El camí contra la radicalització

Una investigació de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra i les universitats de Còrdova, Granada i Burgos intenta donar-hi resposta. L’estudi, publicat a la revista Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression s’emmarca en el projecte CAMINS i ha analitzat 200 declaracions policials, 50 entrevistes semiestructurades a familiars, amics i persones de l’entorn, 123 evidències tecnològiques, 25 proves físiques, 18 proves virtuals i diversos informes.

Els resultats han de permetre millorar els plans actuals de prevenció d’extremismes violents i desenvolupar noves eines d’avaluació del risc per comprendre millor els mecanismes que afavoreixen la radicalització, indica el cos policial en un comunicat.

La investigació es va centrar en els deu membres de la cèl·lula. Es van estudiar tant els factors de risc com els de protecció presents en el seu procés de radicalització. Els factors es van classificar en sociodemogràfics, experiencials/actitudinals, actitudinals/creences subjectives, criminògens i psicològics. L’estudi conclou que, malgrat el caràcter multifactorial del procés, en aquest cas els factors de protecció no van ser suficients per contrarestar els de risc, cosa que va afavorir la radicalització violenta.

Caràcter psicològic

L’objectiu era determinar quins factors van afavorir el procés de radicalització i quins, en canvi, podrien haver actuat com a protectors. Segons les conclusions, els factors de risc van tenir molt més pes que els protectors, generant un desequilibri que va facilitar la radicalització.

Entre els elements de risc més rellevants hi ha els de caràcter psicològic –com la recerca de significat personal, la connexió dins del grup, la percepció d’amenaça o la passió obsessiva– i les actituds o creences subjectives, com el rebuig dels valors democràtics, l’extremisme religiós o el pensament segregacionista. Els investigadors assenyalen que aquests factors estaven fortament interconnectats, formant una xarxa sòlida que va acabar neutralitzant la influència dels factors protectors.

Notícies relacionades

Koldo es va oferir a mediar amb policies un tracte de favor a un constructor

Temps extra per al fiscal

Aquests últims –com l’edat, el nivell educatiu, l’ocupació laboral o el grau d’integració social– apareixien més aïllats i desconnectats. Això va impedir que tinguessin capacitat de fre sobre el procés de radicalització. Les relacions d’amistat amb persones alienes a la cèl·lula, tot i que existien, tampoc van tenir un efecte preventiu suficient.

Segons la Comissaria General d’Informació, aquesta investigació permetrà millorar els actuals protocols de prevenció de l’extremisme violent a Catalunya, així com desenvolupar noves eines d’avaluació del risc per detectar casos potencials de radicalització.