El TC esperarà al TJUE per abordar els recursos contra el no a l’amnistia

El que sí que haurà de resoldre al setembre és si concedeix o no les mesures cautelars sol·licitades: la suspensió de l’ordre de detenció en territori espanyol per a alguns d’ells (Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig), que permetreia el seu retorn a Espanya sense risc que la policia apliqui l’ordre del jutge d’instrucció, Pablo Llarena, i els arresti, tenint en compte que tant la Sala Penal com el propi instructor han rebutjat aplicar l’amnistia al delicte de malversació.

Tot i que ha pogut fer-ho

Per cert, tot i que ha pogut fer-ho, el magistrat Pablo Llarena va decidir no cursar una euroordre a Bèlgica per detenir Puigdemont, un reconeixement de facto que tornaria a aconseguir un fracàs, perquè les autoritats belgues desatendrien la seva sol·licitud. Si ho van fer durant vuit anys, ¿per què no ho haurien de fer ara amb una llei d’amnistia vigent?

Però, més enllà de la decisió que adopti sobre la mesura urgent, el TC, segons fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO, entrarà a resoldre els recursos d’empara una vegada que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dicti sentència sobre les qüestions prejudicials plantejades per diferents institucions: Tribunal de Comptes, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i Audiència Nacional.

Fonts del TJUE que van escoltar els arguments de totes les parts en sessions públiques al juliol han deixat saber que aspiren a dictar sentència ben aviat. Aquesta informació és la que es considera rellevant per deixar la resolució dels recursos d’empara per després de conèixer la sentència. En aquesta seqüència, el TC en tindria, doncs, l’última paraula.

¿Per què és això rellevant? Perquè, a part de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat –sobre desordres públics en ponència del jutge Leopoldo Puente–, la Sala Penal ha anunciat en la seva interlocutòria de rebuig a aplicar l’amnistia al delicte de malversació que, si el TC estima les empares –és a dir, les concedeix–, no obeirà. ¿I quin instrument pot treure’s de la màniga? El que ja ha dit en l’esmentada interlocutòria, de l’1 de juliol del 2024, és a dir, que elevarà una qüestió prejudicial al TJUE sobre la malversació. Seria l’intent d’erigir la tercera muralla contra l’aplicació de la llei d’amnistia.

Els magistrats Manuel Marchena i Pablo Llarena van dissenyar el que s’anomena una "triple muralla" jurídica i processal contra l’aplicació de l’amnistia.

La primera ha sigut directa: el rebuig directe d’aplicar l’amnistia com a tal al delicte de malversació. Queda fora de l’amnistia. I s’ha permès el luxe de dir que és la llei la que exclou el delicte. Però no va ser més que una interpretació deforme d’aquella llei.

La segona va ser el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat que pivota sobre els desordres públics.

I la tercera és la bala que queda a la recambra: el plantejament d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el cas que el Tribunal Constitucional concedeixi l’empara, és a dir, que consideri que l’amnistia és aplicable a la malversació.

En els raonaments de la interlocutòria de la sala, de la qual Marchena va ser ponent, s’adverteix que s’elevarà si el TC declara aplicable l’amnistia.

La desconnexió de Catalunya

L’argument d’aquesta qüestió prejudicial és, segons la interlocutòria citada, que Catalunya, amb la declaració d’independència, suspesa, es va separar d’Espanya. "La desconnexió va existir, tot i que durés només uns segons, i va encloure un greu perill d’afectació dels interessos financers" de la Unió Europea (UE).

Un raonament com aquest evidencia que es pretén utilitzar una qüestió prejudicial com a instrument d’obstrucció. Ja en el cas de la sentència del TC sobre els eros d’Andalusia, l’Audiència de Sevilla, assessorada discretament per membres de la Sala Penal del Suprem, ha elevat una qüestió prejudicial al TJUE per atacar l’autoritat del TC i justificar el fet que ha passat un any des de la sentència sense que hagi dictat, com era preceptiu, una nova sentència en línia amb la del TC.

Notícies relacionades

L’oposició posa nota al primer curs d’Illa: Junts el «suspèn», el PP ho veu una «estafa» i els Comuns l’envien «al setembre»

Les cinc raons per les quals el Suprem va tombar la prohibició del vel islàmic que ara proposa Junts

En resum: després de l’admissió a tràmit dels recursos d’empara ja assenyalats, sense entrar en el fons, excepte en referència a la mesura cautelar sol·licitada, el TC resoldrà entre setembre i octubre les qüestions d’inconstitucionalitat plantejades per la Sala Penal del Suprem, les elevades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’Audiència Nacional i el recurs d’inconstitucionalitat d’Aragó.

I, una vegada coneguda la sentència del TJUE, arribarà la decisió sobre la concessió dels recursos d’empara. Tot plegat enmig de les escaramusses amb la Sala Penal del Suprem, una Sala que a partir de setembre deixarà enrere, amb la presidència d’Andrés Martínez Arrieta, l’era de Manuel Marchena.