i, en el terreny municipal, l’alcaldia més important que tenen és la del municipi de Sant Cugat del Vallès.

Pendents dels Pressupostos

Abans de començar les vacances d’estiu, Sánchez va confirmar que mirarà d’acordar i de presentar els Pressupostos del 2026; serien els seus primers comptes de la legislatura dos anys després de ser investit, tot i que també va defensar que no convocaria eleccions anticipades si no aconseguia tirar endavant aquests comptes. Si s’acaba obrint la negociació, ningú dubta que Junts participarà en les converses, però també es dona per descomptat que les condicions que posarà sobre la taula seran substancialment més fortes.

Fa just un any, els set diputats de Puigdemont al Congrés van tombar la senda d’estabilitat, el pas previ a elaborar els comptes. Llavors van demanar mecanismes per compensar la baixa execució dels últims Pressupostos, i fins i tot van arribar a xifrar en 50.000 milions el "deute pendent". Sobre les noves xifres encara no s’han pronunciat públicament, però la màxima que els guiarà serà la mateixa que deien llavors: "Primer pagar i després negociar".

Més enllà de la duresa discursiva, però, els pressupostos generals de l’Estat són la principal arma que té Junts –igual que la resta de socis de Sánchez– per forçar el PSOE a complir els pactes pendents, ja que el balanç a mig mandat està en números vermells. L’amnistia encara no ha servit perquè Puigdemont pugui tornar a Catalunya, i tampoc s’han fet efectives altres carpetes importants per a Junts com la de l’oficialitat del català a la UE i el traspàs de competències en immigració a la Generalitat. Que hi hagi algun avenç en aquestes tres qüestions és important perquè Puigdemont pugui justificar el canvi d’estratègia del juliol del 2023, ja que abans de les últimes eleccions generals el partit vetava els pactes amb els socialistes.

Imatge de "partit útil"

Notícies relacionades

L’arquebisbe de Tarragona adverteix Vox: «Un xenòfob no pot ser un veritable cristià»

La policia investiga la trama russa de blanqueig de la Costa Brava per la compra de dues naus industrials a Quart

A banda de les grans qüestions, per als de Puigdemont també és rellevant el dia a dia parlamentari, perquè és una manera de poder vendre’s com a partit útil. Per aquest motiu, Puigdemont ara parla del "mètode Junts". L’estratègia, segons va assenyalar l’expresident en la seva última aparició pública, es basa a plantejar-se "quatre preguntes bàsiques" abans de decidir el seu vot en qualsevol iniciativa: si és "positiva" per als catalans, si "respecta" les competències de la Generalitat, si és "útil" per a la independència i si s’han tingut en compte les seves propostes durant la negociació.

Els postconvergents han descartat moltes vegades afegir-se a una moció de censura amb el PP i Vox per rellevar el socialista del poder i han arribat a qualificar de "fantasia" aquesta possibilitat. El que sí que podrien fer és dificultar la continuïtat de Sánchez torpedinant-li l’agenda legislativa, com ja han fet més d’una vegada. L’alternativa a continuar recolzant Sánchez, però, no és atractiva per a Junts, perquè podria perdre la seva principal plaça de poder.