El TS situa García Ortiz com a impulsor de la filtració de dades

Els magistrats Julián Sánchez Melgar i Eduardo de Torres, amb el vot discrepant d’Andrés Palomo, van ratificar la versió de l’instructor, el jutge Hurtado, sobre com es va produir la filtració del correu electrònic en el qual l’advocat de l’empresari assumia en nom seu la comissió de dos delictes fiscals. Només donen la raó a la fiscalia i defenses al declarar que "certament" l’afirmació que García Ortiz va actuar "arran d’indicacions rebudes de la presidència del Govern" per revelar els missatges del pacte de conformitat "no ha sigut acreditada amb suficiència, per la qual cosa la seva inclusió en el relat fàctic era prescindible". El recurs és de tota manera desestimat, a l’entendre que "el retret [...] no té cap rellevància en la mesura que la continuació del procés no afecta cap persona vinculada" amb la Moncloa.

No obstant, la interlocutòria afegeix que "després de la publicació de la informació per la cadena SER es va enviar còpia del correu de 2 de febrer del 2024 a la directora de gabinet del secretari d’Estat, director del Gabinet del Govern [llavors l’ara ministre i candidat a la presidència madrilenya, Óscar López], perquè fes ús d’aquesta informació, i se’n va remetre còpia a Juan Lobato, portaveu del grup socialista a l’Assemblea de Madrid, que en la sessió del dia 1 de març la va utilitzar contra la senyora Ayuso, demanant la seva dimissió".

La resta de la resolució amb què Hurtado posava fi a la instrucció és validada per la sala, que, després de detallar la seqüència amb què considera que es va produir la publicació a El Mundo d’una informació que va resultar ser falsa, en la qual es deia que el fiscal del cas havia proposat un acord a González Amador, vetat pels seus superiors, García Ortiz va començar a reclamar a Rodríguez els correus creuats en la causa entre el ministeri públic i la defensa de l’empresari.

"L’apreciació conjunta de tots aquests elements indiciaris permet concloure [...] que la filtració la nit del 13 de març del 2024 del correu" del 2 de febrer "a la premsa, que contenia informació reservada i que no havia de publicar-se, i la seva posterior inclusió en la nota informativa elaborada pel fiscal general de l’Estat i publicada el matí del següent dia 14 de març va ser una actuació coordinada i impulsada personalment pel fiscal general de l’Estat, que havia reclamat el correu dos hores abans de la seva publicació per tal de la seva difusió", sentencia l’alt tribunal.

Esborrament del mòbil

La Sala d’Apel·lació, també, es mostra molt crítica amb l’esborrament del mòbil que va realitzar el fiscal general, "malgrat la seva posició institucional", quan el Suprem va acceptar l’exposició que va elevar en contra seu el Tribunal Superior de Justícia de Madrid contra García Ortiz. La interlocutòria afirma que "és de comuna experiència que un esborrament de dades es fa d’elements que puguin resultar desfavorables" i que "la desaparició de la informació dels dispositius mòbils i correus des de criteris de racionalitat elementals va tenir per finalitat ocultar la informació davant una possible investigació i no pot queixar-se qui la va fer que ara té limitada la seva defensa".

Notícies relacionades

El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

Quant a l’exoneració de la fiscal en cap de Madrid, la sala explica que va actuar en "compliment dels requeriments del fiscal general de l’Estat" i el facilitar-li els correus que després van acabar filtrats "constitueix una actuació de dació de compte", que "és un acte reglat i habitual en l’activitat pròpia del càrrec que exercia la investigada en tant que forma part de les obligacions imposades per l’Estatut Fiscal als fiscals", i per això s’estima el seu recurs en contra del criteri del jutge Hurtado.

I quant a la nota informativa que va difondre la fiscalia l’endemà, el tribunal declara que el fiscal general va admetre haver-la redactat i que Rodríguez només la va revisar. "És possible que al fer la revisió no advertís les eventuals conseqüències jurídiques de la publicació o que no volgués contrariar el criteri del seu superior, però no tenia capacitat de supervisió ni d’impedir la iniciativa del fiscal general de l’Estat", assenyala.