Illa promet que Catalunya gestionarà íntegrament l’IRPF el 2028 i fixa la vivenda com el repte del seu mandat

I és que al Palau de la Generalitat situen l’accés a una llar digna i la immigració com la seva principal preocupació perquè creuen que són els dos assumptes que poden provocar un esclat social, tot i que això no aparca la voluntat de complir els pactes en finançament i Rodalies que depenen del concurs d’un Govern de Pedro Sánchez sotjat per la corrupció i per la debilitat parlamentària.

No obstant, aquest divendres, durant el seu balanç del primer any des de Xangai, on ha tancat el seu viatge oficial a la Xina, ha hagut de fer-se càrrec d’un incompliment, ja que Catalunya no recaptarà de forma íntegra l’IRPF el 2026 com va pactar amb Esquerra per a la seva investidura. Un dia després que el Govern anunciés el pla director per reforçar l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en el qual no queda clar si podrà gestionar algun dia l’impost en solitari –un aspecte que ja ha sigut criticat per ERC i Junts–, Illa ha assegurat que el 2028 hi haurà una «gestió completa» d’aquest tribut «que és el més important i nuclear».

«El Govern no ven fum –com ha criticat ERC–, sinó que posa sobre la taula un pla realista», ha al·legat, perquè l’enfortiment de l’ATC, amb més recursos i plantilla, «no es fa ni en un mes ni en un dia». Després d’elogiar el paper de la vicepresidenta del Govern, María Jesús Montero, en la negociació per a un nou model de finançament, ha assegurat que es treballa amb discreció perquè s’arribi a bon port i s’aprovin els canvis legislatius necessaris per desplegar l’acord.

La idea és que el 2027 els professionals de l’agència catalana assumeixin només tasques d’«assistència de la campanya de la renda». Un pas previ perquè, ja el 2028, l’ATC faci un salt més, però allà és quan Illa ha plantejat una gestió íntegra, i el pla director es refereix només a una «revisió en l’ àmbit de l’IRPF».

Els pressupostos del 2026

Malgrat que el finançament és la peça clau perquè ERC mantingui el recolzament al seu Govern en minoria, i tenint en compte que aquest any no ha pogut aprovar uns nous pressupostos, el president s’ha mostrat convençut que el «compliment fil per randa» dels acords amb ERC i els Comuns li donarà aire per negociar i treure uns nous comptes públics per al 2026. Unes converses que oficialment començaran al setembre, però les xifres dels quals ja prepara el Govern.

«La meva voluntat és esgotar la legislatura, és el que convé al país», ha sentenciat, demanant, alhora, altura de mires als seus socis i recordant que ell, com a cap de l’oposició, va avalar els pressupostos de Pere Aragonès. També ha descartat una remodelació del seu executiu quan es compleixin dos anys de mandat, coincidint amb les eleccions municipals del 2027, i ha reconegut que vol anar més de pressa en assumptes com el finançament i la vivenda.

L’amnistia a Puigdemont i el missatge al PP

Una celeritat que també ha exigit al poder judicial perquè apliqui la llei d’amnistia a l’expresident Carles Puigdemont, i a la resta de dirigents de l’1-O. «El poder legislatiu ha parlat amb claredat. Puc entendre que hi hagués gent que dubtés, però avui ja no ho entenc [...] En una democràcia, l’última paraula la tenen els ciutadans, no els jutges», ha etzibat, després de l’aval del Tribunal Constitucional a la llei, i criticant aquells que parlen de Catalunya «des de lluny».

Aquí és on ha aprofitat el micròfon per enviar un missatge al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a qui també li ha criticat que el seu partit no estigui en el pacte pel català –en el qual tampoc hi ha Junts ni la CUP, a qui ha allargat la mà–: «Menys parlar i més a fer. Encara més fàcil, més deixar fer. No es fiqui pel mig. Aquest és el millor servei que pot fer a Catalunya i Espanya», ha deixat anar, i ha carregat contra aquells que parlaven català en la intimitat, i se n’han oblidat, en una clara al·lusió a l’expresident José María Aznar.

La vivenda i la seguretat

Illa va prometre construir vivenda pública i continuar posant límit al preu dels lloguers, i ha aprovat el règim sancionador de la llei de vivenda, tot i que encara està pendent la regulació del lloguer de temporada. Actualment hi ha 40.586 vivendes destinades al lloguer social, 952 més que durant l’any anterior, encara lluny de la promesa de crear 50.000 pisos en cinc anys. Illa ha reafirmat el seu compromís amb aquest projecte i s’ha felicitat per l’activació dels préstecs d’emancipació per pagar la seva primera vivenda, mentre ha celebrat la reforma de l’administració perquè servirà per agilitar processos burocràtics.

En matèria de seguretat, ha tret pit que Catalunya hagi registrat una reducció dels delictes del 5,24% en el primer semestre del 2025 i de la seva aposta per ampliar la plantilla dels Mossos d’Esquadra fins als 25.000 agents el 2030. També ha valorat el reforç dels jutjats, el pla per aturar la multireincidència, i el pla de barris, amb el qual renovarà fins a 125 municipis per transformar zones degradades.

«El mètode de treball en tots els casos ha sigut el del diàleg, que és molt més profitós que el del monòleg, la confrontació i la queixa, que no aporten res positiu», ha anotat Illa.

El motor d’Espanya i la porta al món

La projecció internacional és també una carta amb què Illa vol continuar jugant en els pròxims 12 mesos –ha viatjat nou vegades a l’estranger i ha fet 16 visites a altres autonomies–, perquè valora que no només és la manera que Catalunya tingui un aparador al món per caçar inversions, sinó també un mirall que reflecteix que durant el procés es van tancar portes a l’estranger. Que hagi fet el balanç des de la Xina, on ha apostat per «diversificar» l’activitat comercial i obrir-se al mercat xinès, n’és una mostra.

El president torna a Catalunya amb una inversió de l’automobilística Chery a Cornellà de Llobregat, amb l’anunci de l’obertura d’una nova delegació a Pequín, amb el català de tornada a les aules de la universitat xinesa, amb una aliança entre el port de Barcelona i el d’aquesta ciutat per crear un «corredor verd», i amb un nou vol directe. El gegant asiàtic s’ha dedicat a visitar multinacionals com Huawei, però també empreses amb forta implantació com Seat-Cupra, seguint el mantra de «sembrar i regar», cosa que es tradueix a mirar de captar noves inversions i donar suport a les empreses catalanes establertes al continent. Aquí és on ha reafirmat el seu compromís amb les ajudes a les companyies per mobilitzar fins a 1.500 milions per pal·liar els efectes de la guerra aranzelària.  

Notícies relacionades

El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

Les infraestructures són un puntal imprescindible per aconseguir-ho, i Illa tanca aquest primer tram de la legislatura havent complert la seva proposta per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, la creació de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya i l’impuls al pla del vehicle elèctric.

Uns projectes que vol mantenir en completa sintonia amb el Govern de Sánchez: «És un cercle virtuós: si a Catalunya li va bé; a Espanya, també. I si a Espanya li va bé; a Catalunya, també». Un missatge que ha volgut llançar com un avís a tot l’Estat: «Catalunya liderarà econòmicament Espanya. I això és bo també per a Espanya, no ha d’espantar ningú», ha conclòs.